"Sigues la meva veu", la lluita incansable de Masih Alinejad pels drets de les dones iranianes, a "60 minuts"

"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.

Dilluns, 29 d'abril, a les 23.05, al 33, "60 minuts" emet "Sigues la meva veu" que retrata la veu dissident de la periodista, escriptora i activista iraniana Masih Alinejad. Des de l'exili, a Nova York, fa d'altaveu de les dones que protesten a l'Iran contra l'obligatorietat de dur el hijab i contra el règim teocràtic d'Ali Khamenei.

El règim teocràtic de l'Iran ha posat preu al seu cap. Rep amenaces de segrest i de mort cada dia i viu exiliada als Estats Units. Masih Alinejad, periodista, escriptora i, sobretot, activista, ha esdevingut l'altaveu de milions de dones iranianes que es rebel·len contra l'obligació de portar el hijab.

"La República Islàmica de l'Iran ha utilitzat el hijab per dominar tot el país. Quan ens desempalleguem del hijab s'acabarà la república islàmica." (Masih Alinejad)

"La meva llibertat furtiva"

El 2014 va iniciar a les xarxes socials la campanya "La meva llibertat furtiva", en què animava les dones contràries a les lleis que obliguen a dur el hijab a descobrir-se els cabells en públic, un acte castigat amb la presó. La iniciativa va tenir molt de ressò i les xarxes es van omplir de vídeos i fotografies de dones iranianes desafiant el règim i passejant sense el mocador.

El documental es va rodar el 2019, tres anys abans que esclatés la revolta social per la mort de Jina Mahsa Amini, una jove detinguda per la policia de la moral per dur el vel mal posat i incomplir, així, el codi de vestimenta. La directora de "Be my voice", Nahid Persson, és també exiliada i viu a Suècia, des d'on ha dirigit diversos documentals, la majoria dels quals sobre la brutal repressió que exerceix el règim dictatorial de l'Iran. Atreta per l'activisme d'Alinejad, viatja fins als Estats Units per conèixer una veu tan potent de la dissidència iraniana i retratar una dona lluitadora i carismàtica, que aprofita la llibertat que li dona l'exili per donar a conèixer les protestes de les seves compatriotes.

El reportatge es fa ressò de la campanya dels dimecres blancs, en què dones que viuen a l'Iran es treuen el mocador en llocs públics i ho enregistren en vídeos que envien a Alinejad i pengen a les xarxes. Moltes són detingudes i condemnades a penes de més de 20 anys de presó per aquestes accions.

Protestes reprimides amb cruesa

Durant el rodatge del documental, el novembre del 2019, una revolta massiva esclata a l'Iran en protesta per l'elevat preu de la benzina. Les mobilitzacions són molt nombroses i demanen la caiguda del règim. Però, tal com faria el 2022 amb la mobilització per la mort de Jina Amini, el règim acaba ofegant amb cruesa aquesta protesta, disparant a matar contra els manifestants. En tres dies, 1.500 persones són assassinades al carrer i hi ha 7.000 detinguts, molts dels quals condemnats a mort.

Masih Alinejad es fa ressò de la repressió a les xarxes i al programa que setmanalment dirigeix i presenta en persa en una cadena de televisió nord-americana.

El seu activisme és incansable i això la converteix en objectiu del règim. A l'Iran, el seu germà és detingut i condemnat a vuit anys de presó. Durant el rodatge del documental, un periodista crític amb el règim, dissident exiliat i amic de la directora, cau en una trampa: és detingut a l'Iraq i traslladat a l'Iran, on l'executen.

Pressió política

Alinejad assenyala el règim de la República Islàmica com una organització terrorista que atempta contra els drets humans i empresona, tortura i mata els dissidents. És el que trasllada en una reunió amb polítics europeus, a qui demana que rebutgin establir acords amb Teheran. Però les relacions internacionals sovint impliquen mirar cap a una altra banda quan hi ha en joc interessos polítics i econòmics.

"Hi ha dones", diu Alinejad, "que s'arrisquen lluitant per la llibertat i veiem representants polítiques de la resta del món que van al meu magnífic país i obeeixen les mateixes lleis, sense qüestionar-les en absolut. I es posen el hijab obligatori en nom de la cultura, com si així respectessin la nostra cultura. En realitat, insulten la cultura del nostre país. Legitimen i normalitzen una dictadura."

Pot semblar que des de l'exili a Nova York, a gairebé 10.000 quilòmetres de l'Iran, Masih Alinejad estigui fora de perill. Res més lluny de la realitat. L'activista rep amenaces cada dia i el 2022 van detenir un home que havia intentat entrar a casa seva, a Brooklyn, quan ella era a dins. La policia va trobar al cotxe de l'home, a qui van acusar d'intentar assassinar-la, un fusell d'assalt AK-47 amb diversos carregadors, més munició, una maleta amb diners i diverses matrícules. Dies després, la Masih s'adreçava directament al règim iranià en una entrevista de la CNN: "No tinc por. Pots matar-me, però no pots matar la idea de lluitar per la llibertat i la dignitat."

A "Sigues la meva veu" (Be my voice), Nahid Persson retrata una Masih Alinejad determinada, incansable i forta, capaç d'aixecar-se cada cop que les notícies que li arriben des de l'Iran la fan defallir.

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Nahid Persson
Producció: Nahid Persson i Setareh Lundgren
Direcció de fotografia: Nahid Persson
Càmera: Nahid Persson, Kambiz Foroohar, R. H., A. F. i gent de l'Iran
Muntatge: Nahid Persson, Anne Fabini i Rostam Persson
Música: Natali Noor
So: André Parklind
2021

"Sigues la meva veu" (Be my voice) és una producció de Real Reel Doc AB en col·laboració amb SVT, NHK, SWR, DR, NRK, VRT, RTS i Knowlegde.

tv3.cat/60minuts

Anar al contingut