Als infants amb síndrome de Down a l'Edat del Ferro els feien enterraments especials

Les comunitats que vivien durant l'Edat del Ferro a la zona de Navarra incineraven els seus morts, tret de nadons i prematurs que eren enterrats a l'interior de les cases. 

Un estudi sobre l'ADN d'humans antics ha revelat quatre casos d'alteracions cromosòmiques entre les restes d'infants enterrats en dos jaciments de Navarra durant aquesta època, fa entre 2.800 i 2.500 anys. Demostra que aquestes comunitats van donar el privilegi a aquests infants de ser enterrats a les cases. 

"Eren persones que mereixien una atenció molt especial, eren valuoses per a la comunitat", diu Roberto Risch, arqueòleg de la UAB i coautor del treball, publicat a Nature Communications.

El perquè rebien aquest tracte --fins i tot enterrats amb aixovar, i en un espai ritual-- és encara una hipòtesi per resoldre, diu l'arqueòleg:

"De moment no podem dir a què es podria deure, però sabem que pertanyien als pocs nadons que rebien el privilegi de ser enterrats dins les cases després de la mort. Això ja és un indici que eren percebuts com a infants especials i valuosos per a la comunitat, però necessitarem ampliar més la recerca."

Quatre casos a Navarra dels set trobats a Europa

En dos jaciments ibèrics a Navarra --de Las Eretas i del Alto de la Cruz--, les anàlisis d'ADN de les restes de nadons descoberts n'han revelat quatre amb alteracions cromosòmiques. Tres d'ells tenien síndrome de Down, trisomia del cromosoma 21, i un altre tenia la síndrome d'Edwards, trisomia al 18, menys freqüent però amb alteracions més greus.

Aquesta dada ha portat a plantejar preguntes. Aquests enclavaments van ser habitats durant uns 5 segles, per grups d'unes 100 o 200 persones. I, donada l'alta mortalitat infantil de l'època i si el costum era enterrar els petits, n'hi hauria d'haver més, diu Risch.

El fet que s'hagin trobat quatre casos d'alteracions cromosòmiques representen una alta prevalença impossible. Això fa concloure que van ser apreciats per les seves comunitats i per això van rebre un tracte especial.

"En particular, la cura amb què es van realitzar els enterraments i els elements trobats amb aquests individus indiquen que les societats antigues probablement reconeixien aquests individus amb trisomia 18 i 21 com a membres de les seves comunitats, des de la perspectiva funerària."

Aquests casos s'han descobert arran d'una recerca internacional que ha analitzat el genoma de prop de 10.000 individus antics, que porta a terme l'Institut Max Planck d'Alemanya. És un dels primers cribratges sistemàtic per trobar condicions genètiques poc comunes.

En total es van identificar 6 casos de síndrome de Down. Els tres dels dos jaciments de Navarra --un a Las Eretas i dos al d'Alto de la Cruz--; dos més de l'Edat del Bronze, fa entre 4.700 i 3.300 anys, a Grècia i Bulgària; i un altre a Finlàndia datat als segles XVII-XVIII. A més, es va trobar el cas de la síndrome d'Edwards a l'Alto de la Cruz.

Les criatures haurien mort abans o poc després de néixer. Només una nena amb síndrome de Down trobada a Grècia hauria arribat a complir un any. 

Les de Navarra tenien entre 26 i 40 setmanes de gestació, tot i que Risch no descarta que algun dels grans pogués haver nascut i sobreviscut alguns dies. El total de restes analitzades mostra que en l'antiguitat la supervivència amb aquestes condicions genètiques era molt difícil.

Incògnites que es mantenen

De tota manera l'estudi no aclareix per què alguns infants eren enterrats a les cases, i altres no. Una incògnita és si els que presenten alteracions cromosòmiques van rebre el tracte especial perquè eren diferents o, al contrari, no se'ls notaven les alteracions.

Al poblat de Las Eretas, un nen amb síndrome de Down estava al costat d'una nena emparentada en segon grau, que podria haver estat la seva germanastra, diu un altre dels autors de l'estudi l'investigador Javier Armendáriz, de la Universitat Popular de Navarra UPNA.

Una altra de les autores, l'antropòloga física i llevadora Patxuka de Miguel, de la Universitat d'Alacant, defensa que "si es fa atenció i es té una mica de sensibilitat sí que es nota que aquests nadons tenen alguna cosa diferent".

En l'estudi osteològic, els investigadors van observar anomalies en alguns dels individus que podrien ser compatibles amb la seva condició genètica, sense poder descartar altres causes. 

Enterrats amb aixovar

Altres indicis demostren un tracte especial per aquestes criatures. L'estudi destaca que alguns van ser sepultats amb un ric aixovar funerari. És el cas d'una criatura amb síndrome de Down del jaciment d'Alto de la Cruz, que va aparèixer al costat d'un anell de bronze, una petxina marina i restes de tres ovins o caprins. A més, estava enterrada en un lloc decorat en un edifici que podria ser un lloc de culte o ritual.

"Va ocupar un lloc especial en un lloc també distingit, cosa que ens torna a recalcar que aquestes persones mereixien una atenció i un respecte especial", reitera Risch. 

L'investigador descarta que fos d'una família amb un alt estatus perquè en la primera edat del ferro a Navarra "hi havia molt poques desigualtats socials" dins de les comunitats. "El que és diferent -diu- és que aquestes persones fossin seleccionades per a un tractament ritual, cosa que ens ha permès trobar-les", conclou Risch.