Alerten que els horts urbans moriran si no es flexibilitza la prohibició de regar

Crit d'alerta dels responsables i usuaris dels més de 500 horts urbans de Barcelona davant la prohibició de regar a causa del decret de sequera. Tampoc els arriba aigua freàtica ni regenerada.

Denuncien discriminació i demanen a la Generalitat més flexibilitat com es fa, per exemple, amb els camps esportius. Si no, gran part dels seus horts moriran.

L'aixeta, tancada des del 2 de febrer

L'hort comunitari de la Vall d'Hebron és el més gran de Catalunya situat en un terrat. Concretament, el del mercat del barri. Des del 2 de febrer, no pot sortir ni una gota de les mànegues i del gota a gota que el regava.

"És molt diferent un hort amb un mínim d'aigua, que tenim les tècniques per fer-lo viable, que un hort amb zero aigua, que no té manera de sobreviure"

Així ho explica Arnau Montserrat, de la cooperativa Tarpurna, l'encarregada de gestionar aquest hort. Per gastar menys aigua, han pensat a canviar cultius per altres que no en necessitin tanta: pèsols i meló de secà o tomàquets primerencs.

I per no perdre aigua, fa anys que demanen que es reculli tota la pluja que caigui sobre el mercat, que ara va a les clavegueres.

"Si no tenim gens d'aigua, les coses que ja tenen prous arrels i amb quatre pluges de primavera tiraran, però tot el que tenim, el clàssic hort de primavera-estiu, que és el més eixerit, no és viable, necessitem un mínim"

Més flexibilitat i coherència amb altres regs

En aquest hort fan tot el procés, començant pel compost, i n'obtenen aliments ecològics que reparteixen entre els usuaris, casals de gent gran o el Banc dels Aliments. Demanen a la Generalitat més flexibilitat, i alhora denuncien discriminació.

"És una mica contradictori; es pot regar amb una restricció del 80% l'agricultura, amb una restricció del 25% per a usos recreatius, com els camps de gespa, i es pot regar també per reg de supervivència el verd urbà i, en aquest cas, és agroverd urbà. Per tant, crec que complim les condicions"

Els centenars d'horts urbans que hi ha a Barcelona estan gestionats per escoles, són municipals o també privats, i hi treballen des de persones que pertanyen a entitats socials o famílies, entre d'altres.

És el cas de la Isabel i la Candela, mare i filla que conreen l'hort de la Vall d'Hebron els dissabtes i que expliquen que això els connecta amb la terra i també amb les altres persones que hi van i amb qui es relacionen.