Una caravel·la portuguesa a la sorra (Volkan Yuksel)

Així és la caravel·la portuguesa, la perillosa falsa medusa vista per primer cop a Catalunya

El seu verí pot provocar inflamació o l'aparició de butllofes i, en casos més greus, problemes respiratoris o cardíacs i fins i tot la mort
Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

La caravel·la portuguesa ja és a Catalunya, i la primera conseqüència de la seva arribada ha estat el tancament de les platges de Tamarit, a Tarragona, i Altafulla, aquest divendres. El motiu, que es tracta d'una espècie extremadament urticant.

Sovint confosa amb una medusa, tot i que no ho és, cada exemplar de caravel·la portuguesa (de nom científic "Physalia physalis") és en realitat una colònia d'organismes flotants, especialitzat cadascun en una funció diferent. N'hi ha que formen part de la cavitat gasosa que li permet surar, d'altres s'encarreguen de l'alimentació o la reproducció, i finalment els que componen els tentacles, que paralitzen i maten les preses que els serviran d'aliment.

És precisament en aquests tentacles, que poden arribar a fer 20 metres de llargada, on hi ha les cèl·lules urticants, conegudes amb el nom de cnidòcits.

Aquestes alliberen el verí encapsulat dins d'un altre orgànul, encara més petit, anomenat nematocist, i que és el responsable del fort dolor que produeixen les picades.
 

Picades doloroses i, en casos extrems, potencialment mortals

Quan els tentacles de la caravel·la portuguesa activen la descàrrega, el nematocist es clava a la pell de la víctima i allibera un verí que en les persones pot provocar inflamació, envermelliment, aparició de butllofes, descamació i reaccions cutànies en altres zones a la directament afectada.

En casos més greus, el Ministeri de Sanitat alerta que la picada de la caravel·la portuguesa pot produir una afecció generalitzada i causar problemes respiratoris, cardíacs, neurològics o gastrointestinals com vòmits, febre, nàusees i ansietat que generalment remeten en pocs dies.

També s'han descrit reaccions tardanes de gravetat diversa com ulceració, cel·lulitis, necrosi i gangrena, entre d'altres.

A més, en persones especialment sensibles, la toxina pot provocar la mort.

Què fer si em pica una caravel·la portuguesa

Davant de l'alerta provocada per l'aparició de caravel·les portugueses en els últims anys en altres indrets de l'Estat, el Ministeri de Sanitat ha actualitzat el manual per actuar davant d'una picada de medusa i hi ha incorporat aquesta nova espècie:

► Primer, netejar amb aigua de mar la zona afectada, sense fregar la pell. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que la diferència de pressió osmòtica pot fer explotar les cèl·lules urticants i escampar el verí.

► Si hi ha restes de tentacles a la pell, enretirar-los amb cura utilitzant unes pinces o algun objecte similar. Mai s'ha de tocar la zona de la picada directament amb les mans.

► Després s'hi pot aplicar fred durant un màxim de 20 minuts amb una bossa amb gel. El gel no s'ha d'aplicar directament sobre la pell, ja que pot provocar cremades.

► També s'hi pot aplicar una solució tòpica de bicarbonat de sodi.

► Si el dolor és molt intens, o l'estat de la persona afectada empitjora progressivament, caldrà anar immediatament a un centre mèdic o al servei d'Urgències.
 

Les que s'han trobat a Catalunya, petites però també perilloses

Segons ha explicat l'Institut de Ciències del Mar, els exemplars que s'han trobat fins ara a Catalunya són més aviat petits, amb la qual cosa són menys agressius que les caravel·les portugueses de dimensions més grans.

Igualment, alerten que el dolor de les picades pot ser tan intens que provoqui dificultats per nadar i sortir de l'aigua.

Cal recordar que la caravel·la portuguesa és una espècia invasora al nostre país, i per això ni tan sols apareix documentada al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. De fet, segons el mateix organisme, és la primera vegada que tenen constància de la detecció d'aquest animal a Catalunya.

El seu hàbitat no és el Mar Mediterrani, sinó les aigües càlides de regions tropicals i subtropicals del Pacífic o de l'Índic, així com el corrent del Golf atlàntic. Però l'escalfament dels mars i oceans, i l'absència de depredadors, pot haver influït en la seva aparició en les nostres costes.

És per això, i després que s'hagin localitzat altres exemplars en algunes platges de Galícia, Cantàbria, el País Basc i Andalusia, que el Ministeri de Sanitat insisteix que la caravel·la portuguesa representa un risc important per banyistes, submarinistes i treballadors del mar pels possibles problemes que provoquen les seves picades.

 

ARXIVAT A:
Salut Medi ambient
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut