10 moments musicals del 2022: un recorregut per la banda sonora de l'any

De Rosalía a Zoo, o del retorn d'Antònia Font al comiat de Joan Manuel Serrat, la música ha tingut un gran protagonisme en l'any que deixem enrere

Maria Sancho MartíActualitzat

A l'espera de totes les novetats musicals que arribaran aquest 2023, resseguim la banda sonora del 2022.

La llista de cançons, discos, personalitats i moments musicals que ens ha donat l'any és inabastable, però a continuació en fem un petit resum.

Rosalía, fenomen internacional

Bad Bunny, Taylor Swift, Harry Styles, Shakira i Rauw Alejandro. Són els que més consens creen a l'hora de definir la banda sonora internacional de l'any.

Però el 2022 serà recordat sobretot com l'any "Motomami". Rosalía catapultava al març un disc ple de matisos i eclecticisme. Els mitjans i la crítica d'arreu del món hi han convingut: és un dels discos de l'any.


Però més enllà del panorama internacional, per copsar alguns dels grans moments musicals que ens ha deixat aquest any no cal mirar gaire lluny.

L'any que hem recuperat els concerts multitudinaris

El 2022 ha estat l'any que el Palau Sant Jordi ha tornat a omplir-se de gom a gom, amb C. Tangana i la seva sobretaula, Iron Maiden, The Cure o el concert de final de gira de Zoo.

Han tornat les macroedicions del Sónar --amb l'estrena de la nova seu a Lisboa-- i el Primavera Sound, amb anunci de seu compartida entre Barcelona i Madrid i amb polèmica inclosa.

I festivals referents de casa, aquest any sí, han pogut celebrar els anys amb el caliu del públic. Per ordre de veterania: els 60 de Porta Ferrada --tot un emblema--, els 30 de la Schubertíada, els 20 del Black Music Festival i els 10 anys de Strenes, amb nova versió barcelonina anunciada.

El cantant de Zoo, Panxo, en el concert al Palau Sant Jordi d'aquest desembre
El cantant de Zoo, Panxo, en el concert al Palau Sant Jordi d'aquest desembre (ACN / Pere Francesch)


El podi de Chanel i l'himne de Rigoberta Bandini

Hem descobert el poder de Chanel i el seu podi eurovisiu. La d'Olesa de Montserrat sorprenia a tothom alçant-se com a vencedora del Benidorm Fest, el concurs --acabat de recuperar-- per escollir representació eurovisiva.

El tema "SloMo", amb la seva potència vocal i sobretot coreogràfica, va enfilar-se fins a la tercera posició d'Eurovisió 2022, tota una fita i encara més tenint en compte les posicions a què els darrers anys ha quedat relegada Espanya.


I potser Rigoberta Bandini, favorita a les travesses del Benidorm Fest, es va quedar a les portes del concurs, però ens ha regalat "Ay mamá", un himne que travessa generacions. Ho saben bé els oients d'iCat, que l'han escollit, al costat del "Supermercat" de Lildami, com a cançó del 2022.


"Eufòria", fenomen de l'any

I a hores d'ara parlar de Lildami és parlar d'"Eufòria", el gran fenomen musical de l'any a TV3. Presentat per Marta Torné i Miki Núñez, és el programa revelació de la temporada a TV3.

El concurs i els seus 16 participants han traspassat les pantalles i també són un fenomen a les plataformes digitals. En total s'han fet més de 26 milions de reproduccions dels vídeos i els àudios de les cançons.

Un dels moments més especials de l'any, sobretot per als 16 cantants, ha estat quan se'ls va veure brillar als dos concerts finals al Palau Sant Jordi davant de 34.000 persones.


L'any dels retorns musicals

El 2022 també ha estat l'any dels retorns. Segurament, el més sonat ha estat el d'Antònia Font, una dècada després, omplint el Sant Jordi i amb noves cançons, les del disc "Un minut estroboscòpica". Aquest 2023 ja han anunciat nous concerts a festivals com el Cruïlla de Barcelona i El Tingladu de Vilanova i la Geltrú.


També ha tornat Mishima, traient disc després de cinc anys. El 2017 publicaven "Ara i res" i el 2022 han estrenat "L'aigua clara".

En el panorama internacional, destaquen tres retorns molt esperats i celebrats. Són el de Beyoncé, amb el disc "Renaissance" després de sis anys; Stromae, amb "Multitude", després de vuit anys, i Bruce Springsteen, el Boss, en la seva versió més soul, publicant un disc de versions de clàssics del gènere.


Comiats escènics

I mentre alguns tornen, altres marxen. La Fundación Tony Manero ha tancat una etapa de 26 anys de música, i va acomiadar-se dels escenaris a la Sala Apolo amb una festa digna de la seva trajectòria.

I el comiat de l'any ha estat el de Joan Manuel Serrat, amb una gira per tot el món que va començar a Nova York i ha acabat a casa, al Palau Sant Jordi, amb tres concerts per acomiadar-se de tota una vida dalt dels escenaris.

Serrat, en un moment del concert de comiat al Sant Jordi
Serrat, en un moment del concert de comiat al Sant Jordi (Europa Press / Lorena Sopeña)


Veus que s'han apagat

La música catalana s'ha vestit de dol aquest any amb la mort de dos tòtems: Pau Riba, el cantautor còsmic, i Núria Feliu, dama de la cançó catalana.

Han marxat també veus tan emblemàtiques com Pablo Milanés, Olivia Newton-John i Jerry Lee Lewis. I músics com Manolo Sanlúcar, Taylor Hawkins --bateria dels Foo Fighters--, Vangelis, Angelo Badalamenti --autor de bandes sonores de pel·lícules de David Lynch-- i Monty Norman --autor del tema de James Bond.

Pau Riba, durant un concert l'any 2019
Pau Riba, durant un concert l'any 2019 (ACN / Àlex Recolons)


Les descobertes del 2022

Aquest any també hi ha hagut lloc per a descobriments. El pop urbà de la cantant barcelonina Julieta, per exemple, que el 2021 ja va sorprendre amb temes com "Tu juru ju" ara es va consolidant i ha estrenat "Ni llum ni lluna", el seu segon disc, en què barreja electrònica, reggaeton i indie.


Un altre nom a tenir molt present és el de Queralt Lahoz i la seva fusió de flamenc i hip-hop. La de Santa Coloma de Gramenet trepitja fort barrejant les seves arrels andaluses amb un ventall ample de gèneres. "Vendavales", el seu últim single, en què regna la salsa, ho exemplifica a la perfecció.


També la veu d'Alba Morena, que viatja des del cant líric fins al jazz, i l'OMAC, l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya, un projecte catalitzador de l'efervescència creativa del panorama musical d'arrel per arribar a nous públics de diferents generacions.

I si parlem de descobriments de masses, aquest 2023 que encetem ho tindrà difícil per superar el hit de l'estiu, la col·laboració estel·lar de Quevedo i Bizarrap. La fama del productor de convertir en or tot el que toca ha tocat el cel amb "Quédate".


Òpera comunitària al Liceu

En el camp operístic, a casa nostra destaca una fita històrica: "La gata perduda", la primera òpera que el Gran Teatre del Liceu ha fet sobre el Raval amb la gent del Raval, amb música d'Arnau Tordera i text de Victoria Szpunberg, i que s'ha rodat per commemorar els 175 anys del Liceu.

A TV3, s'ha emès la sèrie "Òpera prima", una sèrie documental de 4 capítols que segueix la construcció de l'obra.

L'equip de 'La gata perduda', durant la presentació de l'òpera al Liceu
L'equip de "La gata perduda" durant la presentació de l'òpera al Liceu (Europa Press)


Moments dignes de l'"APM?"

I aquest 2022 alguns moments musicals han quedat eclipsats per desenllaços inesperats.

Com el "perreo" d'Anitta a Isabel Díaz Ayuso durant la gala dels 40 Music Awards. La cantant es va posar a ballar davant la presidenta de la Comunitat de Madrid mentre cantava el seu single "Envolver".


I esperem que aquest 2023 no porti gaires ensurts, però si n'arriba algun, que s'entomi amb l'humor de Joan Dausà. Quan el cantautor recordi el 2022 difícilment podrà obviar la seva caiguda al buit enmig d'un concert. Mentre tocava a l'abril, a Sant Joan Despí, en el moment de l'última cançó, es va llançar sobre el públic i va ensopegar amb el terra. Després, a les xarxes, en va fer broma.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
MúsicaPrimavera SoundSónarRosalía
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut