23 milions de nenes no nascudes: calculen els efectes de l'avortament selectiu

L'avortament selectiu segons el sexe ha provocat que des del 1970 hagin nascut al món 23 milions menys de nenes. Aquesta és l'estimació d'un estudi publicat a la revista "PNAS". Els quatre autors, encapçalats per Fengqing Chao, de la Universitat Nacional de Singapur, ho resumeixen així:

"El desequilibri de la ràtio entre mascles i femelles nascuts vius a parts del món en les últimes dècades és una conseqüència directa de l'avortament selectiu per sexe, motivat per la coexistència de preferència pel fill mascle, tecnologia assequible per determinació prenatal del sexe i declivi de la fertilitat".

Els autors s'han basat en l'evolució del ràtio de sexes en el naixement (SRB en anglès). En condicions normals, aquest ràtio varia lleugerament al voltant d'un valor de 1,05, que significa que neixen 105 nens per cada 100 nenes. Al llarg de la història s'ha mantingut estable, excepte en alguns grups ètnics, però, en les darreres dècades, la proporció en favor dels nens ha augmentat a molts països asiàtics i de l'est d'Europa.

Tot i que els autors reconeixen que avaluar el SRB és complex, s'han basat en censos, registres i avaluacions que en conjunt signifiquen 10.835 observacions sobre 202 països. En el pla regional, han calculat que varia entre el 1,031 de l'Àfrica subsahariana -el valor més favorable a les nenes- i el 1,067 a Oceania. Prop d'aquest darrer es troben el sud-est asiàtic i l'est asiàtic, amb 1,063.

Per països, els valors van de 1,013 a Namíbia i Zàmbia al 1,081 de Hong Kong.
 

Les raons de l'evolució

La primera raó d'aquest canvi en el SRB és la preferència pels nens que es dona a molts països. Les raons principals són que la creença que els nois seran més eficients en el treball agrícola -encara majoritari a molts països-, que continuaran el llinatge familiar i que serà més probable que tinguin cura dels pares.

A l'Índia, també hi influeix l'elevat cost de la dot que s'ha de pagar quan una filla es casa i a la Xina i a Corea del Sud els valors de la família patriarcal.

Però, per dur a terme la selecció abans del naixement, els autors citen l'extensió del diagnòstic prenatal, que des dels anys 70 permet conèixer el sexe del fetus i la pràctica de l'avortament selectiu. Un altre factor és la disminució de la fertilitat, que porta famílies més reduïdes amb preferències per fills barons. A la Xina, la política del fill únic va provocar un augment de la ràtio a favor dels nens.

Els autors han identificat 12 països on s'ha produït un gran desequilibri de la ràtio: Albània, Armènia, Azerbaidjan, Xina, Geòrgia, Hong Kong -ara integrat a la Xina-, Índia, la República de Corea, Montenegro, Taiwan, Tunísia i Vietnam. 

Però sobretot en destaquen dos. Dels 23 milions de nenes que, calculen, no han nascut, 11,9 milions correspondrien a la Xina i 10,6 a l'Índia. Així, la resta de països només significarien mig milió de nenes no nascudes.

Segons els autors, la Xina va assolir els 117,9 nens per cada 100 nenes el 2005. Des d'aleshores, ha disminuït, però ara es troba encara per damunt dels 110 nens per cada 100 nenes.
 

Normalització lenta

En els darrers anys, la ràtio s'ha anat normalitzat, però molt lentament. El 2011, Therese Hesketh, del Centre per a la Salut i el Desenvolupament Internacional, i Li Lu i Zhu Wei Xing, de la Universitat de Zhejiang, van publicar un article a la revista "Canadian Medical Association Journal" on exposaven "signes encoratjadors". 

Així, observaven disminucions significatives de la ràtio a Corea del Sud i disminucions incipients a la Xina i l'Índia. Però tot i així consideraven probable que passin algunes dècades abans que en aquests darrers països la ràtio es normalitzi.

Segons la web Worl Population, que calcula el nombre d'habitants del planeta en temps real, el ràtio actual de sexes està força equilibrat: proximadament 1,016 a favor dels homes.