Això va de diners: el rerefons de la compareixença de Montero al Senat

L'esperada compareixença de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda al Senat, María Jesús Montero, no ha permès dissipar els principals dubtes sobre com es materialitzarà l'acord sobre finançament singular per a Catalunya ni tampoc com s'abordarà la reforma del model que reclamen la resta de les autonomies.

Però sí que ha servit per deixar clares les posicions de cadascú i evidenciar que darrere de subterfugis com el "trencament d'Espanya" o el "secessionisme fiscal" (el nom amb què el PP va batejar la compareixença de Montero), el que hi ha és la por a l'impacte que aquest finançament específic tindrà a la butxaca de les altres autonomies.

Per això la ministra d'Hisenda s'ha esforçat a aclarir que es tracta d'una "mirada diferent", que també pot anar bé a altres comunitats que ho desitgin i, per sobre de tot, que serà solidari amb la resta de les autonomies, com a tret diferencial respecte del concert basc o el conveni navarrès.

Més diners per a tothom

La ministra d'Hisenda s'ha limitat a recordar els ingressos rècord que les autonomies han anat rebent sota el govern de Pedro Sánchez, però ha defugit aventurar què passarà en el futur. Aquest paper se l'ha reservat el president del govern espanyol, que pràcticament al mateix temps anunciava que el futur model de finançament comportaria més diners per a totes les autonomies. Una vella recepta, recórrer al talonari, que ja va permetre a Elena Salgado acordar l'actual model.

El president del govern espanyol no ha donat xifres, i només ha concretat la seva intenció de doblar els diners del Fons de Compensació Interterritorial.

El que no ha explicat, potser deliberadament, és que aquest fons no forma part del model de finançament i, a més, està dotat amb una quantia molt baixa: l'any passat van ser al voltant de 536 milions d'euros (sumant els fons pendents d'anys anteriors), res a veure amb els 158.000 milions d'euros que rebran les autonomies l'any que ve per l'actual model de finançament. Encara que es dupliqui el FCI, continua sent la xocolata del lloro.

Què és el Fons de Compensació Interterritorial

Creat l'any 1980, el Fons de Compensació Interterritorial es contempla a dins de la Constitució, com un fons destinat a corregir els desequilibris econòmics del territori.

Una dècada després, es va restringir l'accés a aquest fons a una desena d'autonomies, les menys desenvolupades. Catalunya, per tant, no en rep diners.

No té res a veure amb el model de finançament, tot i que de vegades es confon amb alguns dels fons que contempla el sistema.

Són solidàries les comunitats forals?

Quan les comunitats forals, Navarra o el País Basc, afirmen que són solidàries, es refereixen a les seves aportacions a aquest fons de compensació interterritorial. El País Basc, per exemple, aporta el 6,24% d'aquest fons. Una quantitat molt minsa, però que representa un percentatge superior al pes de la comunitat dins l'economia espanyola.

Aquest és l'argument que fan servir per reivindicar que el sistema foral sí que és solidari, tot i que representi una quantitat gairebé insignificant per al conjunt de les autonomies. No aporten res, en canvi, al pot comú del sistema de finançament, el que realment serveix per finançar els serveis bàsics a totes les comunitats.

L'acord sobre finançament singular ha revifat el debat sobre el model foral i tant el País Basc com Navarra reivindiquen la legitimitat i la solidaritat del seu model. És el que han fet aquest dimecres la presidenta de Navarra, María Chivite, i el lehendakari, Imanol Pradales. En la seva primera reunió institucional, a Pamplona, han defensat la solidaritat del conveni navarrès i el concert basc i han lamentat que periòdicament sigui qüestionat.

No fem trampes al solitari, això va de diners.