15 anys d'"hivern": la pols d'un meteorit hauria extingit els dinosaures i el 75% d'espècies

Hi ha força consens científic que l'impacte d'un meteorit amb la Terra fa 66 milions d'anys va provocar l'extinció dels dinosaures i un refredament global que va canviar la biosfera.

Però no està tan clar com va passar això després de l'impacte, i ara un estudi afirma que el gruix dels efectes no els van provocar el sutge o el sulfur, com s'havia dit, sinó la pols fina.

Han fet servir de referència els sediments d'aquella època en un jaciment a Dakota del Nord, als Estats Units, i han fet simulacions per ordinador per veure com hauria pogut passar.

Dos anys sense fotosíntesi per la pols en suspensió

Segons aquestes simulacions, hauria estat la pols en suspensió la que hauria impedit que les plantes fessin la fotosíntesi durant dos anys, i hauria quedat a l'atmosfera fins a 15 anys:

"Les nostres simulacions de la injecció atmosfèrica de pols de silicat de la mida d'un micròmetre suggereixen una llarga vida atmosfèrica de 15 anys, contribuint a fer que la temperatura mitjana global de la superfície caigués fins a 15 °C."

Segons l'estudi, publicat recentment a la revista Nature Geoscience, la pols provenia del terra de granit amb el que va impactar el meteorit al que ara és la península de Yucatán, al golf de Mèxic.

Onze Everests de pols fina a l'atmosfera

Els investigadors han calculat que l'impacte va fer arribar a l'atmosfera unes 2.000 gigatones de pols fina de silicat, 11 vegades la massa de l'Everest:

"Un estudi a @NatureGeosci suggereix que la pols de silicat fi de la roca polvoritzada generada per l'impacte de Chicxulub probablement va tenir un paper dominant en el refredament del clima global i la interrupció de la fotosíntesi després de l'esdeveniment."

Investigacions prèvies havien assenyalat, en canvi, el paper protagonista que hauria tingut el sutge dels incendis forestals i de les erupcions volcàniques posteriors a l'impacte.

També el sulfur alliberat per l'impacte, però segons els registres geològics i les simulacions, haurien romàs a l'atmosfera la meitat de temps, i haurien tingut molta menys importància que la pols.

Va desaparèixer el 75% de les espècies

L'impacte del meteorit, que feia uns 10 quilòmetres de diàmetre i va crear el cràter de Chicxulub, de 180 quilòmetres de diàmetre, va provocar l'extinció del 75% d'espècies vegetals i animals.

Segons Cem Berk Senel, de l'Observatori Reial de Bèlgica i autor principal de la recerca, la majoria van morir per la impossibilitat de les plantes de fer la fotosíntesi durant dos anys.

"Aquest és el primer cop que les simulacions del paleoclima apunten a una supressió de 2 anys de l'activitat fotosintètica i de 15 a 20 anys d'impacte induït per la pols a l'hivern."

És a dir, que l'atmosfera va quedar tant plena de pols que la llum del sol no va arribar a la superfície de la Terra durant aquest temps amb prou intensitat com perquè les plantes poguessin sobreviure.

Així, tant a la terra com al mar la immensa majoria d'espècies vegetals haurien desaparegut durant anys i la majoria d'animals herbívors haurien mort i els carnívors, per tant, també.

Sense meteorit, els dinosaures encara hi serien

Un altre dels autors, Özgür Karatekin, diu que això va provocar la fi dels grans dinosaures, i només van sobreviure els més petits, que ara són les aus, i altra fauna, com els rèptils i petits mamífers:

"La fauna i la flora que podia entrar en una fase latent -a través de les llavors o amb la hibernació en caus- es van poder adaptar a una vida que no depengués d'una font d'aliment en concret."

Segons Philippe Claeys, un altre dels investigadors que han participat en aquesta recerca, si no hagués caigut el meteorit molt probablement els dinosaures encara serien els reis del planeta:

"Sense l'impacte, suposo que els mamífers, entre ells nosaltres mateixos, tenien poques possibilitats de convertir-se en els organismes dominants d'aquest planeta."