10.000 treballadors substituïts per intel·ligència artificial: el cas de British Telecom
Els sindicats s'ho miren amb preocupació, però és una bona imatge per als inversions perquè l'empresa redueix costos
A la multinacional de telecomunicacions British Telecom, hi treballen actualment 130.000 persones, però, abans del 2030, la companyia vol aprimar la plantilla i eliminar-ne 55.000. D'entrada podria ser una retallada més, com la comunicada per Vodafone fa dos dies, o la de tantes altres tecnològiques que han anunciat retallades els darrers mesos.
Però aquesta és diferent, perquè amb l'anunci l'empresa ha desvelat una informació que, com han qualificat els sindicats, és força inquietant i que poques empreses s'atreveixen a reconèixer: 10.000 d'aquests treballadors acomiadats, seran substituïts per la intel·ligència artificial.
Així ho anunciava en una conferència amb inversors Philip Jansen, el director general de la companyia:
"El nostre volum de negoci arriba als 30 milions de consumidors, tenim molts clients i molta activitat i la intel·ligència artificial pot ajudar-nos a fer això de manera més eficient".
Un anunci que no sorprèn Adrià Todolí, professor de Dret del Treball a la Universitat de València:
"És normal que les empreses vulguin explicar exactament per què acomiaden; per a l'inversor és una bona notícia saber que no s'està acomiadant perquè es vol decréixer, sinó que el que es fa és substituir-la per intel·ligència artificial."
Al final, segons Todolí, això permet donar una imatge d'èxit a l'empresa, perquè "implica que tecnològicament és puntera i a més significa que reduirà molts costos perquè aquesta tecnologia li costarà menys".
La punta de l'iceberg
Aquest anunci podria ser només la punta de l'iceberg. La intel·ligència artificial sembla imparable, però com diuen els experts com Todolí, no és dolenta per se, només cal que els seus beneficis es reparteixin entre tots.
Qui s'emporta els guanys d'aquesta productivitat? L'empresa, els treballadors (es reparteix en reducció d'hores de treball mantenint el sou), o bé se'n beneficien els consumidors i es redueix el cost final?
Però que s'arribi a aquest escenari dependrà del poder de negociació col·lectiva i de com legisli cada govern. Todolí posa l'exemple d'un estudi que comparava els efectes de les màquines i la intel·ligència artificial a les empreses dels Estats Units i d'Alemanya.
Els resultats mostraven que davant d'un mercat menys regulat, els efectes eren més negatius pels treballadors. Mentre que als Estats Units, per cada màquina es perdien 6 llocs de treball, a Alemanya només se'n perdien dos, la resta de treballadors treballaven menys hores amb el mateix salari.
Repartir els beneficis d'aquest increment de productivitat serà el repte de governs, sindicats i empreses els pròxims anys.
