1. Blau. El fals nou
És l'1 de maig del 2009 . El dia abans que el Barça jugui contra el Reial  Madrid al Bernabéu. Els blancs s'acosten perillosament en la classificació. Pep Guardiola sap que la solució per guanyar a Mourinho és als vídeos que se li acumulen sobre el despatx que té al soterrani del Camp Nou. De sobte ho veu. El Pep agafa el telèfon i truca Messi. Ha nascut el fals 9. La innovació que canvia la història de Messi, del Barça i del futbol.
 
2.Taronja. On són els nens de desembre?
El 1985 un sociòleg canadenc es va adonar que tot l'equip d'hoquei gel del Canadà havia nascut els tres primers mesos de l'any. És el mateix que passa amb la immensa majoria dels millors futbolistes del món. Tots han nascut en els primers sis mesos de l'any. Casualitat? Astrologia?  No. Com que es divideixen els nens per edats, acaben jugant  sempre els del gener, que són més grans.
El concepte  clau és l'esperit crític, la curiositat  i la creativitat. Per què  fem  les coses  d'una manera? Per què  no  les  podem  fer  d'una  altra?  I això  és primer  que  pregunta  un nen. Per què? I li matem l'esperit crític.

3. Vermell. Més rics que el més ric 
L'home més ric de la historia de la humanitat va ser Mansa Musa, Rei de  Mali entre  1312 i 1337. La seva fortuna al canvi actual serien 400.000  milions de dòlars. Però el Mansa Musa no va poder menjar mai un tros de pizza. Ara això ho pot fer qualsevol treballador. Això ens serveix per preguntar-nos: què és la riquesa? Com hem aconseguit ser més rics que el més ric? Al llarg de la història, el 99,9% dels ciutadans  han viscut en la pobresa extrema, fins que tot comença a canviar el 1760, amb la revolució industrial. La  riquesa  no  són  els  diners, sinó el que pots comprar amb el  teu  treball. Bill Gates en una illa deserta seria pobre.
 
4. Lila. Qui sap fer una galeta? 
Fer una galeta és una cosa senzilla. Però ens hem parat mai a preguntar-nos qui sap fer una galeta? Si hi pensem, potser no és tan fàcil com sembla. I si fer una galeta no és tan fàcil, com hem aconseguit fer coses infinitament més sofisticades? Potser el Ferran Adrià ens ajuda a trobar la resposta. Un capítol que ens demostra que la clau de l'economia són les idees, no els béns materials.

5. Grana. Panenka
El  Barça està a punt de jugar la final de la Champions a Roma. Txiqui Begiristain rep un treball d'un economista, Ignacio Palacios-Huerta, explicant com tiren els penals  els jugadors  del  Manchester United. Resulta que el llançament  de  penals és el millor  laboratori per analitzar  el comportament estratègic de dues persones que es juguen molt en l'acció. Perfecte per comprovar si ens comportem com diu la teoria de jocs de l'economia. L'economia no estudia només els diners, sinó també com prenem les decisions els humans: com tirem els penals, amb qui ens casem, si val la pena tenir fills o anar a missa.

6. Groc. L'arma de destrucció massiva
El primer diner de la història va ser l'ordi. I hem acabat pagant amb uns números encriptats. Què són els diners? Què els dóna valor? Si els governs en necessiten, perquè no fan anar la màquina que fabrica bitllets? És veritat que existien els sopars de duro? Ho anirem a esbrinar al restaurant més antic de Barcelona.
 
7. Rosa. El mico ensinistrat
L'economia sembla un món molt complicat, i encara més el sistema financer. Sentim a parlar de mercats, de bancs, de la borsa que puja i baixa... I els economistes s'han convertit en gurús a qui consultem el futur. Tenen, realment, una bola màgica? Potser la resposta la té el Tomàs Molina.  
 
8. Verd. La noia dels caramels
L'anomenada ajuda al desenvolupament no ha servit per treure als països pobres del pou en que es troben. No ho fem bé? De quina manera els anomenats països rics han d'ajudar als països pobres. O com ho han de fer els països per millorar el benestar dels seus ciutadans? Buscarem l'optimisme amb el grup Txarango.