Resistència als antibiòtics: un estudi preveu 39 milions de morts al món fins al 2050

Més de 39 milions de persones podrien morir a tot el món des d'ara fins al 2050 a causa d'infeccions resistents als antibiòtics. És el que apunta la primera anàlisi científica global sobre aquest risc de salut publicada aquest dimarts a The Lancet.

Segons la investigació, entre el 1990 i el 2022 cada any han mort al món més d'un milió de persones per infeccions resistents, sobretot persones de més de 70 anys. I preveu que les morts per aquest motiu arribin als 1,9 milions anuals el 2050, un augment del 70% respecte del 2022.

Les més perilloses són les infeccions respiratòries i, concretament, les pneumònies. Un fet que ja s'està veient fins i tot a casa nostra, com ha confirmat a Catalunya Ràdio Maria Lluïsa Pedro-Botet, especialista en infeccions bacterianes de l'Hospital Germans Trias i Pujol i investigadora de la Fundació de Lluita contra les Infeccions. 

A més, la investigadora posa de relleu que, des de la pandèmia, les infeccions per virus respiratoris han augmentat de forma "vertiginosa" i estan perdent l'estacionalitat:

"A l'agost hem vist grip en pacients sense malalties subjacents i que han requerit ingrés a l'UCI." 

Països pobres, els més afectats

L'estudi també apunta que les àrees on es preveuen més morts per resistència als antibiòtics són les més empobrides: el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Àfrica subsahariana i bona part de l'Amèrica Llatina i l'Àsia del Sud.

En canvi, Austràlia és el país on es preveu una mortalitat més baixa. 

Alerta per l'abús d'antibiòtics en animals

Les conclusions de l'informe posen de manifest la necessitat d'accions globals decisives no només en medicina humana, sinó també animal.

La raó és que, amb l'objectiu d'incrementar la producció alimentària, "els antibiòtics s'utilitzen massa en conreus, piscifactories i en l'engreixament d'animals, com per exemple l'aviram", apunta Pedro-Botet. 

Per això, reclama que cal fer "programes d'ús racional dels antibiòtics no només en els humans, sinó també en animals". I rebla: 

"No estem separats del regne animal, el que ells mengen ens arriba al budell." 

Es podrien evitar 92 milions d'infeccions

Segons l'anàlisi publicada a The Lancet, una millora en l'accés a l'assistència sanitària i a nous fàrmacs podria evitar fins a 92 milions d'infeccions resistents entre l'any que ve i el 2050 al món.

La recepta: prevenció, vacunació i menys antibiòtics

L'estudi posa de manifest la necessitat d'actuar contra la resistència als antibiòtics. Com? Amb accions que incorporin: la prevenció d'infeccions, la vacunació i la minimització de l'ús inadequat d'antibiòtics, així com la recerca de nous antibiòtics per mitigar el nombre de morts per resistència als antibiòtics. 

L'autor de l'estudi, el doctor Mohsen Naghavi, cap de l'equip de recerca de la resistència als antibiòtics de l'Institute of Health Metrics and Evaluation de la Universitat de Washington, destaca:

"Els medicaments antimicrobians són una de les pedres angulars de l'assistència sanitària moderna i l'augment de la resistència a aquests fàrmacs és un motiu de preocupació important."

Descens de morts en infants

L'estudi apunta que les morts per resistència als antibiòtics han disminuït un 50% entre els infants de menys de cinc anys entre el 1990 i el 2021. 

En l'altre extrem, han augmentat un 80% en persones de més de 70. 

Quan es produeix la resistència als antibiòtics?

Quan els bacteris o altres patògens canvien, de manera que evolucionen per deixar de respondre als antimicrobians. Això es preveu que empitjori en les pròximes dècades i ja és àmpliament reconegut com un gran repte de la salut mundial. 

Tot i això, fins ara, cap estudi havia avaluat les tendències històriques d'aquest fenomen i havia proporcionat previsions en profunditat dels impactes globals futurs. 

Personalitzar els tractaments per reduir-ne la durada

De fet, la durada dels tractaments amb antibiòtics es podria reduir en la majoria d'infeccions respiratòries, adaptant-los a les necessitats dels pacients. Així ho afirma un treball liderat per l'investigador Carles Llor, de l'Institut de Recerca en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol. 

Llor destaca que cada persona metabolitza els medicaments de manera diferent, cosa que fa que el tractament antibiòtic estàndard no sigui adequat per a totes. 

Factors com l'edat, la presència prèvia de malalties o l'estat del sistema immunitari de l'individu influeixen en la durada del tractament per a cada persona, segons l'investigador. 

Aquesta recerca s'ha publicat a la revista eClinicalMedicine, del grup The Lancet.