Anar a la navegació principalAnar al contingut

En guàrdia - Diumenge, 15.05h

El cisma de l'Imperi Romà

21/01/2015 - 16.33 Actualitzat 21/01/2015 - 16.54

El cisma de l'Imperi Romà
Mosaic bizantí de l'emperador Constantí.
L'any 285, l'Imperi Romà es divideix administrativament en dues parts: el d'Occident i el d'Orient. El 330, l'emperador Constantí I trasllada la capital de l'Imperi d'Orient a Constantinoble. El 395, l'emperador Teodosi mor i deixa en herència una part de l'imperi a cadascun dels seus dos fills. Aquestes tres fites marquen el cisma de l'imperi i l'inici de la consolidació de l'Imperi Romà d'Orient, el que seria l'Imperi Bizantí, com una realitat política i cultural independent de Roma. Isabel Rodà, catedràtica d'Arqueologia de la UAB, relata aquest procés d'escissió que culminaria amb la desaparició definitiva de l'Imperi Romà d'Occident el 476, quan el jove Ròmul August va ser deposat pel cabdill germànic Odoacre.