Màrius Serra ens presenta set activitats culturals per fer la setmana que ve

Set cites per a set dies: l'agenda cultural de l'escriptor Màrius Serra

Coneixem les propostes culturals d'un mag de la llengua a punt d'estrenar al Romea una nova versió de "Tirant lo Blanc"

Actualitzat

Fa respecte escriure sobre Màrius Serra. A mi me'n fa. Mai no podré arribar-li a la sola de la sabata en el domini de la llengua i el seu enginy. A partir d'avui, a més, un cop destapada la seva agenda, l'admiració puja un graó.

L'escriptor, veí de la república independent del barri d'Horta de Barcelona, membre de la Secció Filològica de l'IEC, és un cronista cultural de primera divisió. Ho escolta tot, ho veu tot.

Aquesta, a més, és una gran setmana per a ell: ve de vestir-se de barrufet (recupereu el moment, si us plau) en l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Albert Jané; el Teatre Romea i el festival Grec li estrenen la versió que ha fet del "Tirant lo Blanc", amb direcció de Joan Arqué i Quim Àvila, Laura Aubert i Judit Neddermann al repartiment, i farà la final de la temporada de l'històric Enigmàrius d'"El matí de Catalunya Ràdio".

Si no coneguéssiu de res Màrius Serra i li obríssiu l'agenda d'aquesta setmana podríeu descobrir-li alguna de les seves (moltes) dèries culturals: la música en català, el teatre, la pintura (l'any passat va publicar a Proa la novel·la "La dona més pintada")... o, per descomptat, el seu barri.

Aquestes són les set cites d'un personatge culturalment omnívor, un amant dels jocs i de la llengua. Jo, de vosaltres, li faria cas i li seguiria els passos.


Divendres 21: Festa Major Sant Pere, Reus

Ni Barcelona ni París ni Londres, avui, Reus. Comencen els primers concerts de la festa major de Sant Pere a Reus i aquesta nit hi baixaré bàsicament per veure El Pony Pisador en acció, un dels grups que em posa de més bon humor, amb la seva música d'arrel celta i aquella desimboltura vocal i vital que gasten. També hi actua el duet santandreuenc Ginestà i un grup local que es diu És Cosa de 3, però el que em mou és la noble vila de Suuuuuu.

 

Dissabte 22: "L'illa deserta", La Villarroel

Vespre de teatre, per recuperar una de les estrenes que em vaig perdre l'any passat, "L'illa deserta" de Marc Artigau a La Villarroel, amb Maria Rodríguez i Isak Férriz. L'influx de l'atzar en les nostres vides m'atreu. L'atzar ha volgut que últimament per tot arreu topi amb Maria Rodríguez, a "Mamífera", que he vist fa poc al Texas, o a "La casa en flames", que vaig veure al Verdi durant el BCN Film Fest, i ja tinc ganes de despantallitzar-la per veure-la al natural.

 

Diumenge 23: "Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics", Museu Picasso

Abans d'anar de revetlla és un bon moment per visitar al Museu Picasso l'exposició "Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics", que documenta i contextualitza les tempestuoses relacions de Picasso amb la model, la seva primera parella estable, amb qui va viatjar a Horta de Sant Joan, Ceret o Gósol. Ve de gust saber-ne més coses després d'haver llegit la recent novel·la "Pau de Gósol" d'Iñaki Rubio (Comanegra), situada en l'estada de la parella al Berguedà.

 

Dilluns 24: "Menorca, l'illa somiada", Xavier Moret

Una manera calmada de passar el dia de Sant Joan és llegir "Menorca, l'illa somiada", de Xavier Moret (Pòrtic), un llibre de viatges deliciós que tot just li vaig presentar a la Central del Raval la setmana passada. Els llibres de viatges de Moret són una barreja de reportatge, guia i dietari. En aquest destaca el capítol sobre les festes de Sant Joan a Ciutadella i l'entrevista amb un fervent santjoaní, el baríton ciutadellenc Joan Pons, ara ja retirat. La lectura es pot combinar amb l'audició de les cançons del grup ciutadellenc Els Sis de Ponent i amb un ginet amb llimona; res de pomada, que els ciutadellencs de pomada només en compren a la farmàcia.

 

Dimarts 25: "Comèdies alades", Aristòfanes

Per passar els nervis abans de la primera funció del "Tirant lo Blanc" al Romea, avui rellegiré alguna de les "Comèdies alades" d'Aristòfanes ("La pau", "Núvols", "Els ocells") en la traducció al català d'Eloi Creus publicada per Edicions de 1984 que em sembla modèlica per tres raons: perquè fa riure, perquè té els sants pebrots de fer-la en vers i perquè troba recursos actuals per transmetre l'humor transgressor del grec. Només cal revisar l'elenc de la versió de "Els ocells": Atesticles, Becdor, el leprós Dermatitis, Famèlicles, Fantasmandre, Fluixdemorros, Netcomapatenes, Noiquinsarticles o Sensepapèricles.

 

Dimecres 26: "Maria Montessori", sales de cine

Cap als cinemes Verdi a veure el biopic de Maria Montessori. A casa la seva figura ens toca de prop, perquè la meva companya és mestra des de fa dècades en una escola fundada al barri del Guinardó de Barcelona per una admiradora del mètode Montessori i, a més, vam compartir nou anys de vida amb un fill discapacitat.

 

Dijous 27: Ruta gastronòmica, barri d'Horta

Divendres al matí celebrem la Gran Final de la divuitena edició de la Lliga Enigmàrius d'"El matí de Catalunya Ràdio" al teatre del Foment Hortenc. Per això, el vespre de dijous recomano una ruta gastronòmica per Horta. Podeu començar la tarda fent una cervesa artesana L'Hortenca al Destapa't del carrer Chapí o qualsevol altra marca al Quimet de la plaça Eivissa, i després triar si continueu pels bars dels Lluïsos, el Foment o l'Ateneu per anar a fer coixí amb un sopar carnívor a La Madurada del passeig de Maragall i acabar la nit fent un còctel al Samba Brasil de la plaça Santes Creus.

Anar al contingut