![](https://img.3cat.cat/multimedia/jpg/0/4/1719991801740_670x378.jpg)
Què poden ser les "illes màgiques" dels llacs i mars de Tità, la lluna de Saturn
No són mars i llacs d'aigua, sinó de metà i età líquids, i les illes serien cúmuls d'hidrocarburs que hi cauen en forma de neu i que triguen a dissoldre's
Tità, la principal lluna de Saturn, la va descobrir el 1655 l'astrònom neerlandès Christiaan Huygens i, a causa de l'atmosfera densa i els mars i llacs que té, és una de les més estudiades del sistema solar.
Ara han descobert que un fenomen misteriós observat a la superfície de mars i llacs, les anomenades "illes màgiques", serien una mena d'icebergs formats per hidrocarburs que cauen en forma de pluja i neu.
La recerca, publicada a la revista Geophysical Research Letters, l'han feta investigadors de diversos centres dels Estats Units liderats per Xinting Yu, de la Universitat de Texas, a San Antonio, i afirma que els icebergs podrien surar durant un cert temps perquè són molt porosos:
"El nostre estudi suggereix que les illes màgiques podrien estar fetes de grans trossos de sòlids orgànics porosos."
Atmosfera similar a la de la Terra primigènia
Tità és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera densa basada en metà i hidrogen, i es creu que pot ser semblant a la que va tenir la Terra fa milers de milions d'anys, quan va aparèixer la vida.
Per això era un dels principals objectius de la missió Cassini-Huygens que la NASA i l'ESA van enviar a Saturn el 1997 i que hi va estar recollint dades entre el 2005 i el 2017, quan va caure sobre el planeta.
Va ser el 2014 que el radar de la nau va detectar les "illes màgiques" que apareixien i desapareixien en els mars i llacs de la lluna i des de llavors han estat un enigma que els investigadors s'han esforçat a explicar.
![](https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/8/1/1719991809818_670.jpg)
No són mars i llacs d'aigua, sinó de metà i età
Els mars i llacs de la superfície de Tità no són d'aigua, sinó de metà i età, i tenen una tensió superficial molt més baixa que l'aigua, cosa que fa sigui molt difícil que els sòlids hi surin.
Però els investigadors han arribat a la conclusió que els hidrocarburs complexos que es creen a l'atmosfera i cauen com neu sobre les superfícies líquides les han saturat i els costa de dissoldre's.
Segons aquesta conclusió, en caure queden sobre la superfície durant hores o dies en forma de sòlids molt lleugers i porosos acumulats formant les "illes màgiques" detectades pel radar de la Cassini-Huygens.
La futura missió Dragonfly a Tità
Aquesta i moltes altres recerques anteriors han fixat Tità com un dels objectes astronòmics més interessants i sorprenents del sistema solar, i per això hi ha previstes més missions per estudiar-lo.
La més imminent és la Dragonfly de la NASA, que té previst enlairar-se el 2028 i arribar-hi el 2034 per analitzar amb una mena d'helicòpter les característiques de la superfície d'aquesta lluna tan peculiar.
Amb un diàmetre de 5.150 quilòmetres, el 50% més que la Lluna, Tità és el segon satèl·lit natural més gran del sistema solar darrere de Ganimedes, de Júpiter, i és l'únic que té una atmosfera més densa que la de la Terra.
![](https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/2/2/1719999085922_670.jpg)
L'atmosfera de Tità, descoberta per un català
L'atmosfera de Tità, per cert, la va descobrir el 1908 Josep Comas i Solà, impulsor de l'astronomia moderna al país, descobriment que es va confirmar el 1944 amb tècniques d'espectroscòpia.
Però el que fa més especial Tità per a la recerca científica són els mars i els llacs, que són les úniques masses líquides detectades fins ara al sistema solar a part de les de la Terra.
Les dades captades per la missió Cassini-Huygens han permès descobrir que, a més, Tità tindria un enorme mar d'aigua líquida sota la superfície que seria diverses vegades més gran que tots els de la Terra junts.
![](https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/2/8/1719991817982_670.jpg)
- ARXIVAT A:
- CiènciaRecerca científica