Alerta dels Bombers: "Si no plou al maig, entrarem en una situació que no hem vist mai"

Aquest estiu es podria entrar en una situació que els Bombers "no han vist mai" pel que fa a l'abast i les conseqüències dels incendis forestals.

Així de contundent ha estat el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, en una entrevista al 324 l'endemà que es declarés l'incendi entre Catalunya i l'Aragó que ha cremat gairebé 460 hectàrees a la Franja.

Condicions mai vistes

En aquest incendi, tot i que som a mitjan abril, Borrell ha explicat que hi ha hagut "situacions de comportament extrem, d'incendis que no són propis d'aquesta època de l'any", com l'aparició d'un pirocúmul:

"Vam tenir un pirocúmul, un núvol de cendres que és propi d'incendis amb molta energia i també salts de focus secundaris de més d'un quilòmetre."

Més dies de risc

A aquesta circumstància cal afegir, ha remarcat Borrell, que "cada cop tenim més dies de risc d'incendi fora del que seria la campanya forestal".

Una campanya que tradicionalment era del 15 de juny al 15 de setembre, però que aquest any, per primera vegada, els Bombers han avançat a l'1 de juny i han allargat fins al 30 de setembre.

Trenta dies més de campanya, un 25% més que fins ara, que arribaran després d'una situació de risc d'incendis complicada ja en plena primavera. 

Una situació que serà nova

A partir d'aquí, de tota manera, Borrell explica que podríem tenir una "campanya forestal normal" si, com és habitual en el clima mediterrani, plogués al maig.

En cas contrari, però, alerta: "Si no plou entrarem en una situació que no hem vist mai, que per nosaltres serà nova", admet.

Una situació que obligarà els Bombers a "actuar diferent", com ja han hagut de fer alguna vegada en els últims temps.

L'any passat, per exemple, entre el 15 i el 19 de juny, quan hi va haver "simultaneïtat d'incendis": "Vam aplicar una situació diferent i es va haver d'explicar a la ciutadania que havíem de prioritzar, perquè els recursos són finits", recorda Borrell.

Deixar cremar alguns incendis

Aquesta necessitat d'actuar de manera diferent pot passar, per exemple, per "decidir que aquell front d'incendi el monitoritzem, però deixem que cremi". 

"Hi haurà situacions en què es farà una estratègia que en diem de contenció i es deixarà que el foc arribi a un determinat lloc."

D'aquesta manera s'estalvien "recursos que poden ser molt més útils i efectius en un altre lloc", argumenta Borrell, que demana "confiança en el cos de Bombers", perquè "això es fa de manera molt analítica i aplicant intel·ligència i estratègies que fa uns anys que estem implementant".

Les franges de seguretat, essencials

En aquest context, el cap dels Bombers ha volgut remarcar la importància de les franges de seguretat al voltant de les urbanitzacions i de les edificacions en general.

Són essencials per protegir les cases, però també per protegir vides. Tant de les persones que hi viuen, com dels Bombers. I, per extensió, del bosc.

"Si la franja és inexistent o no és efectiva perquè no està ben mantinguda, l'incendi impacta en l'edificació de manera tan directa que per a nosaltres és indefensable", explica Borrell.

A més, abans d'arribar a aquest punt crític, la falta de protecció efectiva obliga els Bombers a "destinar molts i molts recursos" per mirar d'evitar que el foc arribi a les cases. Recursos, afegeix, que "no podem dedicar a protegir el medi ambient, el bosc".

Insisteix, per tant, en aquesta màxima:

"Es tracta que es facin les franges, que les urbanitzacions estiguin netes i ben protegides i, a partir d'aquí, que la gent entengui que el lloc on està més segura és a casa seva i no fent evacuacions espontànies."

En aquest sentit, també remarca que "sempre és millor el confinament, perquè on la gent és més vulnerable [a les flames] és fora de casa, quan està caminant o al cotxe".

Situació de risc generalitzat

Preguntat per les zones del país on preocupa més que s'hi puguin declarar incendis, Borrell admet que habitualment hi ha algunes comarques que preocupen més que d'altres. 

De seguida, però, remarca que aquest any la situació és diferent, perquè "la situació de risc és molt generalitzada" a causa de la "sequera estructural que estem vivint".

Així, esmenta la Noguera, el Bages, el Moianès, el Penedès, el Garraf i l'Anoia, però s'afanya a deixar clar que "ens preocupen una miqueta més, però no significativament més que la resta".