Aconsegueixen fer transparents la pell i els teixits de ratolins amb colorant dels Doritos

Un equip de científics de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha aconseguit fer tornar transparents la pell i els teixits de ratolins vius fent servir un colorant alimentari utilitzat habitualment en productes com els Doritos.

En aplicar-los de forma tòpica el colorant --entre groc i taronjós--, han aconseguit generar una transparència òptica a la pell, els músculs, els teixits i altres estructures en ratolins, de manera que podien veure's des de l'exterior vasos sanguinis, òrgans i altres parts internes dels animals.

Els detalls d'aquesta nova tècnica s'han publicat aquest dijous a l'últim número de la revista Science.

Els autors del descobriment asseguren que serà de gran utilitat per a la pràctica clínica, en fer més visibles les venes per a l'extracció de sang, o per ajudar en la detecció precoç i el tractament del càncer.

No és màgia, és física

La pell viva és un mitjà de dispersió. Tal com fa la boira, dispersa la llum, i per això no hi podem veure a través. Així ho explica Zihao Ou, autor principal de l'estudi:

"Combinem el colorant groc, denominat tartrazina, que és una molècula que absorbeix la major part de la llum, especialment la blava i la ultraviolada, amb la pell, que és un mitjà de dispersió. Per separat, aquestes dues coses bloquegen la major part de la llum que les travessa, però si les ajuntem, s'aconsegueix la transparència de la pell del ratolí."

Ou reconeix que, per als iniciats en la física, això té sentit, però que "si no hi estàs familiaritzat, sembla màgia".

La "màgia" es produeix perquè en dissoldre en aigua les molècules que absorbeixen la llum, canvia l'índex de refracció de la solució, de manera que coincideix amb l'índex de refracció dels components dels teixits, com els lípids.

Bàsicament, les molècules de colorant redueixen el grau de dispersió de la llum en el teixit cutani, com la dissipació d'un banc de boira.

Una tècnica reversible

En els seus experiments amb ratolins, els investigadors van fregar la solució d'aigua i colorant sobre la pell del crani i l'abdomen dels animals, i van comprovar que es tornava transparent. A més, el procés és reversible si es renten les restes de colorant.

A part, el colorant que ha penetrat a la pell es metabolitza i s'elimina a través de l'orina.

"La transparència triga uns minuts a aparèixer. És semblant al funcionament d'una crema o mascareta facial: el temps necessari depèn de la rapidesa amb què les molècules es difonen a la pell."

Durant l'experiment, els investigadors van observar directament els vasos sanguinis de la superfície del cervell. A l'abdomen, van observar els òrgans interns i el peristaltisme, les contraccions musculars que mouen el contingut pel tub digestiu.

El colorant utilitzat en la solució, que es coneix com a FD&C Yellow #5, s'utilitza amb freqüència en aperitius, caramels i altres aliments de color taronja o groc, i està aprovat per l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA).

Aquest colorant és segur i, a més, és "molt barat i eficaç, i no en fa falta gaire quantitat perquè funcioni", destaquen els autors.

Aplicacions clíniques en humans

Els investigadors encara no han provat el procés en humans, que tenen la pell uns deu cops més gruixuda que la d'un ratolí, perquè encara no se sap quina dosi de tint o mètode d'administració serien necessaris.

Els següents passos de la investigació consistiran a determinar quina dosi de la molècula de colorant pot funcionar millor en el teixit humà.

A més, l'equip està experimentant amb altres molècules, inclosos materials artificials, que podrien ser més eficaços que la tartrazina.

Els investigadors ja han sol·licitat la patent de la tecnologia.