Així viuen els autèntics "paràsits" sud-coreans que retrata la guanyadora dels Oscars

Sense fer espòilers de la pel·lícula, una de les famílies protagonistes de "Paràsits" viu en un semisoterrani fosc, humit i amb escarabats. Al lavabo, el sostre és tan baix que no poden ni posar-se dempeus. La gran triomfadora dels Oscars ha donat a conèixer al món uns "paràsits" que, lluny de la ficció, són tota una realitat a Corea del Sud.

Se'ls coneix com a "culleres brutes". Famílies amb pocs recursos que malviuen en infrahabitatges, que tenen dificultats per trobar feina i que no poden escalar socialment. La desigualtat entre rics i pobres al país no para de créixer. Sortir de la pobresa, si has nascut en una família humil, és gairebé impossible i només queda lluitar contra l'estigma social.

El cas de Kim Jae-hoon i els "goshi-won"

Aquesta és la realitat per a molts joves com en Kim Jae-hoon. Amb 26 anys, treballa i estudia Biotecnologia a la universitat. No surt amb amics ni té cites per no abaixar el ritme. Malgrat tots els esforços, veu molt difícil poder-se'n sortir.

"No puc queixar-me perquè hi hagi diferents punts de sortida, està bé que jo arrenqui des d'un nivell diferent, però em molesta que hi hagi qui té avantatges."

El seu dia comença preparant la carmanyola en una cuina compartida. Gairebé sempre menja el mateix: arròs amb ous i mitja ceba. És el menú que es pot permetre, li costa 50 cèntims.

Paga bastant més pel lloc on viu: 200 euros mensuals per un cubicle de 6 metres quadrats. Aquestes cambres s'anomenen "goshi-won". Els estudiants les feien servir per aïllar-se i preparar exàmens i oposicions. Ara, són una de les poques alternatives d'habitatge assequible no només per a joves, sinó també per a famílies amb pocs recursos.

Els "banjiha", els semisoterranis

Una altra opció són els semisoterranis com el que mostra la pel·lícula, els "banjiha". Van començar a proliferar a Seül als anys 70, en plena escalada de tensions amb Corea del Nord. Aleshores el govern va fer que tots els edificis nous construïssin soterranis que servirien de búnquers en cas d'emergència nacional. Llogar-los era il·legal fins que als anys 80 va arribar la crisi de l'habitatge i la ciutat es va quedar sense espai. El govern els va legalitzar.

"Culleres brutes" o "culleres d'or"

La situació dels "culleres brutes" contrasta amb la de les classes benestants, els "culleres d'or". Estan tan orgullosos del seu estatus que han convertit la cullera d'or en símbol de sort i prosperitat. És el regal estrella per a les criatures acabades de néixer.

Des que el liberal Moon Jae-in presideix el país, fa menys de tres anys, la bretxa entre rics i pobres s'ha eixamplat. Segons dades oficials, ara les capes riques cobren 5,5 cops més que les pobres. Al principi del seu mandat, la diferència era de 4,9. Milers de joves han sortit al carrer per protestar contra la desigualtat creixent en la quarta economia asiàtica. Són cada cop més pessimistes davant d'un sistema educatiu molt competitiu i un accés al treball que creuen que està ple d'injustícies sistemàtiques i que només afavoreix les famílies amb recursos.

L'escàndol del ministre de Justícia

La trama de la pel·lícula arrenca quan el fill de la família Kim veu l'oportunitat de treballar com a professor particular a casa d'una família benestant, els Parks. I ho aconsegueix després de falsificar les seves dades. Una situació que recorda l'escàndol del ministre de Justícia, que va dimitir després d'un mes al càrrec en saber-se que havia intercedit i falsificat documents per assegurar-se l'admissió a la universitat dels seus fills.

Va ser un detonant perquè molts joves sortissin al carrer per protestar contra les creixents desigualtats, com recorda l'estudiant universitari Kim Kun-tae:

"L'eslògan d'aquest govern era 'oportunitats per a tothom, processos justos i resultats justos'. Tot mentida. Més aviat han aconseguit el contrari."