Què pot resoldre el Suprem sobre l'amnistia als líders del procés?

El Tribunal Suprem és al centre de totes les mirades perquè s'espera que els jutges Pablo Llarena, Manuel Marchena i Susana Polo comencin a pronunciar-se sobre com aplicar l'amnistia a les causes vinculades amb el procés que han arribat a aquest tribunal, que afecten directament els dirigents del procés i, entre ells, els exiliats.

De moment estan estudiant les al·legacions que hi han presentat les parts, amb un paper destacat de la Fiscalia, que ha presentat escrits en què aposta per aplicar l'amnistia en tots els casos.

Marchena ha de decidir sobre els condemnats al judici del procés, Polo ha de resoldre el cas dels aforats --Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg-- acusats de terrorisme en el cas Tsunami, i el jutge Llarena té a les mans les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira.

El moviment que facin aquests tres magistrats serà transcendent, sigui quin sigui, perquè hauria de marcar jurisprudència sobre com aplicar la llei als tribunals espanyols amb causes amnistiables que encara no han mogut fitxa.  

Els jutges del Suprem no tenen per què fer cas a cap de les al·legacions que han rebut i tenen quatre opcions sobre la taula:

Una possibilitat seria amnistiar els encausats, alineant-se amb la Fiscalia i la majoria de defenses. L'altra, mantenir les causes per malversació o terrorisme, que podrien quedar fora de l'amnistia.

També podrien guanyar temps presentant una qüestió d'inconstitucionalitat al TC si dubten sobre la legalitat de la nova llei o, finalment, fer-ho presentant una qüestió prejudicial al TJUE, si dubten sobre l'encaix de la llei d'amnistia al dret europeu.

Les patates calentes dels jutges

Davant d'aquests escenaris, la primera patata calenta és per a Llarena, que malgrat l'aprovació de l'amnistia ha mantingut per ara les cautelars per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, reiterant que cal detenir-los si entren a Espanya.

Això, malgrat que la llei d'amnistia preveu que aquestes mesures decaiguin, fins i tot si els jutges eleven qüestions abans de decidir com apliquen l'amnistia. A més a més, eI Consell de Ministres ha modificat la llei d'enjudiciament criminal eliminant l'article que preveu la suspensió de tot procediment si planteja una prejudicial.

Pel que fa a Marchena, que va pilotar el judici al procés, la pressió li arriba perquè tant la Fiscalia com l'advocacia de l'Estat com les defenses dels encausats --menys Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-- han presentat informes favorables a aplicar l'amnistia en tots els casos i per a tots els delictes, però Vox i Societat Civil Catalana, que són acusacions populars en el judici al procés i en la causa oberta per Tsunami Democràtic, s'hi oposen.

En el cas del procés, esgrimeixen que no es pot amnistiar perquè hi va haver enriquiment personal, mentre que el cas de Tsunami --sobre la taula de la jutge Polo-- sostenen que es tracta d'un cas de terrorisme.

Ja hi ha els primers amnistiats

En les tres setmanes que han passat des que l'amnistia va entrar en vigor ja hi ha hagut els primers amnistiats.

De moment, només el TSJC s'ha acollit a la nova llei i ha amnistiat l'exconseller d'Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà pel cas de l'escorta de Carles Puigdemont, i també 16 manifestants condemnats per protestes entre els anys 2018 i 2020.

A banda, la majoria de defenses han sol·licitat l'amnistia per als casos dels seus clients, i també ha mogut fitxa la Fiscalia.

A més de mostrar-se favorable a amnistiar els casos que estudia el Suprem, els fiscals de l'Audiència Nacional també han demanat amnistiar els CDRs de l'Operació Judes acusats de terrorisme i també els del cas Tsunami, els fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reclamen l'amnistia per a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga pels preparatius de l'1-O, i els del TSJC demanen amnistiar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9N.