90.000 treballadors menys a la banca espanyola els últims deu anys

En poques setmanes, dos grans bancs, CaixaBank i el Santander, han acordat amb els sindicats la sortida d'uns 4.000 treballadors. Però no han estat els primers ni seran els últims. Des del 2008, la banca espanyola ha iniciat una reducció a fons de les seves plantilles.

Prop de 90.000 treballadors han deixat el sector fruit de la crisi, la desaparició de gran part de les caixes, les fusions i el tancament d'oficines. I, des del pic de plantilla del 2008, en què la banca i les caixes tenien 270.000 persones en nòmina, cada any han anat restant milers i milers de treballadors fins a tancar l'any passat amb 182.000 persones en plantilla.

Els cartells que anunciaven el tancament d'oficines han estat omnipresents, i n'han tancat totes les entitats. Menys visibles, però importants, han estat els plans de reestructuració, les prejubilacions, les baixes incentivades, els acomiadaments voluntaris i els acomiadaments forçosos.

Si bé fins ara aquests processos els motivaven els efectes de la crisi i les fusions bancàries --com és el cas del Santander i el Popular--, la nova onada de reduccions de plantilla es fa pel canvi de model tecnològic i d'oficines; n'és un exemple CaixaBank.

Segons Antoni Garrido, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, tornar a la dimensió de les plantilles de la banca espanyola i europea d'abans és el passat; no ho veurem mai més.

" Ara estem en un canvi estructural. Una part de la gent fa servir cada vegada menys les oficines --explica-- i tenim un segon problema: que els marges de la banca són molt reduïts, s'han d'ajustar costos sigui com sigui."

CaixaBank ja ha fet arribar la comunicació a cadascun dels 2.000 empleats que deixaran de treballar a l'entitat i ha hagut de dir que no a altres que també volien marxar.

Desprestigi de la banca

Segons un dels sindicats firmants de l'acord, els empleats pleguen per les bones condicions econòmiques, però també pels problemes que han hagut d'afrontar amb els clients, com les hipoteques o les preferents. L'atenció al públic en aquesta situació de desprestigi de la banca s'ha fet més difícil.

Aquestes reduccions de plantilla, tant en el cas del Santander com en el cas de CaixaBank, es basen en prejubilacions a partir dels 55 anys. El president de CaixaBank ho justificava a Santander adduint la sostenibilitat del negoci.

Es defensava així de les paraules del governador del Banc d'Espanya, que aquest dilluns recomanava que l'edat de jubilació fossin els 67 anys i criticava que sovint la banca fes prejubilacions massives als 55 anys.