Áñez va ser detinguda i acusada d'organitzar un cop d'estat a Bolívia l'any 2019 (Europa Press/Meagan Hancock)
Áñez va ser detinguda i acusada d'organitzar un cop d'estat a Bolívia l'any 2019 (Europa Press/Meagan Hancock)

Acusen de genocidi l'expresidenta de Bolívia Jeanine Áñez, detinguda el 2021 per sedició

La Fiscalia ha afegit el delicte de genocidi a l'expresidenta per la seva participació a la matança de Senkata l'any 2019, que va deixar 10 morts i va accelerar la seva detenció l'any 2021

Actualitzat

La Fiscalia de Bolívia ha afegit a la investigació contra l'expresidenta Jeanine Áñez els delictes de genocidi, homicidi i lesions greus per la matança de Senkata l'any 2019.

Jeanine Áñez va ser detinguda l'any 2021 pel govern de l'actual president, Luís Arce. La van acusar d'organitzar un cop d'estat l'any 2019 contra el president Evo Morales i per la seva possible participació el novembre del mateix any en la repressió de les protestes del barri de Senkata, on van morir 10 manifestants contraris al govern interí per l'actuació de les forces de seguretat i l'exèrcit.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va qualificar aquells fets com "una massacre".

El ministre de justícia bolivià, Ivan Lima, ha fet oficial la decisió del ministeri públic d'ampliar el nombre de delictes a Jeanine Áñez, l'exgeneral Luis Fernando Valverde Ferrufino i altres càrrecs militars.

La Fiscalia responsabilitza Áñez de l'emissió d'un decret presidencial firmat dies abans de la matança a Senkata en què "s'eximia dels seus actes a policies i militars durant la repressió de les protestes".

 

El delicte de genocidi cap a un mandatari llatinoamericà no és un episodi nou. Fa una setmana, la Fiscalia del Perú va obrir una investigació a la presidenta Dina Boluarte pel mateix delicte a causa dels morts a les actuals protestes al país.

La decisió de la Fiscalia implica "un doble processament"

La resposta contrària al ministeri públic no s'ha fet esperar. L'advocat de Jeanine Áñez, Luis Guillén, assegura que l'executiu té la intenció de posicionar-se per sobre de l'assemblea legislativa, que ja té en vigor una acusació per un judici de responsabilitats contra Áñez.

Aquesta maniobra implica "un doble processament" contra Áñez.

Pretendre ampliar el procés de Senkata implica un doble processament contra l'expresidenta. Els òrgans de l'Estat, a través del poder Judicial, volen posicionar-se per sobre de l'Assemblea Legislativa.

Tanmateix, la denúncia que va provocar la detenció de l'expresidenta es va presentar contra "l'exsenadora Áñez" i no pas contra "l'expresidenta", un fet que no li permet tenir immunitat i estar protegida pel judici de responsabilitats, tal com assegura Luis Guillén.

L'expresidenta de Bolívia, detinguda a les instal·lacions policials (EFE/Javier Mamani)
L'expresidenta de Bolívia, detinguda a les instal·lacions policials (EFE/Javier Mamani) (EFE/Javier Mamani)

"Expresidenta de Bolívia"

Obligada per la decisió de la Fiscalia, l'expresidenta ha fet un comunicat oficial a les xarxes socials des de la presó. Denuncia que els jutges i els fiscals de Bolívia "compleixen ordres del president Arce".

Áñez també ha declarat que, tot i la denúncia que va presentar l'executiu per la seva detenció com a "exsenadora", el Tribunal Suprem i el Fiscal General la reconeixen com a "expresidenta de Bolívia en actes jurídics de proposició acusatòria".

D'aquesta manera, Jeanine Áñez ha acabat el comunicat assegurant que "la veritat i la justícia" es veuran, únicament, al judici de responsabilitats de l'Assemblea Legislativa "pels fets del setembre al desembre de 2019", en què s'inclou la massacre de Senkata.

ARXIVAT A:
Bolívia
Anar al contingut