Un dels llops que caminen habitualment per Txernòbil (iStock)
Catalunya Nit

Txernòbil, refugi del llop: un estudi diu que la radiació els fa més resistents al càncer

La investigació apunta que aquests animals poden haver desenvolupat una mutació genètica que fa menys probable que tinguin la malaltia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Adrià Attardi Villar

Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

@adria_attardi
Actualitzat

Fa quatre dècades que gairebé no s'hi veu ni una ànima. Com a mínim, humana. L'àrea d'exclusió de Txernòbil, d'un radi de 30 quilòmetres a la rodona al voltant de l'antiga central nuclear, no permet entrar-hi de manera regular ni establir-hi cap activitat civil.

Des del desastre de l'any 1986, doncs, les persones hi han accedit amb comptagotes, però hi ha espècies que no han deixat mai d'anar-hi. Llops, cavalls, òlibes i altres animals fa anys que es passegen per la zona, encara força contaminada, com si res no hagués passat.

La seva presència no és cap novetat, però ara una investigació sembla haver-ne trobat la causa: és probable que aquests llops hagin desenvolupat una mutació genètica que els fa molt menys vulnerables davant de possibles càncers.


Radiació amb efecte invers

Va ser Cara N. Love, doctora en Biologia del grup de recerca Campbell Station de la Universitat de Princeton, als Estats Units, qui va voler saber per què generacions senceres de llops havien sobreviscut als efectes de la radiació de Txernòbil.

Per fer-ho, ella i el seu equip van instal·lar collars als animals que els han permès seguir durant anys tant els seus moviments com els seus nivells d'exposició a la radioactivitat.

Els investigadors han instal·lat collars als llops de Txernòbil per controlar els seus moviments i nivells de radiació
Els investigadors han monitoritzat els moviments i la radiació dels llops (FLCC)

Les dades han demostrat que els exemplars investigats suporten fins a 11,28 mil·lirems de radiació cada dia durant tota la vida. Això és més de sis vegades el límit màxim establert per als éssers humans. En molts éssers vius, aquests nivells serien sinònims de desenvolupar un càncer, però en aquests llops han provocat el mecanisme contrari: mutar per protegir-se més.

Un exemple de "resposta evolutiva" que no és únic, com apunta a Catalunya Ràdio el professor de Zoologia de la Universitat d'Oviedo Germán Orizaola.

"En els 38 anys que han passat des de l'accident, Txernòbil ens ha deixat uns quants exemples d'adaptació molt ràpida."

"Un dels millors refugis d'Europa"

Orizaola i el seu equip han estat investigant la fauna de Txernòbil des de l'any 2016. La seva recerca s'ha centrat en les granotes i els cavalls, dues de les moltes altres espècies que també viuen a la zona encara contaminada. Assenyala que aquesta presència destacada de fauna a la zona es deu a diversos factors.

A més dels llops, cavalls i altres espècies també viuen vora la central de Txernòbil (Wikimedia Commons)

D'una banda, "la radiació actual a la major part de l'àrea d'exclusió és d'un 10% de la radiació inicial" i, segons apunta, fins i tot és "similar a la que hi ha en molts punts de la península Ibèrica". Orizaola apunta que això pot voler dir que els actuals llindars de radiació màxima per a les persones són força "conservadors", tot i que els considera ben establerts per protegir la població.

Però hi ha un segon factor que afavoreix la presència d'animals: que no hi ha persones.

"La baixada de la radiació, juntament amb l'absència de presència humana, converteix Txernòbil en un dels millors refugis animals d'Europa."

De fet, és en aquesta zona aparentment inhabitable on es concentra la densitat més alta de població de llops de tot Europa.

Les persones no poden entrar a la zona d'exclusió al voltant de la central nuclear (Reuters/Gleb Garanich)

A priori, Orizaola creu que aquesta recerca no tindrà cap aplicació pràctica en la lluita contra el càncer dels éssers humans, que considera ja "molt estudiada" per part dels oncòlegs.

A més, subratlla que cal ser prudents fins a saber-ne tots els detalls perquè, tot i oferir força garanties de fiabilitat, la investigació només s'ha presentat en un congrés a la ciutat de Seattle i encara no ha estat publicada oficialment.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientContaminacióTxernòbil
Anar al contingut