Un jutjat troba prou indicis per investigar "la brutalitat policial" de l'1-O

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha obert diligències per "la brutalitat policial" durant l'1 d'octubre. El jutge considera que hi ha prou indicis per investigar els fets després d'haver rebut una denúncia de la Generalitat contra l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

"Si és cert que els agents de la Policia Nacional desenvolupaven les seves funcions, no s'ha d'evitar l'anàlisi dels fets per comprovar o descartar la proporcionalitat en l'ús de la força."

En l'escrit, discrepa de la fiscalia, que va assegurar que les càrregues de la policia espanyola no havien afectat la "normal convivència" dels ciutadans i l'ha instat a "no minimitzar la gravetat" de l'1-O.

"Afectació de la normal convivència n'hi va haver, van existir disturbis i lesionats en almenys 17 llocs diferents de la ciutat en un mateix matí."

En la seva interlocutòria, doncs, el jutge de Barcelona obre una investigació per determinar si hi va haver "proporcionalitat" en l'actuació de la Policia Nacional en 23 locals a Barcelona -no només un com demanava la fiscalia- i si la intervenció policial "va afectar la normal convivència" després que s'hagin presentat 130 denúncies per persones ferides només a la capital catalana. En aquest sentit, ha obert una peça per a cada centre de votació, des d'on anirà cridant lesionats, investigats i testimonis.

"Davant l'allau de denúncies i informes mèdics derivats de l'actuació dels agents de la Policia Nacional el dia 1 d'octubre en aquesta ciutat, ha de rebutjar-se la petició del fiscal d'investigar únicament els fets que van passar a l'Escola Infant de Jesús, del carrer Avenir de Barcelona, on paradoxalment la Policia Nacional no va actuar."

Pel fiscal, la investigació haurà de determinar si es va alterar la convivència per culpa dels agents, dels manifestants o de tots dos. També discrepa de l'argument de la fiscalia que la majoria dels punts de votació no van resultar afectats, i per tant no hi va haver violència generalitzada:

"No es pot utilitzar per minimitzar la gravetat que poden tenir els fets concrets i determinats."

Després d'admetre que el dret a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació ha d'exercir-se amb respecte a la llei i que, en aquest cas, el referèndum havia estat declarat il·legal pel Constitucional, conclou que no és il·legal que els ciutadans anessin als col·legis electorals:

"No és il·legal ni il·lícit que els ciutadans, convocats per una administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació que se'ls va indicar (...) a fer qualsevol activitat que s'hagués programat, inclús dipositar un paper sense valor legal en una urna."

I afegeix:

"Vot que, en tot cas, no pot produir cap efecte jurídic rellevant en estar suspesa la llei que el sustentava."