10 fites científiques i tecnològiques del 2022 que poden marcar el futur

Durant el 2022 hem conegut moltes notícies científiques, i es fa difícil saber quines seran les que tindran més transcendència en el futur, però algunes ja semblen ara mateix molt prometedores.

N'hem seleccionat 10, les que ens ho han semblat més, una tria que pot ser discutible i que podria haver estat molt diferent, però que vista en conjunt mostra tendències força clares.

Primera seqüència del genoma humà completa de debò

A finals de març va saltar una notícia que podia semblar sorprenent: s'havia aconseguit la seqüenciació sencera del genoma humà.

Sorprenent perquè el 2003 ja es va anunciar precisament això, però el cert és que en aquella primera seqüenciació, feta per l'empresa Celera Genomics, hi faltava un 8% del genoma.

Han calgut gairebé 20 anys més per poder completar-la de debò, i ho va fer el Consorci T2T, format per més de 100 investigadors d'arreu del món.

Això ha permès descobrir més de 2 milions de variants addicionals al genoma, amb informació més precisa sobre les variants de 622 gens de molta importància mèdica.

Immunoteràpia contra un càncer de pit molt agressiu

Al juliol es va saber que un assaig clínic fet sobre una recerca de l'International Breast Cancer Center de Barcelona ha certificat l'eficàcia d'una teràpia nova contra el càncer de mama triple negatiu.

És un dels més agressius i amb pitjor pronòstic, i s'ha aconseguit augmentar molt la supervivència combinant la quimioteràpia convencional amb immunoteràpia.

Aquest tractament addicional consisteix en l'administració d'un medicament que estimula el sistema immunitari perquè ataqui el tumor.

L'assaig clínic de fase 3, l'última, s'ha fet en una trentena de països amb més de 800 pacients a les quals es va fer el seguiment durant 3 anys i mig i s'ha vist que allarga la vida almenys 7 mesos.

Totes les pacients ja tenien metàstasi, o el tumor no era operable, i ara es treballa perquè els protocols contra aquest tipus de càncer incorporin aquesta teràpia de manera preferent.

Un test genètic per atacar amb garanties un altre càncer de pit

Una altra bona notícia sobre la lluita contra un altre tipus de càncer de pit: El HER2+, també un dels més agressius, que afecta cada any 450.000 dones al món, i els tractaments disponibles tenien resultats molt diferents.

Per resoldre-ho un equip d'investigadors de Barcelona ha desenvolupat un test genètic que permet precisar el tractament que necessita cada pacient, i evitar així que sigui massa fluix o massa fort.

És el primer test al món que permet fer-ho, i per això la revista Time l'ha escollit com una de les 200 innovacions més destacades de l'any.

El test l'han creat investigadors de l'Hospital Clínic, de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron, que van fundar l'empresa Reveal Genomics per desenvolupar-lo.

El seu objectiu ara és que el test es comercialitzi al més ràpidament possible, i també que sigui assequible i arribi a totes les pacients que tenen aquest tipus de càncer.

El telescopi James Webb mostra l'Univers mai vist

Concebut per substituir el llegendari Hubble, el telescopi espacial James Webb es va enlairar ara fa un any, i el juliol es van fer públiques les primeres imatges que va enviar.

Molt més potent que el Hubble i capaç de captar la llum visible i també la llum infraroja, havia de poder veure cossos molt més llunyans amb molta nitidesa, i les imatges ho van confirmar.

La seva posada en servei culminava un projecte que va tenir molts endarreriments i ampliacions de pressupost, una història accidentada que els bons resultats obtinguts ha fet oblidar.

Apuntant a direccions triades entre peticions d'equips de tot el món, s'espera que ajudi a trobar resposta a qüestions sobre l'origen de l'Univers, l'evolució de les galàxies o la matèria fosca entre molts altres.

Comunicar-se amb el pensament quan has perdut la parla

Aquest novembre hem conegut el cas d'un home que va quedar paralític i sense poder parlar per un accident de cotxe, i que ha pogut comunicar-se amb un implant cerebral.

Amb aquest implant l'home només ha de pensar les lletres de les paraules que vol dir, i aquestes apareixen en una pantalla d'ordinador pràcticament en temps real.

És una tecnologia creada a la Universitat de Califòrnia i que, amb elèctrodes connectats a l'escorça cerebral permet "llegir el pensament" de l'home i convertir-lo en bits d'informació.

La feina la fa un algoritme entrenat per reconèixer més de 1.000 paraules, i que els investigadors asseguren que pot arribar a abastar-ne més de 9.000, suficient per a una comunicació normal.

La recerca de l'equip d'investigadors, liderats per Edward F. Chang, el va publicar la revista Nature Communications.

Operar fetus d'espina bífida a dins del ventre de la mare

A l'octubre es va saber que als Estats Units han nascut tres nadons sense espina bífida perquè els havien operat quan eren al ventre matern amb una tècnica innovadora.

Les operacions es van fer abans de la setmana 26 de gestació, i es van combinar amb un tractament de cèl·lules mare, que van implantar a la medul·la espinal del fetus.

Les cèl·lules mare les van treure de les placentes de les mares, en unes operacions molt complexes que van fer un equip de 40 persones.

L'espina bífida és una malformació congènita que es produeix durant el primer mes de gestació en la qual la columna vertebral no es forma bé i que pot provocar paràlisi parcial o completa.

Diana Farmer, cirurgiana que lidera l'equip, feia 25 anys que treballava per aconseguir aplicar aquesta tècnica, que s'ha fet a la UC Davis Health de la Universitat de Califòrnia.

En l'assaig clínic que s'està fent, està previst fer 22 operacions més, i després fer el seguiment dels primers 6 anys dels nens per comprovar si poden caminar normalment i controlar els esfínters.

Mapa interactiu amb 200.000 galàxies de l'Univers

Aquest novembre es va donar a conèixer una eina de recerca i de divulgació força singular: un mapa per navegar per part de l'Univers conegut de manera exhaustiva.

S'ha elaborat basant-se en dues dècades d'activitat del telescopi de l'Observatori Punt Apache, a Nou Mèxic, i l'han creat investigadors de la Universitat Johns Hopkins.

L'ambició d'aquest mapa, que és interactiu i conté informació de 200.000 galàxies, és contribuir a prendre consciència de la immensitat de l'espai i facilitar el seu coneixement.

Permet navegar des de la Via Làctia, la nostra galàxia, fins al punt de radiació emesa fa 13.700 milions d'anys, poc després del big bang que es creu que va donar origen a l'univers on vivim.

Paraplègics que tornen a caminar i a pujar escales

Al febrer es va fer públic que a Suïssa havien assolit que tres homes paralitzats de cintura en avall per lesions medul·lars tornessin a caminar, amb elèctrodes que estimulen els nervis.

Els han implantat elèctrodes a la medul·la espinal que es controlen des d'un dispositiu sense fils, amb algoritmes que modulen els estímuls per activar la musculatura de les cames.

Segons la neurocientífica Jocelyne Bloch, del centre de recerca NeuroRestore, van poder caminar de forma immediata, tot i que amb moviments poc naturals, molt mecànics.

Els tres homes, que havien quedat paraplègics per accidents de moto, van anar perfeccionant els moviments a mesura que van anar recuperant la musculatura i van aprendre fins i tot a pujar escales.

En aquest sentit, el programa informàtic que controla els moviments és personalitzat, i disposa d'algorismes d'intel·ligència artificial que aprenen a facilitar-li els moviments.

El novembre aquesta recerca va tornar a ser notícia: ja eren 9 els pacients que havien provat aquesta tecnologia, cosa que havia permès avançar força en la comprensió de com funciona la medul·la espinal.

En concret, han identificat les neurones que permeten tornar a caminar, que no són les que fem servir habitualment, sinó només les que expressen un gen concret, el Vsx2.

Van veure que en els paraplègics les neurones de la medul·la es reorganitzen i en aquesta reorganització les del Vsx2 passen a ser essencials per recuperar la funció motora.

Aquesta recerca s'ha publicat a la revista Nature, i els autors esperen poder comercialitzar aquest sistema en poc temps, que no cura els pacients, però els permet guanyar autonomia.

Alentir l'avanç de l'Alzheimer a l'inici de la malaltia

Al setembre es va fer públic l'èxit d'un assaig clínic amb un medicament capaç de frenar l'avanç de l'Alzheimer: aconsegueix alentir un 27% si es tracta en les primeres etapes.

El medicament, anomenat Lecanemab, l'ha desenvolupat una farmacèutica japonesa, Eisai, i és un anticòs que s'ajunta a la proteïna antibetaamiloide i anul·la els seus efectes.

Aquesta proteïna és la que s'acumula al cervell de les persones que tenen Alzheimer i destrueix les cèl·lules nervioses.

L'assaig s'ha fet amb 1.800 malalts del Japó, els Estats Units i Europa. Un dels 12 centres d'Espanya que hi han participat és l'ACE Alzheimer Center Barcelona.

L'assaig ha durat un any i mig, ha demostrat que al cap de 6 mesos el medicament ja provocava canvis estadísticament significatius, i es preveu que l'any que ve ja es pugui comercialitzar.

Desviar asteroides amb naus no tripulades

Al setembre es va culminar un dels programes més peculiars de l'agència espacial dels Estats Units, la NASA: canviar la trajectòria d'un cos celeste per primera vegada a la història.

Ho van fer amb la nau DART, de la mida d'una nevera, que va impactar contra l'asteroide Dimorphos i va aconseguir modificar lleument la seva òrbita al voltant de l'asteroide bessó, Didymos.

Aquest programa vol esbrinar com es podria evitar que un asteroide que es dirigís a la Terra acabés impactant-hi, cosa que podria provocar una catàstrofe planetària.

Ara els astrònoms continuaran estudiant l'evolució de l'impacte que ha modificat la trajectòria de Dimorphos per perfeccionar un sistema de vigilància planetària per protegir la Terra.

És una possibilitat que hem vist diverses vegades al cinema, en pel·lícules com "Armaggedon", i més recentment, a "Don't look up", una farsa en què l'asteroide és una metàfora de l'escalfament planetari.