30 anys de l'arribada de la primera patera a les Canàries: "Ho hem anat normalitzant"

El 28 d'agost de 1994, en Bachir i en Baijea, dos joves sahrauís de 22 i 24 anys, van arribar en una petita barca de pesca al moll de Las Salinas, a Fuerteventura. No ho sabien, però havien travessat per primer cop els 96 quilòmetres que separen Àfrica de les Canàries guiant-se, només, per la llum d'un far. 

Anys més tard s'anomenaria la Ruta Canària. És una de les més emprades --en tres dècades, es calcula que unes 230.000 persones l'han seguit-- i una de les més mortíferes. Només en els cinc primers mesos d'aquest any, almenys 4.808 persones hi han mort, segons dades de l'ONG Caminando Fronteras, que treballa a la zona. Xifra que, alerten, podria ser més elevada perquè no hi ha un registre oficial.
 

"Era un fet nou i, alhora, terrible"

Aquell dia d'estiu de fa 30 anys el recorden bé les primeres persones que van veure i atendre els dos joves sahrauís. Entre elles, l'Aurora Hernández, propietària del restaurant que presumia de servir el millor peix fresc de Las Salinas. "Els meus cunyats, en Pablo i en Juan, eren mariners. Van ser ells els que van veure arribar el vaixell", explica.

El que no s'imaginaven és que, després d'aquell, en vindrien molts altres. Desembarcaments i naufragis que, reconeix, primer vivien "amb exaltació". "Era un fet nou i, alhora, terrible", diu. I afegeix: "Però amb el temps ho hem anat normalitzant".

Una idea que comparteixen Juan Francisco de Vera i José Ángel Suárez, els dos agents de la Policia Local a qui aquell 28 d'agost els va arribar l'avís que hi havia un vaixell fondejat al moll que no deixava sortir a pescar els de la zona. L'encarregada de trucar va ser Aurora.

"Quan vam arribar no vam veure res, però la gent ens va dir que havien sortit en direcció cap a Caleta de Fuste; vam anar cap allà i, pel camí, ens vam trobar dues persones caminant per la carretera. En parar-los, ens van dir que eren sahrauís i que volien asil polític, això va ser l'únic que els vam poder entendre", explica Juan Francisco.

Després van trucar a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, però ningú sabia què fer, "perquè a les Canàries no havia passat mai res semblant", recorda. Després de donar-los sopar, finalment van portar-los a les dependències de la Policia Nacional. 

"Ens vam emportar una sorpresa, però no li vam donar més importància perquè no l'associem amb el fenomen de la immigració, ho vam veure com un tema merament polític", explica Manuel Hernández Delgado, qui era el representant a Fuerteventura de la Delegació del Govern.

Més tard, el vaixell va ser retirat amb una grua. Dins hi van trobar un recipient amb benzina, una brúixola, cordes i un motor, que va anar a parar als magatzems de l'Ajuntament.

Tampoc en Juan Francisco i en José Ángel, encara en actiu, van pensar que s'havia "obert" la Ruta Canària. "Vam viure l'època dura de les pasteres", assegura el primer. "Gairebé cada dia arribaven embarcacions a Las Salinas, La Torre, Jacomar, Pou Negre...", afegeix el segon. I conclou: "Al final, estava gairebé normalitzat".