Què és l'arquitectura troglodítica? El Pallars Sobirà n'atresora un exemple únic

Segurament més d'una vegada heu sentit la paraula "troglodita" per fer referència a una persona rude i que actua de manera primària, com devien fer els nostres ancestres.

El cas és, però, que troglodita és també aquell que viu en una cova. Coves com la que una vintena d'estudiosos de tot el món han vingut a analitzar al poble abandonat de l'Espluga de Cuberes, al Pallars Sobirà. 

Un petit tresor arquitectònic abandonat

L'Espluga de Cuberes és un conjunt de petites edificacions que es van començar a construir al segle XI aprofitant una cavitat dins la muntanya. Està amagat enmig del Prepirineu, en un lloc de difícil accés on no es pot arribar en cotxe. És una balma enorme. Fa 300 metres de llargada per uns 40 de profunditat en els trams que més s'endinsen dins la roca. 

Un cop dintre hi trobem dues cavitats clarament diferenciades: en una hi ha l'església i unes habitacions, i a l'altra hi ha un gran forn de pa i un edifici defensiu que després es va convertir en un graner.

L'edifici més destacat és l'església romànica de Santa Coloma, que podria haver format part d'un monestir benedictí femení vinculat a Gerri de la Sal i a Sant Pere de les Maleses, també al Pallars Sobirà.

Aquest recinte tancat i fortificat de gran interès històric es va abandonar als anys 50 i ja comença a patir una degradació important, com explica Xavier Casanovas, president de l'Associació RehabiMed:

"Cal fer una consolidació d'urgència d'elements en perill i després plantejar un projecte potent de rehabilitació d'aquest lloc, que és bastant únic a Catalunya i a tota la Mediterrània"

Rehabimed és una associació de professionals de diferents països que tenen com a objectiu recuperar i preservar l'arquitectura tradicional de la Mediterrània. 

Quin és l'objectiu de l'estudi?

En aquesta ocasió, els investigadors s'han volgut centrar en els hàbitats troglodítics, és a dir, en aquelles construccions que s'han fet dins de coves, balmes o esplugues. I aquesta de Cuberes és la primera que examinen.

De fet, Xavier Casanovas explica que actualment no hi ha estudis genèrics sobre aquest tipus d'arquitectura. Hi ha estudis puntuals, però no globals: "És un projecte molt ambiciós que pretén analitzar, estudiar i inventariar l'arquitectura troglodítica a tota la Mediterrània, que vol dir tant el nord d'Àfrica com el Pròxim Orient i el sud d'Europa".

Per aconseguir-ho, una vintena d'investigadors procedents de totes aquestes regions han estudiat sobre el terreny, durant dues setmanes, aquest conjunt del Pallars Sobirà.

Del Líban, al Pallars

Una de les estudioses que han agafat l'avió per arribar fins a l'Espluga de Cuberes és l'arquitecta libanesa Joyce Raffoul. Explica que al seu país hi ha un lloc molt semblant. És la vall dels Sants, que està protegida per la Unesco. Diu que té la mateixa morfologia que l'Espluga de Cuberes:

"I no només en l'arquitectura o les pedres, sinó també en la natura. És com si estigués en aquella vall del Líban"

La mateixa arquitecta explica que durant l'estada al Pallars ha descobert la tècnica del morter i l'enguixat. Una tècnica que l'ha encuriosit molt perquè diu que allà al Llíban utilitzen els mateixos materials però amb una tècnica completament diferent.

Els investigadors que participen en l'estudi de l'arquitectura troglodítica a l'Espluga de Cuberes són doctorands o professors universitaris que també han pogut fer tot un seguit de visites a diferents indrets del Pallars per conèixer experiències locals en relació amb la recuperació del patrimoni cultural, el despoblament rural i la regeneració territorial.