Troben a Alemanya i per casualitat la que podria ser la fossa comuna més gran d'Europa

Descoberta per casualitat el que podria acabar sent la fossa comuna més gran d'Europa. Un estudi arqueològic previ a la construcció d'uns edificis residencials a la ciutat de Nuremberg ha destapat un antic cementiri improvisat.

Fins ara ja s'hi han trobat un miler d'esquelets, però els arqueòlegs pensen que n'hi podria arribar a haver fins a 2.000.

La disposició dels esquelets i els diversos espais on han anat apareixent fan pensar als especialistes que devien morir, probablement, en una epidèmia de pesta. A favor d'aquesta tesi hi ha l'evidència que hi va haver una gran quantitat de morts que necessitaven ser sepultats ràpidament, sense tenir en compte les pràctiques cristianes d'enterrament.

En aquesta zona del sud d'Alemanya hi va haver diversos brots de pesta des del segle XIV fins al segle XVII, cosa que ha dificultat datar amb exactitud les restes que van apareixent.

A partir de diverses anàlisis i altres elements de ceràmica o monedes que han anat sortint a la llum, l'equip ha conclòs que les restes humanes datarien de l'epidèmia de pesta de 1632-1633.

Aquella epidèmia va ser pitjor que les anteriors a causa de l'impacte de la Guerra dels Trenta anys, una sèrie de conflictes que van enfrontar diverses nacions europees entre el 1618 i el 1648. A la zona de Nuremberg, la guerra hi va impactar amb força i la població se'n va ressentir força, ja que va patir unes condicions de vida realment dures. 

L'empresa que està duent a terme les excavacions, In Terra Veritas, ha explicat que ara se centren a completar l'excavació i netejar i analitzar el material ossi. Amb això, podran obtenir una mostra representativa de la societat de l'època que els permetrà examinar les característiques de la població.

La troballa, a més, permetrà col·laboracions amb institucions que ja s'han mostrat interessades en certs aspectes, com l'anàlisi del genoma de la pesta o la investigació d'ous de paràsits al sòl.