Així era Ramsès II: com s'ha aconseguit reconstruir la cara del faraó més poderós

Les tècniques de reconstrucció facial assistida per ordinador han avançat molt. Amb la incorporació afegida del modelatge en 3D i elements d'intel·ligència artificial els resultats són sorprenents.

Tant, que s'apliquen en àmbits com la investigació criminal, però també en estudis i investigacions de caràcter mèdic, arqueològic, biològic, geofísic, oceanogràfic o de ciència dels materials.

Ara, especialistes de les universitats John Moores de Liverpool i del Caire han aconseguit, mitjançant un calc molt precís de les faccions i els volums anatòmics, donar "proporcions vitals" al faraó Ramsès II i dibuixar-ne un rostre.

El gran avantatge dels vestigis humans de l'antic Egipte és la conservació de cossos momificats amb tècniques que han arribat fins als nostres dies. El punt de partida, doncs, ha estat una còpia de la mòmia del faraó, de 3.000 anys d'antiguitat, mitjançant una tomografia, que consisteix en la captació, amb raigs X, de múltiples imatges des de tots els angles possibles.

Al final del procés, un algorisme ha recreat les diferents seccions de la còrpora del capitost egipci. Però el treball definitiu al Face Lab (el laboratori facial adscrit a la bicentenària universitat de Liverpool), ha fet un pas més basant-se en estàndards anatòmics i l'anàlisi morfològica del cos.  

Així, tot i que Ramsès II va morir amb 90 anys, després d'haver-ne governat 66, el resultat és un retrat de l'aspecte del faraó en plenitud, als 45 anys, com a resultat de la tècnica d'"envelliment invers".

En plenitud de facultats

Caroline Wilkinson, directora del Laboratori Facial de la Universitat John Moores, ho relata així:

"Hem portat a terme un procés de regressió d'edat tridimensional per eliminar alguns dels signes d'envelliment i representar-lo a mitjana edat, en el cim del seu poder."

Per la seva banda, Sahar Saleem, líder del projecte d'investigació i professora de radiologia a la Universitat del Caire, descriu la imatge resultant com la d'un home prou "guapo".  

Ramsès II "va ser un gran aventurer", continua Saleem i, donant forma a la cara de l'antic governant egipci tant "a la vellesa com de jove, recorda al món el seu estatus llegendari".

El color dels cabells i de la pell per al modelatge final tenen un caire més interpretatiu. S'han basat en el que es creu que era comú a l'antic Egipte i han servit per completar la reconstrucció facial.

També es van portar a terme mesures anatòmiques i altres tècniques per determinar quin aspecte tenia el faraó quan va morir.

L'escaneig de la mòmia

La mòmia de Ramsès II està dipositada al Museu Nacional de Civilització Egípcia del Caire. Va ser descoberta el 1881 prop de Luxor, al sud del país. 

Per a l'última reconstrucció facial, Sahar Saleem va encomanar un model virtual tridimensional del cap i el crani del faraó a partir d'un escaneig d'última generació derivat de milers d'imatges captades amb raigs X i agrupades, finalment, en un arxiu 3D.

Aquest arxiu és el que va utilitzar Caroline Wilkinson per reconstruir la cara de Ramsès II amb un programa informàtic utilitzat en investigacions criminals. El procés es va completar fent servir tècniques d'imatges generades per ordinador que van afegir-li textures de pell, ulls i cabells.  

Un faraó famós

Ramsès II va governar en un moment esplendorós de poder d'Egipte al segle XIII aC. Els registres històrics sostenen que va néixer al voltant de 1303 aC en el si de la família del faraó Seti I. Es va convertir en faraó al voltant 1279 aC, arran de la mort del seu pare.

Durant el seu regnat, va expandir l'imperi egipci cap al nord, fins a l'actual Síria, i va fer construir moltes estructures monumentals, incloent-hi l'expansió del temple de Karnak, que formava part de l'antiga ciutat de Tebes, actualment Luxor. Va morir el 1213 aC.

Tot i que no s'esmenta explícitament a la Bíblia, s'ha dit que és el faraó que va perseguir Moisès i els israelites en la història de l'Èxode, però diversos historiadors creuen que aquest fet no està provat.

Això no ha impedit que hagi estat representat en adaptacions literàries i cinematogràfiques comandant el trasllat forçós del poble d'Israel, incloent-hi la pel·lícula "Els Deu Manaments" (1956), en què Charlton Heston separa les aigües del mar Roig i recull la taula divina, i Yul Brynner interpreta, justament, la figura de Ramsès.