La curiosa història del riu subterrani més cabalós de Catalunya

Vídeo de la surgència d'aigua dolça sota el penya-segat de la Falconera. Font: Archie Influencer Team (YouTube)

El massís de Garraf és una zona calcària per excel·lència i que, per tant, actua com una esponja a l'hora de filtrar l'aigua de la pluja. L'escorrentiu superficial és pràcticament inexistent (i ben poc important comparant amb el que es produeix al subsol) i això és ben evident amb les rieres i torrents secs durant la majoria de dies de l'any. Aquest fet provoca una imatge d'aparent sequera permanent del terreny, per bé que aquests darrers anys sí que s'ha ajustat a la realitat pel dèficit hídric acumulat.

El riuet de la Falconera

A la vora del petit poble de Garraf, a poc més d'uns 8 quilòmetres del centre de la vila de Sitges, hi trobem el penya-segat de la Falconera, que s'alça uns 130 metres per damunt del nivell del mar en una paret pràcticament vertical i que amaga un petit tresor a sota seu, el que per diverses fonts és considerat el riu subterrani més cabalós de Catalunya. Molts pescadors tradicionalment l'han anomenat La Dolça o El riuet de Garraf. En tot cas, aquest espai compta amb diverses figures de protecció, com ara la Xarxa Natura 2000 o la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i és que, com bé indica el seu nom, en aquest espadat hi crien espècies com el falcó pelegrí, un fet que s'ha de compaginar amb les activitats regulades d'escalada.

Aquesta surgència d'aigua dolça arrossega certa història. Ja fa més d'un segle, l'any 1899, Eusebi Güell i Bacigalupi, primer comte de Güell i conegut mecenes d'Antoni Gaudí, va encarregar la prospecció d'aquest curs fluvial subterrani per tal de poder aprofitar-lo com a aigua de boca per a la ciutat de Barcelona. Güell en va iniciar i subvencionar l'exploració, que havia d'anar a càrrec de la Companyia d'Aigües de Begues. Malgrat això, el projecte va quedar desestimat a inicis del segle XX.

Diverses incursions des del segle passat

Tot i que se n'havien fet alguns intents, va ser durant la dècada dels 50 quan van augmentar el nombre d'immersions a les diverses galeries, cavitats i pous oberts per la mà de l'home que s'amaguen a l'interior. L'any 1989 es va aconseguir entrar uns 600 metres cova endins a una profunditat d'uns 81 metres sota el nivell del mar, la vegada que s'ha pogut penetrar més l'obertura, en una expedició feta amb la col·laboració de l'Espeleo Club del barri de Gràcia de Barcelona.

Pot sorprendre el fet que s'hagi aproximat un cabal base del voltant de 400 o 500 litres per segon (uns 0,5 m³/s), que pot arribar fins a 10.000 en èpoques de fortes avingudes (10 m³/s) i baixar cap als 200 (0,2 m³/s) en èpoques de sequera com l'actual, però, si ho comparem amb el cabal que porta avui el riu Ebre al seu pas per Tortosa, aquest últim és d'uns 115.000 litres cada segon. En qualsevol cas, les aigües que acaben aflorant a la Falconera provenen d'uns quilòmetres terra endins en una àrea compresa per desenes de quilòmetres quadrats i que encara s'amaga darrere de moltes incògnites. S'ha pogut observar com l'entrada a la surgència és molt dinàmica i quan hi ha temporals de mar, la sorra acaba taponant algunes de les cavitats, a la vegada que també entra més aigua salada cap a l'interior de la cova.

L'abocador de la Vall de Joan, causant de filtracions contaminants

Cal remarcar que l'activitat del ja clausurat abocador de la Vall de Joan, situat al Baix Llobregat, va dificultar les tasques d'investigació per la filtració de lixiviats a l'interior dels avencs i les desenes d'obertures presents arreu del Parc de Garraf. De fet, algunes segueixen tancades avui dia pel risc d'hipòxia que suposa entrar-hi degut a l'alta presència de gasos com el metà, que poden arribar a ser mortals. Sense anar gaire lluny, a finals dels anys 70 van provocar la mort d'un espeleòleg en un conegut avenc de la comarca.

El cert és que els danys provocats per aquest abocador es calcula que no es revertiran fins a almenys l'any 2050; va estar en funcionament entre 1974 i 2006, però no va ser fins fa un parell d'anys que es van acabar els treballs d'aïllament definitiu per evitar més filtracions dels lixiviats i de la matèria orgànica encara present. El volum total de deixalles acumulades en aquesta zona va superar els 25 milions de tones provinents de tota l'àrea metropolitana de Barcelona i, en algunes zones, es van formar parets d'uns 100 metres d'alçada només de residus. Avui dia encara es reclama dirimir responsabilitats per aquest "desastre ecològic", un cas únic a l'Estat i també en l'àmbit europeu, que s'afegeix a la pressió ja existent exercida per les diverses pedreres que encara es troben actives, les línies d'alta tensió, etc.

Altres curiositats

A banda d'aquest brollador més important, hi ha desenes de surgències d'aigua dolça de menor rellevància repartides al llarg de la costa de Garraf, com el de la platja d'Aiguadolç de Sitges, com bé indica el seu nom. Com a curiositat final, el 18 de juliol de 1954, dins la Falconera es va instal·lar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en una cova lateral, a 12 metres de profunditat, beneïda prèviament. Per tant, la Falconera es coneix també per ser, podríem dir, la primera capella submergida del món.