Diversos estudiants fent els exàmens de selectivitat en una aula
Imatge d'arxiu d'una aula durant les proves PAU 2023, a la URV (ACN/Mar Rovira)

Així serà la selectivitat 2024, on es podran esquivar les preguntes de lectures obligatòries

Els exàmens seran molt semblants als dels anys anteriors, amb petits canvis per adaptar-se al nou currículum de batxillerat

Enllaç a altres textos de l'autor Mireia Rom Salvador

Mireia Rom Salvador

Periodista de la secció de Societat de TV3

@mireiarom
Actualitzat

Els exàmens de selectivitat d'aquest curs, que es faran entre el 4 i el 6 de juny, seran molt similars als dels anys anteriors, segons ha explicat el Departament de Recerca i Universitats. 

"Els estudiants es trobaran amb models d'exàmens pràcticament idèntics, però s'ha buscat més coherència entre les PAU i el que els estudiants han après durant el batxillerat", afirma Laura Román, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Els canvis, que l'alumnat ja coneix des de principi de curs, s'han fet per adaptar-se a la nova oferta de matèries del batxillerat i al nou currículum marcat per la LOMLOE, la llei d'educació espanyola.

Alguns aspectes han desaparegut del temari i se n'han incorporat de nous, com l'estadística en el cas de les matemàtiques aplicades a les ciències socials.


Es podrà esquivar les preguntes sobre lectures obligatòries a català i castellà

Un dels principals canvis, però, són les adaptacions als exàmens de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura per fer-los més coherents amb els nous currículums, menys memorístics i que busquen que l'alumnat apliqui allò que ha après.

En l'apartat de literatura, l'alumnat tindrà quatre preguntes --fins ara n'eren tres--, de les quals n'haurà de respondre dues. 

Dues preguntes seran les habituals, de control de les lectures prescriptives de batxillerat. Les altres dues, i com a novetat, es basaran en l'estudi del fet literari. En lloc de preguntar-los per aspectes concrets d'una lectura obligatòria, es demanarà als estudiants, per exemple, que identifiquin tòpics o gèneres literaris, figures retòriques o tipus de narració.

Els estudiants podran escollir lliurement les dues preguntes, ja siguin les dues del sistema tradicional, les dues de nova orientació o una de cada. Es podran esquivar, per tant, les que tenen a veure amb les lectures prescriptives.

De fet, l'any vinent, al batxillerat, ja no hi haurà les mateixes lectures obligatòries per a tothom, sinó que els centres escolliran amb quines lectures volen treballar l'educació literària. Aquest segon tipus de preguntes, les basades en el fet literari, és el que es farà en les PAU dels pròxims cursos.


Es recupera història de la filosofia a la fase general

Les proves d'accés a la universitat del 2024 mantenen l'estructura habitual, amb una fase general i una fase específica. La fase general, com fins ara, tindrà cinc exàmens obligatoris: quatre matèries comunes i una matèria a escollir entre les de modalitat de batxillerat. 

La novetat és que s'incorpora, novament, història de la filosofia entre les matèries comunes, de manera que l'alumnat podrà tornar a triar entre història o història de la filosofia a la fase general.

Les altres matèries comunes obligatòries són llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera.


Més matèries de modalitat

Hi haurà tres noves matèries de modalitat. S'incorporen ciències generals per a l'alumnat que ha cursat el batxillerat general, i anàlisi musical i arts escèniques, per a l'alumnat que ha cursat el batxillerat artístic per la via de música i arts escèniques. 

Fins ara, tots estudiants del batxillerat artístic s'havien d'examinar, com a matèria de modalitat, de dibuix artístic --abans, fonaments de les arts--, independentment de si al batxillerat havien escollit la via d'arts plàstiques, imatge i disseny, o bé la via de música i arts escèniques.

 


Pendents del decret ministerial que ha de detallar les PAU

El curs passat 150 alumnes de 1r de batxillerat de Catalunya van participar en una prova pilot del Ministeri d'Educació i Formació Professional i Universitats per avaluar el disseny de la nova Selectivitat, que havia de començar aquest any i que finalment s'ha ajornat, almenys, fins al curs vinent.

Fonts del Departament de Recerca i Universitats afirmen que no han sabut res més dels resultats i de l'avaluació d'aquestes proves pilot.

També s'està pendent, des de fa més d'un any, del decret ministerial que ha de detallar les proves de la selectivitat. A més de la normativa que cada any regula les proves d'accés i admissió a la universitat, encara no s'ha desplegat el decret que n'ha de desgranar aspectes concrets i evitar els canvis d'un any per l'altre.


Més alumnes inscrits que mai

Per tercer any consecutiu, s'examinaran més alumnes que mai: hi ha 42.535 estudiants inscrits --816 més que l'any passat-- 33.174 dels quals provenen de batxillerat, 4.490 de cicles formatius i 4.871 de matrícula lliure. Són la primera promoció d'alumnes que hauran cursat els dos cursos de batxillerat seguint el currículum de la LOMLOE.

També hi haurà sis tribunals més que l'any passat, 217 en total, i una nova seu a Berga. 

Els resultats se sabran el 19 de juny. La preinscripció universitària serà entre el 4 i el 28 de juny, i el 10 de juliol se sabrà la primera assignació de places.

 

ARXIVAT A:
Educació Selectivitat
Anar al contingut