Adeu a 326 anys d'història: l'empresa Guarro Casas de Gelida deixarà de fabricar paper

L'empresa paperera Guarro Casas, de Gelida, que fins ara ha elaborat el famós paper d'aquarel·la Guarro, deixarà de produir-ne a partir d'aquest divendres. Això significarà posar punt final a una activitat que feien des de fa 326 anys.

Els actuals propietaris, la multinacional italiana Fedrigoni, han decidit tancar la màquina i traslladar el procés de fabricació de paper a Itàlia.

A la planta de Gelida, l'empresa té previst centrar-hi els diversos processos d'acabat dels productes. Als treballadors de Guarro Casas, un centenar, no els agrada la decisió i temen que aquesta deslocalització comprometi el futur de la planta.

Aquest dimecres s'han manifestat a l'exterior de la fàbrica per expressar el seu rebuig al tancament de la línia dedicada a la fabricació de paper. Ara per ara, hi ha 20 treballadors afectats pel tancament de la màquina de paper, que seran recol·locats.

Però les organitzacions sindicals temen que la direcció vagi més enllà i creuen que la intenció real de l'absorció per part de la multinacional italiana era "comprar l'empresa per tancar-la després".

El president del Comitè d'Empresa, Agustín Palomino, de CCOO, explica que cada dia hi veuen menys activitat: "Ens van dir que portarien més feina, però on és, aquesta feina? No veiem que vinguin camions d'Itàlia encomanant-nos feina."

Palomino també lamenta que ara es quedaran sense la principal màquina de l'empresa i sense venedors, i creu que "a poc a poc ens anirem enfonsant".
 

Paper Guarro, un procés artesanal

Palomino defensa el valor de Guarro Casas i té molt clar que el que els fa diferents és un procés detallista i curós que permet confeccionar un producte "únic":

"Som artesanals. Tenim unes màquines supervelles, però la qualitat del paper que fem no la trobes enlloc."

Rosa Maria Julivert, de la Intersindical, creu que la multinacional italiana ha vingut per conèixer i importar les seves tècniques singulars:

"Estan interessats en el procés productiu que fem a continuació, que és el recobriment d'aquest suport de paper, que no coneixen prou. I ens estudiant com ho fem per si en el futur ho poden fer allà."

Si això acaba passant, lamenta, significarà "la mort" definitiva de la planta.

El comiat d'una "vida sencera"

El tancament de la fàbrica, després de més de tres segles d'activitat, té unes implicacions econòmiques evidents, però també un fort impacte sentimental per a molts dels seus treballadors i extreballadors. A la planta de Gelida, aquests dies s'hi acumulen records de vides senceres, com és el cas de la Camila, que va néixer just aquí, perquè el seu avi n'havia estat director:

"Els meus pares vivien aquí. Per tant, aquí hi han treballat els meus avis, els meus pares, i jo mateixa també. Recordo una màquina molt antiga, la número dos, que no era rendible perquè anava molt a poc a poc però que feia un paper excepcional per a aquarel·les i dibuix."

La Camila assegura que li fa "molta pena que això acabi d'aquesta manera". La Carme també explica com en el passat havien fet el "paper especial amb marca d'aigua" per a expedir els DNIs. Curiosament, un dels últims encàrrecs en els quals treballarà la plantilla de la fàbrica de Gelida serà la confecció de passaports.

Els treballadors actuals ja han avançat que no descarten començar una vaga si la direcció actual no els dona garanties de continuar durant cinc anys més, com els han promès.