Alguns dels treballadors públics concentrats contra el 155 a la plaça Sant Jaume, el 21 de novembre de 2017
Alguns dels treballadors públics concentrats contra el 155 a la plaça Sant Jaume, el 21 de novembre de 2017

Un mes del 155: projectes aturats, tràmits més lents i permís per a tot

Com viuen l'aplicació del 155 els més de 200.000 funcionaris de la Generalitat?

RedaccióActualitzat

Aques dilluns fa un mes de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. Com ho viuen els més de 200.000 funcionaris de la Generalitat? Hem parlat amb diversos departaments, que ens expliquen que la situació és menys traumàtica del que s'esperaven la tarda del 27 d'octubre, però reconeixen problemes en el seu dia a dia.

El 27 d'octubre, el Parlament vota la república catalana i el Senat aprova l'aplicació de l'article 155 tal com demanava el govern espanyol, excloent-ne l'afectació als mitjans de comunicació públics. Aquell mateix dia, els funcionaris de la Generalitat preveien una situació més dramàtica del que ha acabat succeïnt, però el 155 és present en la gestió diària.

La periodista de Catalunya Ràdio Montse Pujol ha parlat amb treballadors públics de diversos departaments i el resum del 155 és: tràmits més lents, permís per a tot i sense direcció política.

Subvencions i projectes aturats

Des de la implantació del 155, qui ha patit més les conseqüències són les subvencions i aportacions econòmiques que permetien tirar endavant els projectes dels diferents apartaments. Ho explica un funcionari de la conselleria de Cultura:

"Hi ha afectació en la restauració de la Seu Vella de Lleida, problemes amb l'adquisició de fotos del fons Cabanes, hi ha exposicions intinerants d'art visual també afectades, cursos de català, suport de l'audiovisual, també el servei de biblioteques o la consolidació dels jaciments arqueològics."

En el cas de Cultura, el 155 també podria significar la pèrdua de l'art de Sixena. En una decisió, aquesta sí polítics, el govern espanyol ha decidit que la Generalitat no presenti recurs al trasllat de les obres, en contra del que havia fet fins ara el govern català. El Museu de Lleida ha actuat pel seu compte i ha presentat recurs i caldrà veure com acaba.

 

Declaració jurada per a les despeses

El 155 també ha fet alentir els tràmits de les conselleries que treballen en la gestió econòmica. Ho explica una funcionària del Departament d'Economia:

"La implantació fa que els tràmits que normalment es feien més ràpid ara s'hagin alentit perquè hi ha molts crèdits dels que no podem disposar malgrat ser crèdits que va aprovar el Parlament de Catalunya. El real decret de Montoro ha fet que haguem de demanar com un permís cada vegada per disposar d'aquests crèdits."

Un cop s'aconsegueixen aquests crèdits es necessita el sí de Madrid:

"En el fons és això: crèdits que no pots disposar, que per disposar has de demanar permís. I després, des dels departaments també es fan pagaments. Normalment paga la tresoreria de la Generalitat, però des dels departaments també es fan petits pagaments i quan vas a pagar has de fer unes declaracions jurades per dir que aquesta despeses que vas a pagar no va contra la llei ni contra cap decisió dels tribunals. Acabem fem les coses, però molts més lent. I també hi ha crèdits que et diuen que no, que no te'ls autoritzen."

Fa deu dies, el subdirector del CatSalut, Josep Maria Argimon, assegurava que la paralització és evident:

"Tenim tota una administració de la Generalitat només destinada a justificar allò que fem davant l'administració de l'Estat. I això fa que, clarament, l'administració quedi embussada i paralitzada."

En el cas d'Economia, el 155 s'agreuja per la decisió del ministre Montoro de bloquejar tots els comptes de la Generalitat el 21 de setembre per evitar una despesa pel referèndum de l'1 d'octubre. Un bloqueig que encara es manté i que el delegat del govern espanyol, Enric Millo, va explicar a "El Matí" de Catalunya Ràdio que no s'aixecaria automàticament després del 21D.

Partides retingudes

El control econòmic i la firma de Madrid ha provocat que algunes partides no s'apliquin, segons denuncia un funcionari del departament d'Agricultura:

"Haver d'enviar tots els expedients de pagament a Madrid i que els retornin amb l'ok, això allarga els tràmits. Paralització d'inversions. El nostre laboratori agroalimentari que fa les analítiques per garantir la qualitat dels aliments tenia una partida pressupostada de 300.000 euros que ha desaparegut del mapa gràcies al 155."

El govern espanyol ha intentat posar remei a casos com aquest amb el consell de ministres extraordinari de divendres on aprova mesures relacionades amb Catalunya. Després de la reunió, el delegat Millo compareix per informar dels resultats. Així es van desbloquejar les partides, per exemple, de subvencions al tercer sector. Un total de 10 milions d'euros.

Sense direcció política

Amb el 155, els nous interlocutors són tècnics que no sempre es desplacen físicament als departaments de la Generalitat. De fet, els treballadors que temien l'arribada dels anomenats "homes de negre" expliquen que aquests, de moment, no han arribat. Una de les funcionaris del Departament d'Agricultura apunta, però, que el cessament de càrrecs els ha provocat inestabilitat:

"Tenim moltes partides retingudes. No es poden tirar endavant moltes subvencions, moltes ajudes perquè ens ho tenen bloquejat des de Madrid. Nosaltres intentem lluitar perquè no sigui així. Ho hem anat notat al dia a dia amb la inseguretat laboral perquè ens trobem que no podem fer el que voldríem fer ni tenim ningú que ens dirigexi."

El 155 atura el pla de fosses: la del Soleràs, l'última que s'està excavant

 

 

Interior, amb més canvis i a mig gas

Des del departament d'Interior s'apunta que des de la implantació del 155 es treballa a mig gas. És una de les conselleries on sí que s'ha personat un membre del govern espanyol, Juan Antonio Puigserver, secretari superior tècnic del Ministeri de l'Interior.

Puigserver és present a la conselleria tres cops a la setmana. No ocupa el despatx del conseller Joquim Forn, però sí el de l'exdirector general, cessat amb el 155. No ha demanat que cap informe es faci en castellà perquè, diu, ho entén tot. Puigserver és mallorquí, però l'informe diari del cos on es resumeixen totes les operatives previstes per la jornada si que s'ha de traduir perquè s'envia al govern espanyol

Aquest informe és on hi consten les actuacions més rellevants fetes el dia abans i també les programades per al dia en curs, com detencions o dispositius d'ordre públic per a manifestacions.

Com viu el 155 el cos de Mossos d'Esquadra?

Interior és, de tots, el departament que més públicament ha patit les conseqüències del 155. La matinada del 28 d'octubre es va publicar el cessament del major Josep Lluís Trapero, que s'ha acabat destinant a fer tasques administratives.

El govern espanyol també ha publicat al BOE que la potestat de sancionar les faltes molt greus que puguin cometre els Mossos d'Esquadra, ara recau en el responsable del Ministeri. Les sancions poden suposar suspensions de sou i feina.

Defensa al carrer i a les xarxes

En total prop de 150 persones, entre eventuals i alts càrrecs de l'administració, han estat cessades arran del 155. Els treballadors que conserven al seu lloc s'han organitzat per protestar contra el 155. Ho han fet al carrer, amb concentracions i actes simbòlics davant els seus llocs de feina i també amb una manifestació a plaça Sant Jaume.


A la xarxa, han creat servidors.cat, un compte de twitter que piula i repiula informacions per denunciar la intervenció de la Generalitat:


Normalitat en un període d'eleccions

Des de la Delegació del govern a Catalunya, Enric Millo va explicar dijous a Catalunya Ràdio que el 155 ha tornat la normalitat a la Generalitart i que el dia a dia que s'està experimentat és similar al que hi ha quan s'han convocat unes eleccions, on l'administració té un perfil més baix a l'espera dels resultats.

ARXIVAT A:
Article 155Procés català
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut