Nous descobriments sobre el moviment de l'eix de rotació de la Terra
Científics de la NASA acaben de publicar un estudi que resol dos enigmes sobre el moviment de l'eix de rotació de la Terra. Les claus són l'evolució recent de les masses de gel, sobretot en el cas de Groenlàndia, i la influència de les masses d'aigua de la Terra, dos fets on el canvi climàtic associat a l'escalfament global juga un paper determinant. La investigació ajudarà a millorar el coneixement del clima del passat i del futur.
L'eix de rotació es mou
Si tenim dies i nits és perquè la terra gira al voltant del seu propi eix, que la travessa de pol sud a pol nord. Però aquesta línia imaginària no és fixa: hi ha un moviment associat a la distribució de masses de la superfície i de l'interior del planeta. L'eix es desplaça lentament al voltant dels pols.
El moviment més allunyat des que van començar les observacions, el 1899, és de 12 metres. Són petites oscil·lacions que no afecten el nostre dia a dia, però s'han de tenir en compte per obtenir mesures precises de GPS, satèl·lit o observatoris terrestres.
Canvi de direcció
Els científics Surendra Adhikari i Erik Ivins, del Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA, han investigat com el moviment de l'aigua i el gel a tot el món contribueixen a les oscil·lacions de l'eix de rotació de la Terra.
Al voltant de l'any 2000, l'eix va girar bruscament: el seu moviment inicial el portava cap al nord-est del Canadà, però va virar cap a l'est. Ara es mou gairebé dues vegades més ràpid que abans, a un ritme de gairebé 17 centímetres a l'any, en direcció a les illes Britàniques. Això representa un canvi molt gran.
Equilibri de forces
Els científics han suggerit que la ràpida pèrdua de massa de gel de Groenlàndia és un factor determinant del desplaçament cap a l'est de l'eix de rotació. Però els càlculs demostren que els canvis a Groenlàndia per si sols no generen la gegantina quantitat d'energia necessària per provocar una desviació tan gran.
Hi ha altres contribucions a la distribució de massa del planeta: a l'hemisferi sud, la pèrdua de massa de gel de l'Antàrtida Occidental tiba per un costat, i l'augment de la massa de gel a l'Antàrtida oriental empeny l'eix de rotació de la Terra en la mateixa direcció que Groenlàndia ho fa, però l'efecte combinat tampoc no és suficient per explicar l'augment en la velocitat i la nova direcció de la deriva de l'eix. Alguna cosa exerceix una tracció addicional.
La resposta és el dèficit d'aigua a Euràsia, al subcontinent indi i la zona del Mar Caspi per esgotament dels aqüífers i la sequera. És un resultat sorprenent: aquest dèficit és molt petit comparat amb el canvi registrat en les grans masses de gel.
Però els investigadors afirmen que l'eix de rotació és molt sensible als canvis que es produeixen al voltant d'uns 45 graus de latitud, tant al nord com al sud, i això fa que el paper del subcontinent indi sigui tan rellevant.
Resolució d'un vell enigma
L'estudi també explica una oscil·lació que fins ara era un enigma: cada 6 a 14 anys, l'eix trontolla al voltant de mig metre a metre i mig a l'est o a l'oest de la direcció general de la deriva.
Ara s'ha comprovat que el gel polar no està relacionat amb aquest moviment, que en canvi sí està associat a l'acumulació d'aigua continental: anys secs a Euràsia es corresponen amb oscil·lacions cap a l'est, i els anys humits corresponen a derives cap a l'oest.
D'aquesta manera, el registre de 115 anys d'oscil·lacions de l'eix de rotació de la Terra es pot fer servir com a registre dels canvis en l'emmagatzematge d'aigua. Són dades que ajudaran a comprendre el clima del passat, i a modelitzar el clima del futur.
