El viatge de "La noia trista", l'obra icònica de Banksy a la sala Bataclan

Pot una obra d'art de carrer expressar els sentiments de tota una comunitat i ser buscada per la policia italiana i francesa? Sí, si és de Banksy. "Banksy i la noia robada" recorre l'increïble viatge de l'obra icònica de Banksy a la sala Bataclan, que simbolitza l'horror del terrorisme i les paradoxes de l'art de carrer i del mateix Banksy. La nit del 13 de novembre del 2015, la sala Bataclan de París va patir un atac terrorista durant el concert de la banda Eagles of Death Metal (3Cat) Un matí de juny de 2018, a París, es va descobrir un grafit de pintura blanca a la porta del darrere del Bataclan, la sortida d'emergència per la qual desenes d'espectadors havien fugit dels seus atacants el vespre del 13 de novembre de 2015. Creada amb una plantilla durant la nit, aquesta silueta d'una noia jove amb vel, semblant a una Madonna, amb el cap inclinat, aviat es va identificar com una creació de Banksy, estrella mundial de l'art urbà. Una obra commemorativa en homenatge a les víctimes, batejada com "La noia trista", que aviat es va convertir en un símbol, en un toc d'esperança en un lloc marcat pel dolor i en un espai de contemplació per als veïns en dol. Tres anys després de l'atac terrorista, Banksy va deixar la seva empremta a la porta d'emergència de la Sala Bataclan (3Cat) Uns mesos més tard, el 26 de gener de 2019, enmig de la nit, la porta decorada amb aquesta "noia trista" va ser desmuntada i carregada en una furgoneta blanca per tres misteriosos desconeguts. Profanació voluntària d'un lloc de memòria o simple cobdícia? En principi, les autoritats franceses va creure que els lladres van actuar empesos per motius ideològics, per reafirmar la filosofia del terror, però Estat Islàmic va guardar silenci. La trama es va complicar, però, gràcies a la investigació realitzada per la policia francesa i italiana, l'obra va ser trobada divuit mesos després en una granja remota dels turons dels Abruços, després d'haver passat a mans d'una jove banda de matons. Després de mesos de recerca, "La noia trista" va ser trobada a Itàlia, a la regió dels Abruços (3Cat) Des d'aleshores, l'obra encara no ha trobat el seu lloc a la sala Bataclan. I és que queda una pregunta per respondre: a qui s'ha de tornar la porta? S'ha iniciat una batalla legal entre els propietaris de les parets de l'edifici i l'empresa que gestiona la sala d'espectacles de París, que té com a principal accionista l'Ajuntament de París. L'ajuntament vol retornar la imatge per honorar la memòria de les víctimes, però aquest enfocament es veu obstaculitzat per desacords legals. Així, "La noia trista" ha tornat a l'anonimat, ja que es troba tancada a França a l'espera del veredicte del tribunal. El documental "Banksy i la noia robada" serveix per plantejar-se el paper de les lleis en el món de l'art urbà i abocar-nos en una lluita entre dos mons: els pulcres mercats d'art contra el descarnat art de guerrilla; l'impuls etern de conservar el patrimoni artístic contra la naturalesa efímera de l'art de carrer. Una batalla legal ha complicat el retorn de "La noia trista" a la sala Bataclan (3Cat) L'essència de les obres efímeres Més enllà de la notícia amb les seves múltiples giragonses, aquest afer planteja qüestions fascinants sobre la naturalesa mateixa de l'art en l'espai urbà i sobre aquestes creacions, efímeres en essència, de les quals alguns voldrien obtenir una font de beneficis. Qui pot afirmar ser el propietari d'una obra d'aquest tipus? Continuarà sent autèntica si l'aïllem del seu entorn original? Banksy, una celebritat extremadament anònima que s'ha convertit en un dels artistes vius més populars del món, ha establert les seves pròpies regles sobre el tema. Com a virtuós de la diversió, sembla gaudir amb les paradoxes i ambigüitats que envolten la seva obra. Partint de l'èpica increïble d'una obra d'art de carrer que s'ha convertit en emblemàtica, el documental explora, al costat dels especialistes i els protagonistes del robatori, els problemes legals, filosòfics i culturals que envolten aquesta forma atípica de creació. Banksy és el màxim exponent de les obres efímeres de carrer, amb un marcat esperit de denúncia. A la imatge, una obra de l'artista en una paret d'Ucraïna, devastada per la guerra (3Cat) Fitxa tècnica: Direcció: Edoardo Anselmi Guió: Edoardo Anselmi, Claudio Centioni Edició: Giacomo Villa Producció: Carlo Ghiani, Guilhène Iop "Banksy i la noia robada" ("Banksy, le Bataclan et la jeune fille triste") és una producció de Gioia Avvantaggiato GA&amp;A Productions i Guilhène Iop Tinkerland, en coproducció amb ARTE G.E.I.E, Rai Cultura,i Luce Cinecittà, i amb la col·laboració de Rai Teche i RTS Radio Télévision Suisse i RTBF.

El viatge de "La noia trista", l'obra icònica de Banksy a la sala Bataclan

Un documental que combina investigacions increïbles i preguntes sobre la naturalesa paradoxal de l'art urbà.