"A ningú li importa": Gaza, reduïda a runes, viu una catàstrofe humanitària

Un diluvi de més de 7.000 míssils ha caigut sobre la Franja de Gaza en les últimes tres setmanes, des que Israel va declarar la guerra a Hamas després de l'atac sorpresa de milicians del grup palestí en el seu territori que va deixar més de 1.400 morts i 229 ostatges.

Ara Israel anuncia que entra en una nova fase militar, obertament ja dins el territori de la Franja de Gaza. Carros d'infanteria, blindats i artilleria prenen posicions per una ofensiva que Netanyahu qualifica de "llarga i difícil". Els bombardejos, però, no s'aturen.

Abans d'aquesta gran ofensiva per terra, el rastre de les bombes caigudes sobre Gaza deixa un panorama de carrers amb edificis completament derruïts que recorden els efectes d'un terratrèmol. I sota la runa dels edificis ensorrats, milers de persones mortes i ferides.

El Ministeri de Salut dirigit per Hamas a Gaza xifra en 7.650 les víctimes mortals dels bombardejos israelians. Els ferits s'acosten als 20.000.

Sense electricitat, sense telefonia mòbil i sense internet, la incomunicació de Gaza amb l'exterior és pràcticament total. La gent diu que els intensíssims bombardejos de la nit de divendres a dissabte ho feien tremolar tot. Són poques les agències que mantenen periodistes o fotògrafs al nord de la Franja de Gaza, una raó més que explica la manca d'imatges. Però les poques que arriben són desoladores:

Són imatges que s'han pogut enviar aprofitant algun grup electrogen encara en funcionament o potser una bateria de vehicle. Mostren gent desconsolada abraçant els cossos dels seus familiars morts o corrent desesperats, amb menors ferits a la recerca d'atenció sanitària.

D'altres mostren llargues cues davant les fleques on encara fan pa, i altres per aconseguir aigua. Hi ha qui només pensa a sobreviure, un cop perduda l'esperança de trobar els éssers estimats enterrats sota la runa.

El personal mèdic intenta salvar vides lluitant amb l'escassetat d'electricitat, d'aigua i combustible. Tampoc hi ha sang ni subministraments mèdics bàsics. Una situació que l'ONU qualifica de "catastròfica".

Noha al-Khour, que viu a Gaza, explica que ha perdut tots els seus germans i també tots els nebots: "Volem que pari la guerra. Hem perdut els nostres éssers estimats, els familiars, les criatures."

Els que han fugit cap al sud del país seguint l'ordre de les tropes israelianes es troben en situació precària, sense gaires recursos. Desesperades, avui desenes de persones han saquejat un magatzem de les Nacions Unides. Un centre de subministrament de menjar que la UNRWA, probablement, ja no té capacitat de repartir entre la població. El seu personal també s'ha anat quedant sense combustible per als vehicles.

"No tenim ajuda, no tenim farina, ni aigua, ni sanitaris. Ens han destruït les cases i a ningú li importa. Fem una crida a tot el món. Tots els poders internacionals estan en contra nostre. Ens calia ajut, no hauríem fet això si no estiguéssim necessitats", diu Abdulrahman al-Kilani, desplaçat de Gaza.

Com la resta d'habitants de la Franja, els treballadors de les organitzacions humanitàries no poden comunicar-se entre ells ni amb l'exterior.

P. Lazzarini?, Comisionado General de UNRWA:

"El apagón de las comunicaciones es una acción más para intentar impedir la respuesta humanitaria a los civiles de #Gaza.

Nuestra determinación sigue siendo inquebrantable.
Continuaremos cumpliendo con nuestro deber humanitario" pic.twitter.com/poy1pnJ7Xa

— UNRWA.es (@UNRWAes) October 28, 2023