30.000 alumnes encara sense plaça i nova selectivitat: arrenca el curs a FP i Batxillerat
En total són més de 270.000 alumnes que inicien el curs d'estudis secundaris postobligatoris, amb modificacions tant a la formació professional com al batxillerat que s'apliquen a partir d'avui
Després de l'inici de curs de primària i l'ESO dilluns passat, avui és el dia que els alumnes de formació professional, 161.240, i de Batxillerat, 112.720, tornen a les aules. Tot i que continua la disminució d'alumnat a l'etapa obligatòria, en el cas de la postobligatòria creix amb 10.910 alumnes més al batxillerat i 3.706 més a l'FP.
Formació professional: nova llei i més de 30.000 alumnes sense plaça assignada
Amb el nou curs també es comença a desplegar la nova llei de la formació professional, aprovada el març del 2022. A partir d'aquest curs passa a ser dual, és a dir que hi haurà una part de formació a les empreses. Es pretén treballar més acompanyat del món laboral per satisfer la demanda dels perfils professionals més sol·licitats. També hi ha canvis importants en l'estructura del currículum amb l'objectiu de modernitzar els programes educatius.
A Catalunya entren en funcionament 4 centres especialitzats, tots a Barcelona: són l'Institut del Disseny i Arts Gràfiques, l'Institut de Seguretat i Mobilitat La Guineueta, l'Institut de Formació Empresarial i l'Institut d'FP Sanitària Vall d'Hebron. A més hi ha 48 centres d'FP integral, és a dir, instituts oberts a la formació professional al llarg de la vida, on s'hi podran cursar cicles formatius, cursos d'especialització o obtenir certificats professionals des dels 16 fins als 67 anys.
Aquest curs també engega el centre de recursos pedagògics de l'FP, per donar suport a tots els centres.
El curs, però, no comença encara per a 31.404 alumnes de formació professional que no tenen cap plaça assignada (14.932 de graus superiors i 16.472 de graus mitjans). Aquest any hi ha hagut canvis en el calendari i l'assignació de places, però no han pal·liat el problema, de manera que continua havent-hi estudiants sense plaça el dia que comença el curs.
El nou sistema d'assignació de places es fa a partir de les qualificacions de cada alumne i es concreta en dues tandes. Els que han obtingut plaça en primera opció són els que tenen prioritat a l'hora d'inscriure's. Posteriorment, es matricula la resta d'alumnes amb la possibilitat de millorar la plaça assignada si queden places vacants de la primera tanda.
En total, hi ha 19.514 vacants. Una xifra que gairebé s'ha doblat avui, després de les segones matriculacions realitzades entre el 2 i el 6 de setembre, en què més de 9.000 persones han acabat no matriculant-se. Pot ser el cas d'alumnes que acaben optant per batxillerat, universitat, mercat laboral o plaça privada.
Així doncs, en concret, han quedat 9.020 vacants de primer curs i, al superior, 10.494. Els cicles amb més vacants a grau mitjà són Gestió administrativa, Sistemes microinformàtics i xarxes, i Atenció a persones en situació de dependència. En cicles superiors, la major part de vacants es concentren en Administració i finances, Integració social i Educació infantil.
Un altre dels canvis destacats per a aquest curs 2024-25 és que, a partir d'avui i fins al 16 de setembre, s'obre un procés de repesca extraordinari per a tothom. No cal haver fet una preinscripció prèvia. D'aquesta manera es pretén optimitzar més les places ofertades amb les demandes de l'alumnat que no ha pogut començar encara el curs.
De fet, aquests últims no es podran matricular fins a finals de mes, entre el 26 i el 30 de setembre, de manera que s'hauran perdut més de dues setmanes de classes, però, almenys, podran començar el curs. Un fet que no passarà en un últim grup que directament veuran que, tot i haver seguit i complert els requisits, es queden sense plaça.
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha obert una actuació d'ofici. Recorda que l'accés a la formació postobligatòria és un dret universal i un element clau per lluitar contra l'abandonament escolar. Així doncs, reclama més oferta de places i que estiguin més repartides per tot el territori.
Batxillerat: incertesa per la nova selectivitat
Els alumnes que han optat per estudiar batxillerat aquest curs, en total 112.720, es trobaran amb alguns canvis també. D'una banda, a partir d'aquest curs, s'implementarà un nou model d'examen de selectivitat que no permetrà descartar temari.
No hi haurà dues opcions per escollir, sinó que els alumnes es trobaran amb un únic model d'exercici per a cada matèria per evitar la pràctica d'estudiar només una part de tot el temari previst. Ara bé, dins de l'exercici sí que es podrà triar entre diverses preguntes o tasques.
L'altre canvi que destaca en aquest nou curs que comença és que no hi haurà lectures obligatòries comunes a les proves de llengua i literatura catalana i castellana, sinó que cada institut triarà les seves. Així doncs, no hi haurà, com fins ara, una llista tancada de títols malgrat l'obligatorietat de les lectures per a tots els alumnes que optin a examinar-se de la selectivitat aquest curs.
Les proves de lectura d'aquest any de les PAU, doncs, avaluaran les competències dels alumnes mitjançant preguntes sobre tòpics, gènere i recursos literaris amb textos que no tenen per què haver llegit mai els que s'examinin. L'objectiu és aprofundir en la comprensió lectora i l'aplicació pràctica dels coneixements apresos durant el curs.
El col·lectiu del professorat ha manifestat obertament els seus dubtes sobre aquests canvis. Admeten que és fonamental avançar cap a un sistema més competencial i menys memorístic, però no tenen clar que aquestes modificacions donin un resultat orientat cap a aquesta direcció.
