Antònia Romero, receptora de 5 ronyons, l'últim d'una germana: "Som germanes al quadrat"

Antònia Romero té 48 anys i ja ha passat per cinc trasplantaments de ronyó, en quatre operacions al llarg de moments molt diferents de la seva vida. El motiu és una malaltia genètica hereditària que provoca que els ronyons se li degradin.

Per mantenir la qualitat de vida, ha d'anar rebent òrgans nous. L'última intervenció ha estat fa poques setmanes, el 19 de febrer, a l'Hospital del Mar de Barcelona.

L'Antònia, al costat de la primera i la darrera donant, mare i germana, respectivament, ha explicat aquesta experiència vital en una conversa amb el programa "Tot es mou". La mateixa Antònia ha recordat que el primer ronyó el va rebre de la mare, quan tenia tot just 16 anys.

"La mare em va donar de nou la vida", explica. I Balbina Muñoz, la donant, declara amb fermesa: "Ho vaig tenir claríssim des del primer dia."

Aquest òrgan li va durar 16 anys més, i llavors va començar a fallar. L'Antònia va entrar a la llista d'espera i li van fer el segon trasplantament. El procediment no va anar bé i van haver de retirar-li aquell ronyó que no s'acabava d'ajustar al seu organisme.

Llavors, va començar un procés de diàlisi i s'hi va estar tres anys. Tal com detallava l'any 2017 en una entrevista al web de la Generalitat, va ser un moment molt difícil:

"Va ser un camí dur, enganxada a una màquina que em permetia viure. Arribava a casa buscant amb urgència el meu llit. No podia menjar pràcticament res, vigilant la dieta al mil·ligram."

La tristesa d'haver de deixar la feina

En aquesta època, li van recomanar que plegués de fer de mestra, una tasca vocacional: "Els metges em van aconsellar que deixés l'escola. Em va agafar la tristesa més profunda, no era capaç d'acceptar que em trobava malament i que no podia fer el que més m'agradava."

Finalment, li van trucar per fer-li la tercera operació. En aquest cas, d'un donant ja difunt. Ha aprofitat per agrair a la família d'aquella persona que fes possible la donació "en un moment complicat".

Li van fer trasplantaments per tercera i per quarta vegada el mateix dia. Va estar un parell de mesos a casa i va poder tornar a la feina, ja molt recuperada. L'òrgan li ha durat tretze anys, un període molt ric:

"He pogut estudiar, m'he casat, he sortit de festa, he anat a la platja, he viatjat... però aquest quart ronyó també va començar a fallar i vaig reprendre la diàlisi l'agost de l'any passat."

L'Antònia cada vegada estava més cansada i es trobava pitjor, però de nou va sorgir la possibilitat de posar-se en mans dels metges:

"El meu marit i la germana es van oferir com a donants. Amb el ronyó del meu marit no va poder ser, i vam fer l'operació amb la meva germana. Ara mateix porto el cinquè ronyó i funciona perfectament. Som germanes al quadrat; primer, de sang i ara, de ronyó"

Mar Romero, la donant i germana, explica com se sent:

"Feliç que tot hagi anat bé, per sort s'ha pogut dur a terme. Estic molt contenta, sobretot de veure-la a ella, amb la qualitat de vida que té ara".

Una cirurgia complexa per "la reiteració"

L'Antònia també ha agraït la tasca a l'equip mèdic que l'ha tractat, als caps de dues unitats que han participat en l'últim trasplantament. Lluís Cecchini, cap del Servei d'Urologia de l'Hospital del Mar, ha remarcat que es tracta d'un cas fora del comú:

"El que ho fa especial és que tècnicament és més complex, precisament per la reiteració. Ens ho facilita el fet que sigui un trasplantament de donant viu. Fer una cirurgia programada amb el millor equip ens ajuda quan és més difícil."

Recupera aquí l'entrevista sencera: