Adolescents enganxats al mòbil: el perill d'addicció, assetjament i apostes

Va tenir el seu primer mòbil als 11 anys, dorm amb ell a l'habitació i fa servir internet més de cinc hores en cap de setmana. És el perfil d'un adolescent mitjà, segons l'informe sobre l'impacte de la tecnologia en l'adolescència d'Unicef. L'estudi alerta que un de cada tres adolescents fa un ús problemàtic d'internet.

Unicef presenta una radiografia de l'adolescència a Espanya i destaca els principals perills de la tecnologia i, en especial, de les xarxes socials.

Els hàbits d'ús dibuixen uns adolescents totalment connectats i que fan de mòbils i tauletes el seu principal company. La majoria, un 94,8%, tenen un mòbil en connexió a la xarxa. L'edat mitjana del primer telèfon és de poc menys d'11 anys.

9 de cada 10 adolescents es connecten cada dia i el 31,5% fan servir internet més de cinc hores al dia. Un percentatge que en cap de setmana augmenta fins al 49,6% dels enquestats.

El mòbil, per tot

Els adolescents porten el mòbil arreu. Un 57,5% no el deixen ni per anar a l'escola, on fins i tot el 6,7% admet que el fa servir a l'aula cada dia per temes que no tenen res a veure amb la classe.

A la nit, el mòbil també és el company preferit. 6 de cada 10 adolescents dormen amb un dispositiu a l'habitació i 1 de cada 5 explica que es connecta més tard de mitjanit.

Un 36,8% també fan servir el mòbil mentre mengen, una actitud que no és exclusiva dels adolescents. Un de cada quatre reconeix que hi ha discussions a casa per l'ús que fan de la tecnologia.

Però per què el fan servir? La majoria per fer amics (58%) i no sentir-se sols (44%). Ser popular apareix en cinquena posició de les respostes dels enquestats amb un 27%.

Tot i les crítiques de la tecnologia, els adolescents asseguren que busquen relacions positives a la xarxa. La majoria explica que ha sentit alegria, tranquil·litat, diversió i fins i tot suport quan ha accedit a internet. Emocions com inseguretat, por, soledat i angoixa també apareixen a l'informe, però en menor mesura.
 

Falsa sensació de control a la xarxa

Segons l'informe, per als adolescents, internet és sinònim de xarxa social. Tots tenen com a mínim un perfil creat en alguna xarxa o aplicació de missatgeria instantània com Whatsapp. I el 83,5% està registrat en tres o més xarxes. YouTube, Instagram i TikTok són les preferides. Ni rastre de Facebook, ni tampoc Twitter.

Les famílies poden conèixer i seguir aquests perfils i això els pot donar una sensació de control. Poden saber què publiquen els seus fills. Però Unicef alerta que pot ser una falsa sensació de seguretat. Dos de cada tres tenen més d'un compte en una mateixa xarxa social, que fan servir per relacionar-se amb família o amistats, segons l'ocasió.

Per aquestes plataformes és per on entren gran part dels perills de l'ús d'internet. La majoria dels joves han acceptat desconeguts com a contactes i un 21% fins i tot ha arribat a quedar al món real. Un 42% ha rebut missatges de contingut sexual i, en un 10% dels casos, aquest missatge l'ha enviat un adult i contenia una proposició sexual.

Assetjament, apostes i addicció

Quins són els principals perills a què s'exposen els adolescents? El ciberassatjament és dels més importants, sense oblidar les addiccions a videojocs i una finestra oberta a continguts no adequats per la seva edat, com la pornografia i les apostes.

Segons Unicef, un 22,5% dels adolescents ha patit assetjament o ha assetjat algú per internet. Els adolescents, però, no en són conscients, ja que només un 2,2% creu que ha estat víctima de ciberassetjament. L'informe adverteix de conductes de risc com el sexting - enviar imatges de contingut eròtic - o el contacte amb desconeguts, que poden exposar més els joves a situació d'assetjament,

El de les apostes és un altre dels apartats de l'enquesta amb dades sorprenents. Més de 70.000 estudiants d'ESO a Espanya han apostat a través d'internet, tot i que per edat no podrien.

Unicef alerta que la majoria té la sensació que guanyar diners per internet és fàcil i s'ho prenen com un joc.

Un dels perills, segons l'ús que se'n faci: els videojocs. Un de cada cinc adolescents (uns 400.000) tenen un "cert nivell d'addicció". En xifres, juguen més de 30 hores a la setmana, unes quatre hores i mitja al dia.

Per a sis de cada deu, els videojocs són el seu principal entreteniment i la meitat juga a jocs que no són aptes per a la seva edat. També és cert que només el 23% de les famílies es fixen en les etiquetes d'edat (PEGI) dels jocs que es juguen a casa.

Per últim, la pornografia és a l'abast de tothom a internet i el 35% dels adolescents admet que ha accedit a algun contingut sexual.

Un 4,7% fins i tot diuen que han entrat a la Dark Web, l'internet profunda, on es poden trobar informació de tràfic de drogues, armes i continguts pedòfils.
 

Què fa la família?

El primer iPhone va sortir al mercat fa 14 anys i Facebook es va fundar el 2004. Els mòbils i les xarxes socials no són un invent recent, però la gestió que se'n fa a casa encara està a les beceroles. L'informe d'Unicef recull una escassa supervisió parental a l'ús d'internet.

Només el 23,9% de les famílies limiten les hores que els adolescents es passen enganxats a les pantalles. I encara menys, un 13,2%, acoten els continguts als quals poden accedir.

Les famílies, però, tampoc prediquen amb l'exemple. Per Unicef, els hàbits deficients de les famílies en l'ús de la tecnologia pot condicionar els fills.

Com va l'educació en línia?

La pandèmia va fer obligatòria l'educació en línia i Unicef ha aprofitat per preguntar als joves com l'han viscut. L'avaluació és demolidora, més de la meitat ha tingut una experiència regular, dolenta o molt dolenta.

Un 42% creuen que és una bona manera d'aprendre i el 41% creuen que han après el que calia. El 72% s'han sentit desbordats amb les tasques que els ha suposat l'escola a distància.

De les TIC a les TRIC

L'informe d'Unicef proposa una nova terminologia. Creuen que el que fins ara eren Tecnologies de la Informació i la Comunicació han d'incloure una nova sigla, la "R" per remarcar el paper i la importància de les relacions. "Pràcticament totes les nostres accions tenen un reflex en el món virtual", apunta l'informe.

Per fer l'estudi s'han enquestat 50.957 alumnes de 265 instituts públics, provats i concertats de l'Estat.