Set cites per a set dies: l'agenda cultural de Toni Cruanyes

Aquesta setmana ho teníem fàcil --compartim redacció, reunió diària i escaletes de l'informatiu-- però també difícil. L'agenda del Toni Cruanyes té pocs forats lliures. 

Els telenotícies de TV3 són una rara avis en el panorama audiovisual. Ho escric amb convicció. Coneixeu algun informatiu que faci una aposta decidida, en cada edició, per la informació cultural? 

Toni Cruanyes edita l'informatiu de més audiència a Catalunya. I ho fa des de fa deu anys. Des del primer dia, va creure que la cultura formava part del relat de l'actualitat. Catalunya no s'entén, de fet, sense la seva dimensió cultural: el potencial creatiu és enorme. 

Tenim la sort que l'"agendador" d'aquesta setmana gaudeix llegint, mirant sèries, anant a teatre... i mirant "Eufòria", que tot s'ha d'explicar. 

Els periodistes mai no som notícia, però Toni Cruanyes va trencar la norma el 6 de gener de 2022. Quina sorpresa (agradable) haver d'explicar que havia guanyat el premi Josep Pla amb "La Vall de la Llum", un llibre a partir de la història del seu avi, Antoni Cruanyes i Becana, mort durant la primera onada de la covid. 

Recordo el pas recent per la secció de Cultura d'una estudiant de periodisme que, durant uns mesos, va venir a fer unes pràctiques. Quan Toni Cruanyes venia, com cada dia, al lloc on treballem ("Això com ho expliquem?", "Heu vist això de la Mushkaa?"), tot allò tremolava: un referent periodístic i un personatge enormement popular. 
 
Sopa cada vespre amb milers i milers de ciutadans, però troba temps per a les seves cites setmanals que, ja veureu, no s'oblida de la Setmana Santa. 

Aquesta és l'agenda cultural del periodista Toni Cruanyes: 

Divendres, 22:  Eufòria, 3cat

Un dels concursants d'"Eufòria", en Rangel, interpretarà "Man in the mirror" de Michael Jackson. Aquest programa de TV3 és una cita familiar obligada amb el meu fill gran, de 9 anys.

Fem pizza, mirem el concurs i discutim sobre el talent o la simpatia dels concursants. Normalment no coincidim i ens barallem per veure qui salvem dels que queden a la "zona de perill". Una part que m'agrada molt és quan canten algun "hit" de fa anys, que el meu fill no coneix, i jo aprofito per ensenyar-li videoclips de l'artista en qüestió. És un viatge al passat, sovint a la meva adolescència.

Ja ho vaig fer amb Madonna, Queen o els Pet Shop Boys, i divendres li vull ensenyar vídeos antics de Michael Jackson. "Man in the mirror" no és una de les meves preferides, però estic segur que fliparà quan li ensenyi "Annie are you ok", "Black or white" o "Thriller". M'estalviaré, de moment, explicar-li la polèmica sobre el color de la pell de Jackson o les acusacions d'abusos a menors, clar... glups! 

Si voleu recordar Michael Jackson en acció, aquí el teniu: 

Dissabte, 23: "Macbeth", Teatre Lliure 

Els fills es quedaran a dormir a casa dels avis i aniré a veure "Macbeth" de William Shakespeare, dirigits per Pau Carrió, amb Laia Marull i Ernest Villegas en el paper del matrimoni Macbeth. Tinc moltes ganes de veure amb ulls actuals el drama de Shakespeare amb una protagonista femenina caracteritzada com a pèrfida i malvada.

No sé si aquests atributs, tan masculins des de la perspectiva històrica, es mantindran o, potser, ens presentaran una Lady Macbeth amb més profunditat.

Diumenge, 24:  Diumenge de Rams

Malgrat que a aquestes alçades encara no sé del cert si crec en Déu o no, aquest Diumenge de Rams, tinc ganes de portar els nens amb els meus pares a la plaça de davant de l'església on, després de la missa, es fa la benedicció en record de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.

Com que tenim previst ser a Canet, aquest any serà fàcil complir amb la tradició. 

El calendari cristià forma part de la meva educació familiar i em sé de memòria la litúrgia dels dies assenyalats. Setmana Santa està carregada de símbols i rituals que, per a mi, tenen un significat doble: em connecten amb la meva infantesa i, també, em recorden els meus avis, que ja no hi són. Potser durant la setmana caurà alguna migdiada amb Ben-Hur de fons a la televisió...

Dilluns, 25: "És pecat", 3cat

No em perdré els nous capítols que emetrà TV3 de la sèrie britànica "És pecat". En versió original: "It's a sin". Ja la vaig veure fa temps en alguna plataforma i la recomano molt: és la història d'uns joves que, al Londres dels anys 80, descobreixen la seva homosexualitat després de deixar els seus pobles respectius. Però després de fugir de famílies que no els entenen i fer-se forts en una societat obertament homòfoba, han de fer front a l'amenaça del VIH. "És pecat" mostra una gran sensibilitat en el retrat d'aquella generació que, en part, també va ser la meva.

Dimarts, 26: "Shōgun", Disney+

Segon dia seguit de sèries. Però és que el meu horari laboral de vespre, pel Telenotícies, em deixa poc espai per altres formes de consum cultural. La plataforma Diseny+ emet, cada dimarts, un nou capítol de "Shōgun", un "remake" d'una sèrie de 1978 basada en la novel·la del mateix títol de James Clavell. La venen com el "Joc de Trons" japonès i, realment, em té enganxat a la pantalla cada setmana. Una història de poder en el Japó encara feudal del segle XVII, amb moltes subtileses i gran pressupost en decorats, vestuari o extres.

Dimecres, 27:   "A casa teníem un himne", Maria Climent  

M'agrada molt llegir i rellegir i aquesta setmana tinc relleu a la tauleta de nit. El cap de setmana vaig acabar "The Hours", de Michael Cunningham, en versió original anglesa, publicada el 2003 i guanyadora del Premi Pulitzer. En van fer una pel·lícula que em va impactar, amb Meryl Streep, Julianne Moore i Nicole Kidman. Vint anys després la torno a llegir i sembla un llibre totalment diferent. M'adono que parla de moments vitals --la crisi dels 50-- que quan el vaig llegir per primera vegada, se'm van passar per alt. 

Ara he començat "A casa teníem un himne", de Maria Climent, en versió original tortosina. Bromes a banda sobre això de dir-ne "versió original", la veritat és que m'agrada molt llegir en variants dialectals del català que tant m'enamoren com em descol·loquen. La família del meu marit és de Terres de l'Ebre, i m'agrada veure per escrit el lèxic amb què ells s'expressen oralment amb tanta naturalitat.

Dijous, 28: Bunyols de Quaresma

No sé si es pot considerar una cita cultural, però cada any la meva tia Tamen d'Arenys de Munt cuina els millors bunyols del món. Ens convoca un dels dies feiners de Setmana Santa, tot i que per A o per B jo fa molts anys que no hi he pogut anar. Li surten boníssims, com tot el que cuina. Ella mana i sap perfectament com i quan utilitzar els ingredients. I el seu marit, el tio Antònio, li fa d'ajudant disciplinat.

Aquest any tinc previst no treballar poder-hi passar una estona amb els nens. Crec que la més petita s'animarà a embrutar-se les mans per fer les formes dels bunyols amb la pasta, abans de fregir-los. En fa de dos tipus: d'anís, amb forma rodona i un forat al mig; i de crema, que cuina també ella mateixa i és la millor que he tastat mai. Si hi puc anar, segur que, a banda dels bunyols, menjaré una mica de crema que li sobri i, potser, brindarem amb una copeta d'anís abans d'emborratxar bé els bunyols i arrebossar-los amb sucre.