8 de cada 10 tortugues del Mediterrani mengen plàstics grans que les poden matar
Un estudi europeu, en què participa la Fundació CRAM, demostra el greu impacte dels plàstics en la fauna marina
Un tiquet de compra on encara es veu el codi de barres, un tap d'ampolla de plàstic, part d'un got de plàstic d'un sol ús i petits trossos de bossa, també de plàstic.
Això és el que van trobar, fa unes setmanes, als excrements d'una tortuga que va arribar ferida al CRAM, el Centre de Recuperació d'Animals Marins del Prat de Llobregat i que podeu veure en aquestes imatges, penjades a twitter.
Els plàstics estan matant el mar. En una sola "caca" una tortuga pot treure un tap, un tros de got, un tros de bossa, un envoltori... I el més trist és que ho provoquem les persones Mes info a #SielCelesTornesVermell🌎 @crampress @pesca_plastic @xarxaclimatica pic.twitter.com/B3ILCrenyp
Cori Calero (@CoriCalero) April 14, 2021
El mateix que hi troben en 8 de cada 10 tortugues, com explica l'Alícia Garrido Sánchez, veterinària del centre:
Cada any, 12 milions de tones d'escombraries, la majoria plàstics, arriben a les aigües de mars i oceans.
Una brutícia que afecta directament la fauna marina, com està demostrant el projecte INDICIT, un estudi europeu en què participen centres de recuperació d'animals de 8 països (França, Grècia, Itàlia, Portugal, Tunísia, Turquia, el Regne Unit i Espanya), entre els quals el CRAM.
L'estudi investiga els impactes de les escombraries a la fauna marina com a bioindicadors de l'estat de contaminació general del Mediterrani.
El plàstic mata
Fins a 51 tortugues van arribar l'any passat al CRAM, ferides per accidents diversos. El 80% tenien plàstics grossos a l'aparell digestiu, unes restes que les acaben matant, ja sigui de forma directa o indirecta.
"L'Enric és una tortuga que porta un mes amb nosaltres. No menjava perquè tenia alguna cosa que li obstruïa l'aparell digestiu. Això li generava un gas i el gas fa molt mal. I el que tenia eren trossets de plàstic."
Aquest residu no només els provoca la mort per inanició. També perquè amb l'obstrucció "no poden eliminar ni defecar ni absorbir nutrients", i perquè ingerir plàstic les fa més dèbils "i aquesta debilitat les fa susceptibles de quedar atrapades en les xarxes d'arrossegament".
El plàstic, a més, atrau el mercuri, que s'hi queda enganxat, i "en ingerir plàstic també mengen més mercuri".
Finalment, aquest material també els provoca greus ferides (com talls a les aletes), en quedar-se atrapades en anelles o xarxes o empassar-se hams de pesca com va fer la Macarena, una altra habitant del CRAM que hi va ingressar al gener després de ser rescatada per uns pescadors de Sant Carles de la Ràpita.
La Fundació CRAM celebra els 25 anys
El Centre de Recuperació d'Animals Marins acaba de celebrar, aquest cap de setmana, els 25 anys d'història, un quart de segle en què ha alliberat més de 700 tortugues i 70 aus marines i ha atès 350 dofins i balenes embarrancats a la platja.
Hoy, 25 años después desde su creación, los compromisos originarios son, más que un sueño o una esperanza, una realidad palpable en actuaciones concretas y de continuidad en el tiempo.
CRAM (@crampress) April 22, 2021
Mil gracias a todos y todas por hacerlo posible 💙✨ pic.twitter.com/Egj3EJ9ABg
També han participat en 50 projectes científics i de conservació, gràcies a l'ajuda de més de 1.500 voluntaris i han fet activitats educatives i de formació en què han participat 280.000 persones.
La fundació ha celebrat l'aniversari amb l'alliberament al mar de cinc tortugues marines que havien ingressat al centre per interacció pesquera.
La Fundació CRAM es va crear el 22 d'abril de 1996, tot i que l'inici de les seves activitats es remunten a l'any 1991, amb una epidèmia vírica que va afectar centenars de dofins.
- ARXIVAT A:
- ContaminacióCrisi climàtica
