"A la nit no puc dormir": el record d'un deportat a Mauthausen 74 anys després
Aquest 5 de maig fa 74 anys que les tropes americanes van alliberar el camp de concentració de Mauthausen
El 5 de maig de 1945 s'alliberava l'últim camp de concentració, Mauthausen, després que fos abandondat per les SS la nit del 2 al 3 de maig. La tarda del dia 5, les tropes americanes n'agafaven el control directe.
Cada vegada queden menys veus que parlin d'aquell horror, la majoria han anat morint. De deportats vius en queden poquíssims. Un és Juan Romero, de cent anys. No oblida quan el cap de l'escamot de l'exèrcit americà va aparèixer per la porta dalt d'un blindat. Entre altres coses perquè tots dos es van retrobar anys més tard. També recorda la rebuda que van fer als seus alliberadors:
"Els espanyols vam posar una pancarta dalt del mur amb el lema"Els espanyols antifeixistes saludem les tropes alliberadores."
Juan Romero va arribar a Mauthausen el 5 d'agost del 1941. Primer, va construir carreteres. Després, a la temible pedrera. I el destí més llarg, al comando de desinfecció, on rebien els deportats i els treien tot el que portaven. Fam por, fred, violència. I conviure amb la mort. Ell mateix es va salvar d'un pèl:
"Anaven a penjar-me, estaven preparats per penjar-me."
A Mauthausen només hi va haver un dia bo, el de l'alliberament. Va durar hores. Tothom va tornar a casa, però els republicans no podien tornar a Espanya. Finalment va fer cap a Ay, a la Xampanya francesa, on encara viu. Ell era de Còrdova, però la seva família es va establir a Catalunya i els havia de veure a la frontera francesa:
"Els anys 51, 58, 59.... jo anava a la frontera, la meva família entrava a veure'm a Bourg-Madame."
Mai no va tornar a Mauthausen, però encara té malsons:
"A les nits no puc dormir."
No hi ha tornat, però ha mantingut el seu jurament amb els companys: explicar tot el que va viure al camp d'extermini. Perquè no s'oblidi, perquè no es repeteixi.
