La taula amb tots els qui han glossat la figura d'Anna Pérez Pagès
La taula amb tots els qui han glossat la figura d'Anna Pérez Pagès

Una sobretaula en record de la periodista cultural Anna Pérez Pagès

Una sessió de "La taula" del Teatre Lliure reivindica la figura i l'ofici de la periodista de Betevé, morta ara fa tres mesos

Actualitzat

Benvolguda Anna: això que t'han fet avui al Teatre Lliure és maco (i era necessari). No sé què hi fèiem nosaltres, allà. Petits, fumuts i enrabiats. Potser l'únic que t'hauria agradat és el títol triat per la taula que han parat a l'Espai Lliure per recordar-te: "La lluita no s'apaga: més periodisme cultural, si us plau!". Ah, i t'ho explico per si no t'arriba: col·legues teves de professió --també amigues: Gemma Ruiz Palà, Júlia Bertran, Anna Guitart, Clàudia Rius, Neus Masferrer i Anna Aurich-- han organitzat un premi de periodisme cultural que du el teu nom. Quines coses, no? T'abraço fort (a tu t'agradava fer-ho)!

El 28 de març ens llevàvem amb la notícia de la mort de la periodista barcelonina Anna Pérez Pagès. Com passa sovint, massa d'hora, massa jove. Costa d'imaginar que ja no va viure l'últim Sant Jordi, que no va ballar al Primavera Sound, que no veurà els espectacles del festival Grec o que no celebrarà l'èxit del teatre català al festival d'Avinyó. 

"La taula" és un format ideat per la companyia nord-americana Split Britches que el Lliure ha programat en diferents ocasions. En escena, una taula llarga i uns micròfons.

Avui s'ha afegit, de forma excepcional, un element escenogràfic més: el sofà vermell del plató de Betevé on, durant nou temporades, Anna Pérez Pagès va conversar amb artistes de totes les disciplines.

Cada sessió de "La taula" té una dinàmica semblant. Hi ha un tema únic i un sol amfitrió: avui, el crític teatral Juan Carlos Olivares, un dels molts amics de l'Anna. Les regles del joc li reserven només la presentació i el comiat de la sessió.

La resta l'omplen els mateixos espectadors (els que volen), que baixen quan volen a l'escenari, ocupen una de les cadires i expliquen el que vulguin. No hi ha límit de temps, no hi ha preguntes. Una taula, diuen, "democràtica".

Ha obert foc Manel Carrasco Buxeda, guionista de capçalera de l'"Àrtic", el programa de Betevé que, els últims anys, va ocupar la vida de l'Anna. I a partir d'aquí, un seguit de veus que han posat en valor l'entusiasme, el rigor, la capacitat prescriptora, la mirada àmplia, l'amabilitat o el sentit de l'humor de l'Anna Pérez Pagès.

Treballava i vivia com a periodista cultural. Una dona de curiositat infinita. "Un dia podia anar a l'òpera, l'endemà a un concert pop". Tot ho feia convençuda. Respectava els artistes i va saber donar-los temps, espai i protagonisme perquè s'expliquessin. 

Han parlat, entre d'altres, col·legues de professió com Anna Guitart ("Tot el temps del món", 3cat), David Guzmán ("Ciutat Maragda", 3cat), Andrea Gumes i Júlia Bertran ("Nervi", 3cat), Jofre Font ("Marcians", 3cat), la periodista musical Marta Salicrú, la professora de periodisme Teresa Ferré, l'actriu i directora Carla Rovira o el director teatral Ferran Utzet

A les butaques, família i amigues de l'Anna. Ha estat difícil contenir l'emoció. També han volgut ser-hi diferents personalitats, com el director d'escena Àlex Rigola, el dramaturg Guillem Clua, el director del festival Grec Francesc Casadesús o l'arquitecta i activista política Itziar González Virós.

També el cap de cultura de La Vanguardia, Xavi Ayén, o d'altres periodistes culturals com Laura Serra (Ara) o Xavi Pardo (Rac1). I dues de les periodistes que, aquesta temporada, han defensat programes culturals a la televisió, com Laura Sangrà (Betevé) o Tània Sàrrias (TVE). 

Un consens mediàtic insòlit per reivindicar més espai i temps pel periodisme cultural a les graelles dels diferents mitjans, també en els digitals. I per defensar condicions de treball dignes i estabilitat laboral en un sector precaritzat. S'ha demanat l'espai i el temps de la cultura als mitjans que, tot i les dificultats, Anna Pérez Pagès va saber defensar amb convenciment i valentia. 

En les últimes paraules de "La taula", s'ha citat Maria Luz Morales (La Corunya,1889 - Barcelona, 1980), una gran referent del periodisme cultural a Catalunya. La crítica literària Maria Àngels Cabré ha gosat reclamar un lloc en la història del periodisme per a Anna Pérez Pagès. Pel que avui s'ha escoltat a "La taula", el tindria ben merescut. 

 

Anna Pérez Pagès, un referent

Anna Pérez Pagès va morir el 28 de març del 2024 a causa d'un càncer. Deixava enrere una llarga trajectòria dedicada a informar i divulgar sobre temes culturals.

Actors, músics, cineastes, artistes… Gairebé tothom de l'ecosistema cultural barceloní i català la coneixia. Era una periodista culturalment omnívora. Al llarg de deu anys, fins al 2022, va fer seure un munt de convidats al sofà vermell del programa "Àrtic", de Betevé, la televisió pública de Barcelona. Un magazín cultural diari que es va convertir en tota una referència.

Anna Pérez Pagès
Anna Pérez Pagès

Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. La ràdio va ser la seva primera casa periodística. A la COM va conèixer Joan Barril (1952-2014), que la va dur a Betevé per fer el programa de llibres "Qwerty".

Amb rigor, passió i la informació cultural com a aliada, Anna Pérez Pagès va col·laborar en diferents mitjans, també a TV3 i Catalunya Ràdio. Va presentar un munt d'actes, com ara els Premis de la Crítica Teatral, on abocava tot el seu entusiasme i un coneixement profund de tot el sector.

En el món de la cultura, l'Anna Pérez Pagès era dels noms que generaven consens. Els creadors sabien que, en les seves mans, la seva feina seria entesa i estaria ben explicada.

Els seus companys de Betevé --on va passar, no sense disgustos, l'última etapa professional--  la van definir com "una professional extraordinària, un referent del periodisme cultural i, sobretot, una companya immensament generosa d'esperit i de tracte".

Avui, el seu record a "La taula" del Lliure, un dels seus escenaris estimats, ha servit per recordar-la i per posar en valor un ofici que demana, per part dels professionals que s'hi dediquen, un cert grau de militància que Anna Pérez Pagès va saber practicar sense perdre mai el seu somriure. 

PD: Anna, una última cosa. Que sàpigues que no ens rendirem i que, si ens deixen, continuarem difonent cultura. El teu exemple és un far. 

Anar al contingut