Quan es compleixen els dos mesos de l'entrada en vigor de llei els líders polítics del procés encara no han estat amnistiats (Carlos Luján/Europa Press)

Amnistia a mig gas: els tribunals es resisteixen a aplicar la llei dos mesos després 

La meitat dels amnistiats són policies que van actuar l'1 d'octubre (51), la resta són manifestants independentistes (45) i càrrecs públics (9)

Paula Brujats i Meritxell VerdaguerActualitzat

L'aplicació de la llei d'amnistia s'ha convertit en un laberint entre tribunals que apliquen l'amnistia, la rebutgen o bé, la recorren a instàncies judicials superiors perquè els resolguin els dubtes que tenen i que, d'aquesta manera, ajornen l'aplicació de la llei.

Quan es compleixen els dos mesos de l'entrada en vigor de la llei, els líders polítics del procés encara no han estat amnistiats. Però no són els únics que encara esperen. 

Segons el grup d'advocats de l'organització antirepressiva Alerta Solidària s'han beneficiat de l'amnistia 105 persones en aquests primers dos mesos. Si es té en compte que la Fiscalia ha quantificat en 486 la xifra de persones amnistiables, per ara s'han beneficiat de la llei només el 20% dels afectats.

La meitat dels amnistiats són policies que van actuar l'1 d'octubre (51), la resta són manifestants independentistes (45) i càrrecs públics (9).

 

En canvi, els jutges han denegat l'amnistia en 39 casos i en 71 s'ha elevat la decisió a tribunals superiors perquè ho resolguin. D'acord amb Alerta Solidària, les xifres demostren els diferents ritmes d'aplicació de la llei: ràpidament als policies, progressivament als manifestants i bloqueig per als polítics. 

El perjudici a la imatge de la justícia espanyola
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'octubre del 2019 després d'emetre una euroordre contra Carles Puigdemont (Europa Press)

El Suprem es resisteix

De totes les instàncies judicials, el Tribunal Suprem és el que més resistència ha plantejat. Els jutges de l'alt tribunal han trobat l'escletxa de la malversació a què es va condemnar els líders del procés i han interpretat que aquest delicte no és amnistiable. 

En conseqüència, els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig s'enfronten a condemnes de presó si tornen a territori espanyol i els condemnats com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa segueixen inhabilitats fins al 2030 o 2031, segons el cas. 

El Suprem també es resisteix a amnistiar el delicte de desobediència i ho consultarà al Tribunal Constitucional que haurà de decidir si aquest delicte és amnistiable a partir de la qüestió d'inconstitucionalitat.

El Suprem dubta dels manifestants

L'alt tribunal no només ha actuat contra l'amnistia en el cas del Procés, sinó que també ha posat en dubte que es pugui aplicar a alguns manifestants condemnats per desordres públics i, en aquest cas, ja ho ha portat al Constitucional.

Segons el Tribunal Suprem, la llei vulnera el principi d'igualtat i és discriminatòria perquè permet amnistiar condemnats per desordres públics motivats pel procés, però, en canvi, impedeix fer-ho en condemnes per desordres en altres casos com els desnonaments o la lluita per l'alliberament del Sàhara Occidental.

Els manifestants agredits presentaran recurs contra l'amnistia a 46 policies
51 policies han estat amnistiats per les càrregues de l'1 d'octubre (ACN)

Terrorisme, en dubte

L'Audiència Nacional també és reticent a aplicar l'amnistia en l'únic cas del procés que queda viu en aquest tribunal: el de l'Operació Judes. 

Els jutges no veuen amnistiable el delicte de terrorisme, del qual s'acusa 12 membres dels CDR, i tenen previst elevar una qüestió de prejudicialitat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè ho resolgui.

Europa és més restrictiva que el Codi Penal espanyol pel que fa a la definició del delicte de terrorisme, només s'hi inclou els casos en els quals es posa en perill la vida. Per això, el text de la llei d'amnistia es va redactar d'acord amb la definició europea i no la que fa el Codi Penal per intentar blindar els encausats per terrorisme. Si hi entren o no, ho decidirà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

 

El Tribunal de Comptes també consulta Europa

Encara hi ha un altre tribunal que es resisteix a aplicar a l'amnistia. És el Tribunal de Comptes que va jutjar 35 exalts càrrecs independentistes com Artur Mas, Carles Puigdemont o Oriol Junqueras acusats de desviament de fons públics per la promoció del procés a l'estranger. 

Se'ls reclama més de tres milions d'euros, però el tribunal ha aparcat la sentència que estava a punt de dictar i ha optat per recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè resolgui si el cas és amnistiable.

El president del Parlament, Josep Rull, i els seus anteriors companys de govern durant el judici al Tribunal Suprem (EFE)

Operació Volhov

Un altre cas en què no s'ha aplicat l'amnistia és el de l'anomenada trama russa i les connexions de l'independentisme amb Rússia; el cas Volhov.

El jutge que instrueix la causa a l'Audiència de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha rebutjat aplicar l'amnistia als tretze investigats. En el cas dels ara diputats al Parlament, com Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases, el jutge ha enviat la causa al Tribunal Suprem perquè decideixi si tira endavant les acusacions contra ells.

El jutge de Barcelona els va acusar dels delictes d'alta traïció, malversació i organització criminal, tan bon punt es va pactar el text de la llei d'amnistia que, precisament, exclou els delictes d'alta traïció d'acord amb la normativa europea.
 

Actuar contra les reticències

Han passat dos mesos des de l'entrada en vigor de la llei i aquesta data marca un punt d'inflexió, ja que el text obligava els jutges a moure fitxa en un màxim de seixanta dies. Els tribunals al·leguen que han complert la llei, ja que han fet un primer moviment encara que hagi estat per denegar l'amnistia.

El retorn fugaç de Carles Puigdemont la setmana passada ha encès el debat sobre l'actuació policial per a la seva detenció, però també sobre l'aplicació de l'amnistia. El resultat dels moviments judicials durant els darrers dos mesos no ha estat l'esperat ni per als líders independentistes ni pel govern espanyol.

L'expresident Carles Puigdemont, en un acte de Junts (David Zorrakino/Europa Press)(David Zorrakino/Europa Press)

N'esperaven reticències, però no esperaven un rebuig tan ampli de la llei ni interpretacions tan rocambolesques d'alguns jutges que ha portat a situacions inèdites com que mentre el Suprem es nega a amnistiar la malversació, els exconsellers Miquel Buch i Francesc Homs han estat amnistiats pel mateix delicte per altres tribunals. 

Aquesta lentitud en l'aplicació de la llei afegeix tensió entre el PSOE i els seus socis d'investidura catalans. La Moncloa confia que el Tribunal Constitucional, de majoria progressista, acabarà d'obrir la porta a l'amnistia, mentre Junts pressiona el govern de Pedro Sánchez perquè prengui mesures contra els jutges que es neguen a aplicar la llei. 

ARXIVAT A:
PSOECarles PuigdemontAmnistia
Anar al contingut