"All eyes on Rafah": què hi ha rere la imatge d'IA que potser has compartit

Si tens xarxes socials, ben segur que has topat amb una imatge d'un immens camp de refugiats, amb muntanyes nevades al fons i amb un grup de tendes blanques, que també fan pensar en paquets d'ajuda humanitària, formant la frase "All eyes on Rafah" ("Tots els ulls a Rafah"). Potser fins i tot l'has compartit.

Aquest disseny, creat amb intel·ligència artificial, ha acumulat prop de 50 milions de comparticions a les històries d'Instagram en menys d'una setmana. La publicació s'ha fet viral arran de la indignació que ha despertat el bombardeig israelià que va matar almenys 45 morts en un camp de desplaçats a Rafah i com a expressió de solidaritat amb el poble palestí.

Però davant l'horror de les morts, per què una creació de la intel·ligència artificial ha superat en visualitzacions qualsevol fotografia de les atrocitats comeses a Gaza? Com és que una imatge neutra i sense cap semblança amb Rafah ha generat més impacte que fotografies reals dels prop de 36.000 palestins morts i més d'un milió i mig de desplaçats?

Activisme de sofà o biaix de les plataformes

Més enllà del missatge de denúncia i la pulcritud de la imatge, molts usuaris de les xarxes es pregunten per què la publicació més viral sobre la guerra a Gaza és un disseny d'intel·ligència artificial en comptes d'una imatge real. La preferència dels usuaris hi ha jugat un paper important, però el biaix de les plataformes és clau per explicar-ne l'èxit.

D'una banda, cal tenir en compte que les fotografies amb contingut molt gràfic acostumen a ser censurades per les plataformes. En aquest sentit, una imatge aèria que evita mostrar la brutalitat del conflicte redueix les possibilitats de ser eliminada per les plataformes, mentre que escenes de persones mortes després d'un bombardeig o nens afamats corren el risc de desaparèixer de les xarxes.

Justament per la seva pulcritud, la imatge ha generat crítiques dels qui acusen els usuaris que la comparteixen de "slacktivism". El terme anglòfon, traduït com activisme de sofà, descriu les mostres de suport a una causa caracteritzades pel poc esforç i compromís.

La nova foto viral que també enganya

El fet que la imatge no sigui real ha despertat les queixes de molts usuaris de les xarxes socials, que hi veuen l'objectiu d'amagar el que realment està passant a Rafah. A partir d'aquest corrent de protesta, s'ha viralitzat una altra imatge, en aquest cas real, que mostra desenes de bosses blanques amb cossos de persones mortes. A la imatge, els usuaris hi han sobreimpressionat el text "All eyes on Rafah".

Here's a real image to use to call awareness for ALL EYES ON RAFAH and the ongoing genocide happening in Gaza and across Palestine pic.twitter.com/XZ0ZloFAGt

— ??? (@indiespicee) May 28, 2024

Però el que sembla un intent d'aportar veracitat a la denúncia, amaga un altre engany: la imatge no és de Rafah ni correspon a l'última ofensiva d'Israel a la Franja. És una instantània d'un funeral a l'hospital d'Al-Aqsa, a la localitat de Deir al-Balah, situada a la Franja de Gaza. La va publicar l'agència France Press i és obra del fotògraf Mahmud Hams.

Human Rights Watch denuncia la censura de Meta

A finals de desembre, Human Rights Watch va publicar un informe en què documentava més de mil casos de censura de contingut de suport a Palestina per part de Meta a les plataformes Facebook i Instagram.

"Les polítiques i els sistemes de moderació de continguts de Meta han silenciat cada vegada més les veus de suport a Palestina a Instagram i Facebook arran de les hostilitats entre les forces israelianes i els grups armats palestins."

NEW -- Meta's content moderation policies and systems have increasingly silenced voices in support of Palestine on Instagram and Facebook in the wake of the hostilities between Israeli forces and Palestinian armed groups. https://t.co/ftkQ9ZDskm pic.twitter.com/mZwLwF3aKm

— Human Rights Watch (@hrw) December 22, 2023

Van detectar un patró d'eliminació i supressió indeguda de discursos emparats per la llibertat d'expressió, com el suport a Palestina o el debat públic sobre els drets humans. Segons Human Rights Watch, el problema radica en les polítiques de Meta i la seva implementació, la dependència excessiva d'eines automàtiques per moderar els continguts i la indeguda influència governamental en l'eliminació de continguts.

Els mecanismes més habituals de censura són l'eliminació de contingut, la suspensió o supressió de comptes, no poder compartir o donar suport a un contingut, no deixar seguir comptes, restringir l'ús de les emissions en directe o el "shadow banning", una pràctica que consisteix a disminuir significativament la visibilitat de les publicacions.