30 anys de Sónar, tres dècades de música avançada: d'Orbital a Bad Gyal
Un recorregut per la història d'un festival de referència mundial
El 15, 16 i 17 de juny torna el Sónar i, en el 30è aniversari del festival, serà tota una celebració per als seguidors de la música electrònica i la cultura digital. És un aniversari que convida a revisar la intensa història d'un certamen pioner que ha convertit Barcelona en l'epicentre de les músiques d'avantguarda i ha dut a la ciutat milers d'artistes i públic d'arreu. El Sónar ha estat un festival de descobertes, un detector de noves tendències musicals i un espai d'innovació en l'àmbit musical i tecnològic.
Repassem tres dècades d'història del festival i algunes de les grans fites d'una marca que ha fet la volta al món, amb un centenar d'edicions en ciutats com Lisboa, Istanbul, Tòquio o Hong Kong.
1994: Neix un festival pioner
El Sónar va néixer amb el sobrenom de Festival Internacional de Músiques Avançades l'any 1994. Tres joveníssims directors --Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero-- van impulsar un certamen que ens va obrir els ulls cap a una escena electrònica incipient. A les 13.00 del 2 de juny d'aquell any obria portes el Sónar de Dia al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Era la primera vegada que se celebrava un festival de música electrònica en un espai museístic urbà. La Sala Apolo va acollir el primer Sónar de Nit. Una primera edició que es va tancar amb 6.000 assistents.
El primer sold out del festival el va aconseguir el duo britànic Orbital l'any següent (1995), en un concert memorable que van enregistrar les càmeres de TV3.
Des dels inicis, el Sónar ha atret icones de l'electrònica. Els anys 1996 i 1997 van passar per la ciutat figures del techno com Richie Hawtin, Laurent Garnier o Jeff Mills, amb una actuació tan potent que va fondre els ploms durant uns minuts. També hi va actuar Daft Punk, que va estrenar el seu disc de debut, "Homework", quan el duo encara mostrava el seu rostre i no duia els icònics cascos robòtics. Kraftwerk, Roxy Music, Pet Shop Boys i New Order són alguns grups pioners de la música electrònica que el Sónar va aconseguir fitxar en les primeres edicions.
El festival ha avançat al ritme de les tendències musicals i els avenços tecnològics. Va ser un dels primers a estrenar portal web. I en paral·lel a les actuacions musicals, sempre ha comptat amb una fira dedicada a l'art multimèdia i els nous llenguatges digitals, primer anomenada SonarMàtica i ara coneguda com a Sónar+D, una trobada internacional de música, art, ciència i tecnologia.
El Sónar quan arriba el 2000
El Sónar va estrenar la dècada del 2000 convertit en un festival de referència internacional que continuava sumant públic internacional i creixia en dimensions. A més, van ser els anys en què el festival va fer els seus primers passos a escala internacional, amb esdeveniments a Londres, Hamburg i Tòquio. Dues dècades després, ja s'han celebrat 100 festivals en 35 ciutats de 23 països.
Un dels concerts més recordats de l'edició de l'any 2000 va ser el de l'artista de culte alemany Karlhein Stockhausen al Teatre Tívoli. A partir d'aquell moment, el festival es va estendre a altres espais de la ciutat, com el Palau de la Música, L'Auditori i el Teatre Grec.
L'any següent, el festival es va traslladar a la Fira Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat, la seu actual del Sónar de Nit. Van aparèixer per primera vegada les grans pantalles instal·lades al costat de l'escenari --tota una innovació per l'època--, que permetien veure com punxaven i tocaven els artistes dalt de l'escenari. I també es van instal·lar els mítics autos de xoc del Sónar, que de seguida es van convertir en tot un èxit.
L'any 2003, el de la desena edició del Sónar, Björk va actuar per primera vegada al festival en un concert històric d'una de les grans figures de la música contemporània. Aquell any van passar pel festival 500 artistes i el van cobrir 450 mitjans internacionals, amb prop de 90.000 assistents.
Un altre dels concerts de referència és el que va oferir un dels compositors japonesos més influents, Ryuichi Sakamoto, l'any 2004 amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a L'Auditori, amb una combinació d'orquestra i ordinadors. Aquell mateix any, el hip-hop va irrompre amb força al festival, amb artistes com Guru i Gang Starr.
The Chemichal Brothers, habituals al festival, van actuar per primera vegada al Sónar en l'edició del 2005. I un encara emergent Kanye West va saltar per sorpresa a l'escenari durant el concert de De La Soul per interpretar temes inèdits del seu disc de debut.
El potent imaginari visual del Sónar
El Sónar va començar a destacar de seguida per les seves atrevides i disruptives campanyes d'imatge, que s'allunyen dels tòpics de la cultura electrònica. La llavor de la imatge del festival la van posar l'any 1997, amb una campanya que homenatjava els pares dels directors del festival i els feia protagonistes.
A l'extens catàleg de campanyes destaca la del 2002, amb el futbolista Diego Armando Maradona. Aquella edició coincidia amb el Mundial de Corea i el Japó. L'any 2008, La Pajarraca, un dels personatges protagonistes de la imatge del festival, va ser seleccionada per RTVE per a la gala final d'Espanya per salvar Eurovisió.
Darrere d'aquestes potents i provocadores campanyes hi ha Sergio Caballero, un dels codirectors del Sónar i creador de l'imaginari visual del festival. L'any 2009, dos fantasmes en un cavall gris es van passejar pel Sónar de nit. Eren els protagonistes de la pel·lícula "Finisterrae" de Caballero i imatge del Sónar 2010. El film va rebre nombrosos reconeixements, com el premi a la millor pel·lícula al Festival de Rotterdam, un dels festivals de cine amb més prestigi d'Europa.
El Sónar ha deixat cartells inoblidables, com el del gos dissecat que es movia sobre unes rodes (campanya del 1999) o el matrimoni d'una doble parella de terrorífics bessons (campanya 2000).
Pel seu 30è aniversari, el Sónar ha presentat una campanya gràfica treballada amb intel·ligència artificial i basada en les 29 campanyes gràfiques prèvies. El festival processa així 30 anys de vida des de la innovació, utilitzant una tecnologia nova.
El Sónar avui
El Sónar bufarà les espelmes del 30è aniversari convertit en un festival conegut a tot el món, que ha obert camí a molts altres certàmens musicals.
30 anys després, és més que un festival de música electrònica i experimental i atrau grans estrelles de la música global. Molts encara recorden l'actuació de Rosalía (2018) per presentar el seu segon disc, "El mal querer". Va ser un dels grans esdeveniments musicals d'aquell any.
Altres grans moments de la història recent del festival han estat les actuacions de Maria Arnal i Marcel Bagés, que van presentar l'hipnòtic espectacle "Hyperutopia" (2022), amb el Cor de Noies de l'Orfeó Català. I els concerts de Bad Bunny, que va ser l'estrella del Sónar 2019, o C. Tangana (2022), que l'any passat va aconseguir l'actuació més massiva del Sónar de Nit.
El festival continua bategant al ritme de les noves tendències musicals i atent a la innovació tecnològica. Aquesta trentena edició desplegarà un programa de 250 propostes, entre concerts, classes magistrals i projectes creatius. Entre els caps de cartell hi ha Eric Prydz, que presentarà el xou amb imatges hologràfiques "Holo", el DJ i productor irlandès Aphex Twin, i la maresmenca Bad Gyal, que actuarà per primera vegada al Sónar de Nit, ara ja convertida en una estrella de la música urbana.
El Sónar+D reforçarà la seva posició com a espai de trobada per a experts en art, ciència i tecnologia. Aquesta edició se centrarà en l'impacte de la intel·ligència artificial en la música i les arts audiovisuals i interactives mitjançant un ampli programa d'activitats per a professionals i públic general.
El Sónar està a punt per a la festa dels 30 anys, preparat per revisar el seu passat, però sobretot per mirar al futur i seguir sent un radar dels sons d'avantguarda.
