Torna el llop: on viuen els quatre exemplars que hi ha a Catalunya i quin futur tenen

La protecció de l'espècie n'ha propiciat la recuperació en els últims anys, tot i que encara no se n'ha detectat cap grup familiar ni evidències de reproducció a Catalunya

RedaccióActualitzat

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX, però des de l'any 2003 se n'han detectat una vintena d'exemplars diferents. Ara són 4 els que viuen aquí, de forma estable, en estat salvatge.

Tots són exemplars mascles, solitaris i joves. Dos es troben a l'Alt Empordà, n'hi ha un altre al Port del Comte (Solsonès) i el quart, a l'Alta Ribagorça.

A més, aquest any se n'ha vist un cinquè al Collsacabra, a Osona. No se sap si està de pas o s'hi ha establert definitivament, i ara se n'ha de fer el seguiment per comprovar quins passos segueix.

Fins a l'any passat també es tenia constància d'un altre llop establert al Moianès, però gràcies al material genètic que en van recollir s'ha pogut confirmar que ja hauria marxat de Catalunya. 

 

Mesures per evitar danys sobre ramats

El llop és estrictament un animal carnívor que s'alimenta de petits animals fins a grans ungulats, com ara cabres o ovelles. D'ençà que van tornar a Catalunya a principis dels anys 2000, el nombre d'atacs ha estat més aviat irregular. 

Entre el 2004 i el 2006 hi va haver 24 atacs amb 37 caps de bestiar afectats. El 2022 van atribuir-li diversos atacs amb el resultat de 12 cabres mortes a la Jonquera, Castellcir, Moià i Fígols i Alinyà.

Els últims atacs de llop han afectat diverses ovelles de dos ramats a la zona del Collsacabra, a Osona. Això ha obligat els ramaders a canviar els hàbits per protegir les ovelles del depredador i s'hi han col·locat elements de dissuasió com ara unes tanques mòbils electrificades.

Les malles electrificades permeten protegir els ramats dels atacs del llop (ACN)

A Osona, però també a la Garrotxa, el Departament d'Acció Climàtica ha facilitat als ramaders unes malles flexibles, electrificades i de gran altura per mirar d'aturar un eventual nou atac.

La prioritat són les que tenen el bestiar en extensiu i passen la nit a l'exterior, com ha apuntat a TV3 el tècnic del servei de Fauna i Flora del Departament d'Acció Climàtica, Nico Espinós.

"Si fos una malla fixa sense electrificar, podria pujar. Aquí quan intenti fer-ho s'enramparà i impedirà que entri al recinte. S'estan utilitzant a Port del Comte de fa anys i no estan tenint atacs."

La Generalitat cedeix material de prevenció a les explotacions afectades i dona suport en la introducció de gossos de protecció. Són mesures que s'emmarquen en el programa de prevenció de danys causats pel llop a Catalunya.


Un maldecap per als ramaders

En definitiva, totes aquestes accions intenten posar les coses difícils al llop i, de retruc, que els ramaders puguin estar més tranquils, segons el veterinari Sebastián Falo

Amb tot, els esforços de prevenció impliquen un canvi d'hàbits per als ramaders i, sovint, un trasbals, com ha reconegut el coordinador de seguiment del llop dels Agents Rurals, Gabriel Lampreave.

"És un trasbals molt gran, que ja no va només de danys i pèrdues. És també un canvi de paradigma, de la manera de treballar i de viure, que té un fort component emocional. És una cosa que desgasta, perquè cal fer-la cada dia."

És una situació que confirma Xavier Vaquer, de la granja la Sala de Rupit, que explica que ara han d'estar sempre pendents de deixar tancat el ramat. "Si no, és un malviure i un patir", lamenta. 

No està clar, però, si el llop que amoïna els ramaders del Collsacabra hi està de pas o s'ha establert a la zona. Per això, els Agents Rurals treballen per localitzar-ne mostres genètiques que permetin identificar-lo i seguir-ne els moviments.

Un parany i càmeres de fototrampeig han permès captar el llop que es mou pel Collsacabra (Agents Rurals)

La Generalitat descarta programes de reintroducció

A l'octubre de l'any passat es va posar en marxa un grup de treball per millorar la coexistència entre el llop i les poblacions locals. És el Grup de Treball del Llop a Catalunya, liderat pel Departament d'Acció Climàtica.

La plataforma està formada per representants del sector ramader, ambiental i experts que treballen per impulsar accions per a la prevenció i la gestió del conflicte amb el llop si finalment s'arrela una població estable a Catalunya. El grup de treball pretén anticipar-se a un possible escenari futur.

La Generalitat no té en marxa cap programa de reintroducció del llop a Catalunya i no es planteja tenir-ne cap. Ara bé, el Departament d'Acció Climàtica tampoc contempla posar impediments al retorn natural de l'animal.

Al catàleg de fauna salvatge i autòctona amenaçada de la Generalitat, actualment el llop és considerat una espècie "extingida com a reproductora a Catalunya", un estatus que en garanteix la protecció perquè no es pot caçar.

Ramats tancats al corral per protegir-los del llop al Collsacabra (ACN)

D'on provenen els llops que hi ha a Catalunya?

Des del 2000 fins al 2023, s'han identificat fins a 20 exemplars de llop diferents a Catalunya: 18 mascles i només 2 femelles. Fins al moment, però, no s'ha detectat cap grup familiar ni evidències de reproducció.

Des de principis dels 2000 es té constància de la presència de llop en territori català, tot i que els pastors del Cadí ja en denunciaven atacs als seus ramats des de l'any 1997.

Els exemplars de llop que s'han observat a Catalunya els darrers anys provenen de l'expansió natural de la població italiana. Des de la serralada dels Apenins, a Itàlia, el llop va arribar als Alps francesos el 1992 i des d'allà alguns exemplars han anat arribant al Pirineu.

A l'Alta Ribagorça, el febrer de l'any passat es va detectar per primer cop un llop procedent de població del centre d'Europa. L'animal havia nascut a Alemanya, molt a prop dels Països Baixos, i havia fet un dels trajectes més llargs d'Europa.

Què pot passar en el futur?

La presència de parelles i de grups reproductors en zones properes com l'Aragó podria fer créixer les probabilitats que arribin més individus --i possibles femelles-- a Catalunya.

Això fomentaria l'establiment de grups familiars i l'inici d'una població estable de llops a Catalunya, com la que hi havia hagut fins al segle XIX a tota la península Ibèrica.

La seva protecció i la prohibició de caçar-los estan contribuint a la recuperació de l'espècie. I també hi ha un factor important a tenir en compte: amb la sobrepoblació d'espècies com el cabirol i el senglar --algunes de les seves preses habituals-- tenen l'accés al menjar garantit.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientRamaderia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut