17 detinguts per l'assassinat del president d'Haití, encara envoltat d'interrogants

L'assassinat del president d'Haití, Jovenel Moïse, la matinada de dimecres, va ser obra d'un grup armat integrat per 28 homes, almenys una part dels quals són militars colombians retirats.

El govern haitià ha demanat el suport de la comunitat internacional per investigar aquest magnicidi, que ha afegit més inestabilitat a aquest país d'onze milions d'habitants que és el més pobre d'Amèrica.

Aquest dijous a última hora, el cap de la policia d'Haití, Léon Charles, ha mostrat 17 detinguts als mitjans de comunicació, juntament amb armes com rifles d'assalt i matxets, i també eines, walkie-talkies i passaports colombians.

"Estrangers han vingut al nostre país a matar al president", ha declarat Charles. El ministre d'Eleccions, Mathias Pierre, ha parlat d'un "comando complet, molt ben equipat".

Col·laboració ciutadana

La majoria de les detencions s'han fet no gaire lluny del lloc del magnicidi, en una casa de Pétion-Ville, un suburbi als turons al nord de Port-au-Prince, fins on la policia els havia seguit el rastre.

Abans hi ha hagut un fort intercanvi de trets durant el qual han estat abatuts tres dels sospitosos, i vuit més han aconseguit fugir.

Inicialment s'havia parlat de quatre comandos morts.

Dos dels detinguts han estat reduïts per ciutadans que els van lligar després de trobar-los amagats al barri de Jalousie de Port-au-Prince.

Els 17 detinguts són 15 colombians i dos nord-americans d'origen haitià. Aquests últims serien dos homes de 35 i 55 anys que ja han estat identificats.

Ara per ara, de tota manera, un portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units no ha confirmat si hi havia cap ciutadà nord-americà entre els detinguts.

Exmilitars colombians

Almenys una part dels colombians són exmilitars, segons ha reconegut oficialment el ministre de Defensa de Colòmbia, Diego Molano, que ha parlat de "ciutadans colombians, integrants retirats de l'exèrcit nacional".

Abans de confirmar les nacionalitats dels sospitosos, les autoritats haitianes ja havien explicat que els assassins de Moïse parlaven anglès i espanyol.

A Pétion-Ville, una multitud ha intentat linxar els detinguts i han aconseguit calar foc a tres cotxes que suposadament pertanyien al grup armat que va assassinar Moïse a la seva residència.

Charles ha agraït la col·laboració ciutadana, però ha demanat que ningú es prengui la justícia per la seva banda.

L'Oficina de Protecció al Ciutadà, un organisme independent de defensa dels drets humans, ha alertat d'una "cacera contra els llatinoamericans" arran de la detenció de ciutadans colombians, i el primer ministre interí, Claude Joseph, ha fet una crida a la calma.

D'altra banda, diverses ambaixades han recomanat als seus ciutadans que no surtin de casa.

Ara per ara no hi ha cap hipòtesi oficial sobre el motiu de l'assassinat de Moïse, però Joseph ha dit, en una entrevista a la BBC, que podria ser perquè estava lluitant contra els "oligarques" del país.

Crisi política

Dimecres, Joseph va declarar un estat d'emergència de quinze dies. Tot i així, aquest dijous s'ha reobert l'aeroport internacional.

L'assassinat de Moïse ha causat un buit de poder a Haití, que tenia previst celebrar eleccions al setembre.

Es dona la circumstància que Moïse havia firmat un decret per nomenar un nou primer ministre, Ariel Henry, que no va tenir temps d'assumir el càrrec abans del magnicidi.

Considerat més favorable a l'oposició, Henry ha reivindicat el seu nomenament i ha demanat a Joseph que retorni al càrrec de ministre d'Exteriors.

Ara mateix, Haití està sense president, amb un primer ministre interí qüestionat, sense Parlament, que havia de sortir de les eleccions, i sense president del Tribunal Suprem, màxima autoritat del país, mort per Covid-19 el mes passat.

A Haití, la vacunació contra la pandèmia encara no ha començat. Segons les dades recollides per la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units, a Haití fins a 331.826 persones s'han contagiat de Covid-19, que ha causat 3.870 víctimes mortals.