Així és com Mbappé s'estalviarà milions d'euros en impostos per les polítiques d'Ayuso

Les bufandes amb el rostre de Kylian Mbappé ja fa dies que es venen a dojo a moltes paradetes de Madrid, des de les que envolten el Bernabéu fins a la plaça de toros de Las Ventas. La superestrella francesa ja és jugador del Reial Madrid després d'un llarg serial.

A l'incentiu esportiu de fitxar pel campió d'Europa, també s'hi ha afegit la cirereta fiscal: Mbappé pagarà molts menys impostos dels que hauria de pagar si fitxés per qualsevol altre equip de fora de Madrid.

No és que el club que lidera Florentino Pérez tingui un règim fiscal especial, sinó que s'aprofita de la política d'impostos baixos de la Comunitat de Madrid. Una comunitat on la seva presidenta, Isabel Díaz-Ayuso, té entre cella i cella atraure rics amb l'esquer que paguin menys impostos que a la resta d'Espanya.

L'últim artefacte fiscal que està preparant el govern d'Ayuso és a través d'una nova llei, que popularment s'ha rebatejat com a "llei Mbappé" i que permetrà als rics estalviar-se un 20,5% dels diners que inverteixin en empreses.

Quants diners cobrarà i pagarà Mbappé?

Kylian Mbappé ja ha marcat el seu primer gol amb el Madrid sense trepitjar el terreny de joc: l'ha marcat a l'Agència Tributària aprofitant les regles tributàries actuals de la Comunitat de Madrid. A la capital pagarà menys impostos que a qualsevol altre lloc d'Espanya.

El jugador francès tindrà un salari base de 14 milions d'euros nets d'impostos, que és el que pacten els jugadors amb els clubs. Per aquests mateixos 14 milions d'euros nets, Mbappé s'estalviarà més de dos milions i mig d'euros en impostos que si tributés, per exemple, a Catalunya.

Això es deu a la diferència tributària de trams de la renda, sobretot, a l'últim, que grava els més rics per sobre dels 300.000 euros i que a Madrid està al mínim.

Estalvi pels jugadors i clubs madrilenys

Les grans fortunes a Madrid paguen una mitjana del 44% de tot el salari brut, i a Catalunya arriba fins al 50%. Dit d'una altra manera, perquè un futbolista cobri el mateix salari net, als clubs madrilenys els costa menys diners, com era el cas d'Antoine Griezmann al Barça en comparació a l'Atlètic de Madrid. Perquè Mbappé cobri 14 milions nets, a Madrid, el salari brut és de 25 milions i mig, mentre que a Catalunya seria de 28,1 milions d'euros. 

D'altra banda, Mbappé no només cobrarà aquests 14 milions d'euros nets; també sumarà als seus emoluments 30 milions d'euros anuals en concepte de prima de fixatge, que el Madrid els paga directament al jugador, per la qual s'ha estalviat pel fet que el jugador ha arribat lliure i no ha hagut de pagar cap traspàs al PSG. Aquesta prima de fixatge també es beneficiarà de les normes fiscals madrilenyes.

Tot aquest estalvi corresponen només al salari, però hi ha altres vies que també rebaixen la factura fiscal dels rics, perquè molts impostos a Madrid directament no existeixen.

Alguns dels exemples més destacats són l'impost de successions, transmissions patrimonials o l'impost de patrimoni a fortunes de més de tres milions d'euros, que Ayuso va eliminar, però que ha recuperat de forma descafeïnada per la seva pugna amb el govern espanyol i l'impost a les grans fortunes.

Els forats de la "llei Mbappé" per als futbolistes

Però Ayuso està fent mans i mànigues per atraure grans patrimonis estrangers, i prepara una nova llei que ve de lluny, però que ara s'ha rebatejat com "llei Mbappé".

S'aprovarà abans de finals d'any i permetrà que grans patrimonis estrangers s'estalviïn molts milions d'euros en impostos si es traslladen a Madrid i inverteixen en empreses, ja que podrien desgravar-se un 20% del total a la declaració renda. És a dir, si una persona (futbolista o no) inverteix 60 milions d'euros en una empresa aliena s'estalviaria 12 milions d'euros.

Però des del despatx fiscal Laffer Abogados, al bell mig del carrer Serrano, on assessoren futbolistes, creuen que difícilment servirà per atraure més futbolistes, perquè obliga a viure a Madrid sis anys.

El soci director de l'àrea fiscal, Francisco Salinas, recorda que "en un món tan canviant com el futbol, estar o no sis anys és molt difícil de preveure, i si no aguantes els sis anys, has de retornar tots els milions que t'has estalviat".
 

De la "llei Beckham" a la "llei Mbappé"

Mbappé o qualsevol futbolista d'un club madrileny podria beneficiar-se'n, però Salinas creu que "és una llei que busca atraure grans patrimonis financers que estableixin la seva residència aquí durant sis anys i tributin pels rendiments en forma de dividends, no pas futbolistes".

"Aquest estalvi només es pot fer una vegada en sis anys, per tant, s'ha de vigilar molt amb la inversió que es fa per poder beneficiar-se'n de l'estalvi."

Salinas explica com aquesta llei no té res a veure amb la famosa "llei Beckham" impulsada pel govern d'Aznar fa dues dècades. La "llei Beckham" sí que va ser un autèntic gol per l'escaire a l'Agència Tributària, que feia que futbolistes multimilionaris paguessin impostos com un mileurista amb un tipus del 24% de l'IRPF. El 2010 es va limitar als ingressos que no superessin els 600.000 euros i finalment es va acabar excloent a tots els jugadors estrangers a partir del 2014.

Tots els estudis publicats demostren com la política que van engegar als anys vuitanta Reagan o Thatcher de rebaixar impostos esperant que això incrementi la recaptació per altres vies acaba sempre amb el mateix resultat: estalvi a les rendes altes i menys recaptació per pagar els serveis. Per tant, abans o ara, amb la "llei Beckham" o la "llei Mbappé" qui surten perdent són els contribuents.