Stonehenge i la seva benvinguda a l'estiu

El solstici d'estiu és un dels esdeveniments astronòmics més celebrats i esperats de l'any arreu del món. Concretament, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury, al comtat de Wiltshire, a Anglaterra, se'n celebra un d'espectacular al voltant del monument megalític Stonehenge.

Aquest racó místic, un altar de grans pedres d'uns 5.000 anys d'antiguitat, ha sigut objecte de fascinació i estudi al llarg dels segles. Durant el solstici d'estiu, si un es queda parat al bell mig del cercle de pedres, el sol surt just a l'esquerra de l'anomenada Heel Stone (o Pedra Taló). Aquesta pedra perifèrica està situada al nord-est del monument, a l'exterior del cercle principal.

Durant la nit, la gent pot accedir-hi de manera lliure i gratuïta per passar temps dins del cercle de pedres, alguns cantant i d'altres tocant les seves guitarres acústiques o repicant tambors. Es permeten mantes, però no sacs de dormir. I és que, al llarg de les dècades, les normes s'han anat endurint, prohibint a druides, pagans, hippies, residents propers i turistes tota mena d'equips de so, alcohol, drogues, l'accés de tota classe d'animals de companyia i sobrevolar la zona amb drons. Tot per poder admirar amb èxit una de les sortides de sol més màgiques de l'any.

Aquest any, a l'esdeveniment hi han assistit prop de 8.000 persones (moltes de les quals el consideren un lloc sagrat). A més, aproximadament 154.000 persones, segons English Heritage, s'han sintonitzat des de tot el món per veure l'espectacle natural des de la transmissió en viu de l'organització benèfica.

Tot i que avui dia no s'ha pogut establir amb seguretat el propòsit d'aquesta construcció, se sap que té una relació directa amb els solsticis i la seva observació, ja que el sol manté un recorregut que coincideix amb l'orientació dels gegantescos blocs de pedra. Els arqueòlegs, però, situen el monument entre el neolític i l'edat del bronze i estimen que la seva construcció va durar al llarg 1.600 anys (l'equivalent a unes vuit generacions). En els seus primers anys, el monument servia de cementiri d'incineració, però mig segle després va patir una important transformació: les pedres es van reorganitzar i traslladar, col·locant-les al conjunt central que coneixem actualment. A partir de llavors, el monument es va alinear amb el sol, fet que respon a idees religioses i simbòliques durant els solsticis d'estiu i hivern.

La ciència, però, no s'atura i moltes de les investigacions actuals se centren a respondre preguntes intrigants sobre aquest monument, proclamat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1986:

• Com es van traslladar les pedres a la plana de Salisbury des de diverses parts de la Gran Bretanya?
• Com van ser capaços d'aixecar-les fa més de 4.500 anys, aproximadament el mateix moment en el qual es va erigir les grans piràmides de Guiza?