200 guardes assassinats en 10 anys al santuari de goril·les de Virunga, al Congo

Nou atac contra els guardes forestals que vetllen pels goril·les en extinció del parc nacional Virunga a la República Democràtica del Congo, RDC. Homes armats han assassinat 6 guardes en una emboscada, i n'han ferit un altre. En l'última dècada, han mort assassinats 200 guardaboscos d'aquest parc nacional on també hi viuen desenes de grups armats.

Els agents forestals feien una patrulla rutinària a peu per una zona limítrofa del parc Virunga, a l'est del Congo, quan van ser emboscats i assassinats diumenge al matí. Segons un comunicat del parc s'atribueix l'atac a grups de defensa Mai-Mai.

"Les investigacions preliminars indiquen que els guardes forestals van ser agafats per sorpresa sense que poguessin defensar-se. La responsabilitat de l'acat s'atribueix a grups locals Mai-Mai."

Els congolesos denominen Mai-Mai qualsevol de les dotzenes de milícies armades que, formades per camperols i civils, es defensen d'altres grups rebels i, fins i tot, de l'exèrcit congolès que lluiten des de fa dècades a l'est del país.

"Podem morir en qualsevol moment", diu un dels 700 guardaboscos que treballen al parc. "En les patrulles estem exposats a molts perills. A més dels grups armats, també podem ser atacats per animals. No podem abaixar la guàrdia."

Però, darrerament, els grups armats de la zona són la seva amenaça més mortal. I és que per protegir els goril·les de muntanya, que estan en perill d'extinció, els rangers congolesos arrisquen literalment la vida. A la web del parc nacional el degoteig de necrològiques per la mort de treballadors per atacs és constant.

200 guardaboscos assassinats

Els guardaboscos, ben armats i ben entrenats, són atacats amb freqüència. A l'abril, una dotzena de membres de l'Institut del Congo per a la Conservació de la Natura (ICCN) van ser assassinats per presumptes milicians hutu. En els últims 10 anys ja hi ha hagut 200 agents forestals assassinats al parc nacional de Virunga.

El director del parc, Emmanuel de Merode, que va rebre un tret i va resultar ferit el 2014, va dir en l'enterrament d'un dels seus agents dilluns que el seu equip no se sent intimidat tot i els perills.

"Estem extremadament preocupats per la situació de seguretat al parc Virunga i als voltants. És un parc que està infestat de grups armats que intenten debilitar l'estat congolès. Per descomptat, ens trobem en una situació extremadament difícil, però que en cap cas representa una reducció de la convicció de tot el personal de l'ICCN per continuar aquest esforç."

Les Nacions Unides afirmen que més d'un centenar de grups armats operen a l'est del Congo, molts són restes de grups que van lluitar en guerres civils al final del segle i que van provocar milions de morts per conflictes, fam i malalties.

Més de 130 milicies

El Virunga, a més dels goril·les té altres tresors, com petroli i  minerals. A falta d'alternatives per a la subsistència, milers de congolesos han pres les armes i s'han ajuntat en grups rebels. Després de dues dècades de guerres sagnants, 8 de cada 10 congolesos sobreviuen amb 1,25 dòlars al dia segosn el Fons Monetari internacional.

Actualment, segons el Congo Research Group y Human Rights Watch, a l'est del Congo s'enfronten en un conflicte continu més de 130 milícies diferents que es disputen el control de minerals, terra i altres recursos com el pertroli.

Segons el web Dunia Kongo Media sobre la situació a l'est de l'RDC, a Virunga els grups armats són indígenes, però també estrangers de les guerrilles del països veïns en aquesta zona fronterera amb Ruanda i Uganda.

Els interessos són diversos. Per alguns d'aquests grups els parc és una zona protegida. Altres es dediquen a la caça furtiva, o al tràfic de fustes nobles per finançar les seves activitats. Hi ha grups que es dediquen a la tala il·legal per a la producció de carbó vegetal i, fins i tot, hi ha multinacionals amb plans per a l'explotació de petroli al subsòl del parc nacional.

Virunga

Al parc nacional Virunga, -també anomenat parc dels volcans o dels goril·les de muntanya-, fet mundialment famós pel treball amb aquests animals de la biòloga Dian Fossey, hi viu la meitat de la població dels goril·les de muntanya del món, uns 200 exemplars.

Fundat el 1925, és el parc nacional més antic de l'Àfrica i custodia la selva tropical més gran del continent. Declarat patrimoni mundial per la UNESCO, el 1979, per la seva gran biodiversitat. Té 7.800 km quadrats de bosc tropical, sabana, planes de lava, maresmes, valls erosionades, dos volcans actius i cims glaçats de les muntanyes de Rwenzori.