Comarcal 947

4 anys d'ESO, 40 dies al bus: l'altra cara de viure en un poble petit i aïllat

Famílies com la de l'Arlett, que han fet l'aposta d'anar a viure a la muntanya, necessiten el cotxe o el transport públic per fer qualsevol cosa

Enllaç a altres textos de l'autor

Eloi Barrera

Corresponsal de Catalunya Ràdio al Pirineu Central

@EloiBarrera
Actualitzat

Per anar a la farmàcia, a mirar roba, visitar el metge o veure teatre. La gent que viu en pobles petits i aïllats està acostumada a haver de fer quilòmetres per absolutament tot. L'Arlett, que té 12 anys, viu a Tuixent, a l'Alt Urgell, i cada dia de dilluns a divendres ha de dedicar 2 hores i 20 minuts per anar i tornar de l'institut, que és a la Seu d'Urgell.

Fa el trajecte escolar més llarg de Catalunya: més de 40 quilòmetres de revolts i ports de muntanya. Ella és una dels 155 alumnes no universitaris de l'Alt Urgell que han d'estudiar fora del seu municipi.

Tuixent és petit, hi viuen unes 70 persones, i està aïllat enmig de la muntanya, al Prepirineu, entre Berga, Solsona i la Seu d'Urgell. La família de l'Arlett, els seus pares i els seus tres germans, hi van arribar ara fa un any i mig, quan van decidir canviar Cardedeu per un entorn més rural.

Per anar de Tuixent a la Seu es tarda més d'una hora en cotxe (Eloi Barrera/3Cat)

Un cop instal·lats, de seguida es van adonar d'una cosa molt habitual en aquests àmbits: per fer qualsevol cosa necessites el cotxe. A Tuixent, per exemple, tenen escola de primària, dispensari mèdic i un bar. Però res més: ni forn, ni botiga, ni farmàcia. Per la seva mare, la Cristina Montero, això els va obligar a fer un canvi de xip:

"Et tornes una mica més previsora, perquè saps que si et falta pa no pots dir: 'ostres, vaig al forn'. No, saps que tot ho tens a una hora. Així que toca baixar cada quinze dies a fer la compra gran i tenir un bon rebost."

Una altra cosa que han de tenir en compte és que la benzinera més pròxima és a 30 quilòmetres i deixar el cotxe en reserva no és gaire bona idea. I no parlem d'un cotxe, sinó de dos, perquè en una família gran com la seva, no tothom fa els mateixos horaris.

També s'ha de tenir en compte que només hi ha una línia de transport públic que els connecta fins a la Seu d'Urgell i que només té una freqüència al dia.  


La ruta escolar més llarga de Catalunya

L'Arlett és la més gran dels quatre germans i ja va a l'institut, cosa que l'obliga a desplaçar-se cada dia a la Seu d'Urgell. Un trajecte de més d'una hora de viatge, primer en microbus fins a coll de Bancs i després en furgoneta fins al centre escolar. Una petita aventura diària, com admet la Cristina, que recorda que tot es complica una mica quan plou o neva. Al pòdcast "Comarcal 947" l'hem acompanyat en un d'aquests trajectes diaris.

El bus que agafa l'Arlett recull altres estudiants durant el trajecte a la Seu (Eloi Barrera/3Cat)

L'Arlett admet que al començament no ho portava gaire bé perquè ha de matinar força i al principi tants revolts la marejaven. Ara ja s'hi ha acostumat i durant els trajectes s'ho passa bé perquè pel camí van pujant altres nois i noies:

"Si estàs sol no és divertit, però si estàs amb altra gent sí, perquè xerres molt i rius molt. Quan fas amistat, també en el bus, ho passes molt bé."

Dependre del transport escolar, però, també té la seva part negativa. A la tarda, quan s'acaben les classes a l'institut, el bus marxa de seguida i, com explica la seva mare, la nena no té marge per fer extraescolars o treballs en grup:

"Sovint has de dir que no, que l'Arlett surti, que se'n va amb l'autocar. Es podria quedar, però després nosaltres, com a pares, hem de baixar cap a la Seu i tornar a pujar."

Si traiem la calculadora arribem a la conclusió que, si l'Arlett tarda 2 hores i 20 minuts per anar i tornar de l'institut, quan acabi la secundària haurà estat 944 hores fent desplaçaments escolars, gairebé 40 dies seguits.

L'Arlett està contenta de viure a Tuixent, tot i el temps que dedica cada dia a desplaçar-se (Eloi Barrera/3Cat)

Tot i això, ella assegura que li agrada viure a Tuixent, encara que el poble sigui aïllat i solitari. Ara, però, només té 12 anys i el dubte és saber com ho viurà quan arribi a l'adolescència i vulgui baixar els caps de setmana a la Seu. La seva mare ja hi comença a donar voltes:

"Quan arribi, potser podem dir: 'D'acord, hi vols anar? Doncs vinga, aprofitem i baixem tota la família d'excursió. Tu et quedes aquí, a tal hora et venim a buscar, i la resta aprofitem per fer quatre encàrrecs'."

Es miri com es miri, els que viuen en zones rurals necessiten una mobilitat quotidiana i recurrent: per anar a treballar, però també per arribar a serveis bàsics o per accedir a una mínima oferta lúdica i cultural. I això, gairebé sempre, s'ha de fer amb vehicle privat perquè el transport públic no resol aquestes necessitats.

45.000 alumnes d'ensenyament obligatori agafen el bus escolar cada dia

A tot Catalunya es cobreixen, diàriament, 1.500 rutes de transport escolar i es traslladen 45.000 alumnes del seu lloc de residència al municipi on han d'estudiar.

Segons dades de l'Idescat, la gran majoria dels alumnes catalans, un 82%, estudien al mateix municipi on viuen. La xifra és més alta com menys edat tenen: el 91,2% en el cas de l'educació infantil, el 90,2% en el cas de la primària i el 84,4% en l'ESO.

En arribar a l'ensenyament postobligatori, sigui batxillerat o cicles formatius de grau mitjà o superior, la cosa es complica i ja s'han de desplaçar a un altre municipi gairebé la meitat dels estudiants: un 44%.

L'últim estudi de mobilitat escolar inclòs en el Pla d'Acció de Mobilitat Escolar de Catalunya indica que un 70% dels alumnes no universitaris de Catalunya viuen a una distància a peu inferior als 15 minuts de l'escola o l'institut, i un 28%, a menys de 5 minuts.

 

ARXIVAT A:
Mobilitat
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut